El passat 15 de novembre del 2010 es celebrà el Diàleg entre el Comissari Europeu sobre Comerç, Karel de Gucht, i la Societat Civil a Brussel·les. El diàleg es centrà en la nova estratègia del Comissari que presentà el 9 de novembre “Comerç, creixement i assumptes globals”.
El diàleg havia de reunir a diferentes grups representatius de la societat civil europea, però malauradament la majoria dels grups resultaren ser associacions empresarials europees, amb uns interessos comercials a defensar i amb un marcat caràcter de lobby. Les agrupacions més properes a la societat civil varen ser alguna ONG com Metges Sense Fronteres.
Davant d’aquesta representació és fàcil pensar que les propostes i preguntes que realitzaren aquests grups, anessin molt encaminades amb la idea de Karel de Guch “ el comerç com a instrument per a sortir de la crisi”. El diàleg se centrà en: el creixement econòmic mitjançant l’obertura del mercats de tercers països, els acords comercials, la protecció jurídica de les empreses europees, la Inversió Directa Estrangera (IDE), els Tractats de Lliure Comerç, la reducció de barreres aranzelàries i no aranzelàries (NTBs) i va concloure amb la Ronda de Doha.
No hi va haver propostes que anessin encaminades cap a alternatives comercials que potenciïn les xarxes econòmiques locals i regionals dels països empobrits. En tot cas en paraules de Karel de Gucht “el comerç sempre ens ha aportat prosperitat, a més a més, té resultats positius en d’altres països, com la millora de les condicions laborals dels treballadors com a resultat de les preferències comercials de la Unió Europea”. Així doncs segons la Comissió Europea el comerç és el motor pel desenvolupament dels països empobrits, perquè a més a més de potenciar les seves exportacions a Europa, també milloren els estàndards laborals, mediambientals i la protecció dels drets humans com a requisits europeus per a l’entrada dels seus productes a la Unió Europea. El que no diu el senyor de Gucht és que la producció d’aliments i de manufactures europees i les dels països empobrits és totalment asimètrica. La Unió Europea compta amb mesures proteccionistes com la Política Agrària Comuna (PAC), subsidis a la producció agrícola europea, que dificulten l’entrada de productes agrícoles provinents d’altres països. I la seva producció manufacturera és més competitiva, ja que els costos de producció són més baixos. En canvi, els països empobrits estan reduint les seves mesures proteccionistes, quan se sap que tota gran economia s’ha creat amb una inicial protecció de la seva producció. Es troben amb moltes dificultats a l’hora de col·locar els seus productes, a més a més se’ls exigeixen uns estàndards de qualitat molt alts per a que els seus productes puguin accedir al mercat europeu. Tot són dificultats pels països empobrits i avantatges per a la Unió Europea.
Un altre tema que ha sortit en el Diàleg ha sigut l’aprovació dels Acords d’Associació (ADAs) amb Perú, Colòmbia i Mercosur i els Acords d’Associació Econòmica (EPAs) amb els països africans, caribenys i del Pacífic (ACP). Tots els esforços s’estan centrant en poder ratificar o concloure amb les negociacions per a instaurar aquests acords que no deixen de ser tractats de lliure comerç, com els que ha aprovat els Estats Units amb varis països de l’Amèrica Llatina. Frenar aquests acords sembla molt difícil, però en aquest moment es compta amb un avantatge que no es tenia fa uns anys i és que des de l’aprovació del Tractat de Lisboa de la UE, tot acord comercial o tractat, per a la seva aprovació, ha de comptar amb el vist-i-plau del Parlament Europeu. És una mesura que es va incloure en aquest tractat per a donar transparència i la necessària democràcia a la Unió Europea. Tot i així, malauradament el Comitè INTA (Comitè sobre Comerç Internacional dins del Parlament Europeu), en constant diàleg amb el Comissari de Comerç Karel de Gucht, majoritàriament està d’acord amb les seves polítiques, i per tant amb la ratificació dels acords comercials. Però ara ja és més fàcil fer arribar la veu dels que no estan a favor amb aquests tractats al Parlament Europeu.
Per a finalitzar, en aquest Diàleg entre el Comissari de Comerç i la Societat Civil no va faltar parlar sobre la conclusió de la Ronda de Doha, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Per a Karel de Gucht “Arribar a un acord final sobre la Ronda Doha és de vital necessitat per a continuar legitimant l’OMC”. Hi ha prevista una Reunió Ministerial en el pròxim any per a discutir sobre la liberalització de l’agricultura i dels serveis, que són les temàtiques que estan bloquejant les negociacions de Doha. Aquesta Reunió Ministerial per suposat, no inclou representants de la Societat Civil i per tant, no es faran escoltar les veus dissonants amb l’OMC i les altres institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).
Marina Morales, politòloga i col·laboradora del grup de treball de polítiques comercials de SETEM
NO als TLC 
Sempre la mateixa història… dialeg Nord-Nord on s’inclou la qüestió dels països subdesenvolupats en un únic objectiu: enriquir el nord, i continuar exprimint els debils Estats del sud. La UE, com també els Estats Units, es va crear com una organització egoista, formada pels països benestants europeus, i tot hi la entrada progressiva de nous Estats més pobres la visió politico-econòmica és la mateixa: Avançar cap a una Europa millor (més rica i el·litista) on els medis no importen si la finalitat acaba complint-se. Tot hi la bona intenció, supossada, del Tractat de Lisboa on es pretenia, entre altres aspectes, democratitzar la politica europea, molt li resta encara a la UE per aconseguir en aquesta direcció. Finalment, sembla curiós en aquests casos en els que es cita que va bé al sud… per que ningú parla del 0,7% d’AOD, que no compleix ni deu, però curiosament si que els convé el comerç procedent del Nord, el mateix comerç desigual que els deixa amb un marge de desigualtat económica entre regions cada cop major.
Finalment, vull felicitar a la autora pel seu gran article, que segons el meu punt de vista expressa molt bé la problemàtica de la nova política comercial de la UE per tal de sortir de la crisi econòmica.