Bona notícia: l’Acord UE-Colòmbia/Perú es declara mixt

El servei del Consell de la Unió europeu (antic Consell de Ministres) va el·laborar un informe on conclou molt fermament que l’Acord multiparts UE – Colòmbia/Perú
és un acord mixt que ha de ser sotmès a ratificació de tots els Estats Membres i dels governs/parlaments locals, un procés que duraria diversos anys.
Es considera estrany que el servei jurídic de la Comissió europea hagi pogut presentar-ho com un acord de competència exclusiva de la UE (amb aprovació exclusiva del Parlament europeu).

Si bé aquesta opinió no és vinculant per a la decisió final del Consell de la UE, l’informe sense dubtes serà un suport important per als Estats i les organitzacions que estimem que l’acord és mixt.
Es recordarà que el servei jurídic de la mateixa Comissió europea estava dividit sobre el tema, fins que les consideracions econòmiques i la pressió política va decidir la Comissió a presentar-ho com un acord de competència exclusiva, en vista del rebuig que suscita no només a Colòmbia i Perú, sinótambé en la societat europea, per part dels defensors de drets humans, el moviment per a la pau, i de les organitzacions sindicals entre unes altres.

Font: Parlament Europeu

Consulta pública amb caràcter corporatiu

A principis del 2010 la Unió Europea va impulsar “Europe 2020” un document destinat a replantejar l’estratègia econòmica i comercial de la Unió Europea per als pròxims deu anys, degut als efectes de la crisis. Per aquest motiu, el passat estiu la comissió Europea va publicar una consulta pública sobre la nova estratègia comercial europea on participaren empreses europees, associacions empresarials, diferents governs europeus i extra comunitaris, sindicats i algunes ONGs. A la Consulta Pública, sense caràcter vinculant, el pes de les propostes pertany al sector privat amb una representació del 48%, un 28% el sector públic i un 24% d’ONGs, entenent per aquestes últimes: associacions empresarials, associacions d’agricultors, cambres de comerç i poques organitzacions civils.

És d’esperar, amb aquesta representació, que les conclusions extretes de les respostes a la Consulta Pública  se centrin en el creixement econòmic, l’obertura de mercats, l’impuls de les inversions i el rellançament dels acords i tractats comercials de la Unió Europea amb països tercers. La participació ciutadana es pot veure reflectida en les conclusions, però majoritàriament com a temes a afegir. Qüestions com el comerç just, la sobirania alimentària, la coherència entre l’estratègia comercial i el desenvolupament dels tercers països o l’economia solidària apareixen, però en cap cas aquestes propostes surten platejades com a eix vertebrador de la nova estratègia comercial de la Unió Europea. En tot cas, les ONGs han remarcat la temàtica del desenvolupament sostenible i la protecció el medi ambient, en molts casos alineades amb plantejaments procedents del sector públic.

Joc de les 7 (o més) diferències: Et convidem a donar una ullada i comparar les respostes de SETEM i d’altres organizacions a la Consulta Pública de la Comissió Europea sobre la nova estratègia comercial, i el resum del total de participacions.

Marina Morales, politòloga, membre de la campanya sobre els acords comercials de la UE de SETEM.