Més de 200 ONG demanen a la UE rebutjar TLC amb Colòmbia, Perú i Centreamèrica

Brussel·les, 16 mar (EFE).- Els representants de més de 200 organitzacions de la societat civil i sindicats europeus i llatinoamericans han demanat avui al Parlament Europeu que no ratifiqui els tractats de lliure comerç (TLC) amb Colòmbia, Perú i els països centreamericans.

Diverses plataformes d’ONG amb seu a Brussel·les, com el Grupo Sur o l’Oficina internacional de Drets humans acció Colòmbia (Oidhaco), van presentar un manifest signat per més de 200 organitzacions en el qual van explicar les seves crítiques als citats acords que la UE va concloure al maig passat, i que per entrar en vigor encara han de ser recolzats per els parlaments de cada part.

Per al portaveu de l’associació Alianza Social Continental (ASC) Enrique Daza, tant l’acord d’associació acordat amb Centreamèrica com els TLC amb Colòmbia i Perú són “asimètrics” i “tracten de posar com a iguals a qui no ho són”. “El tractat inhibeix la capacitat dels estats de promoure polítiques de desenvolupament econòmic i social, i assigna al lliure comerç tot progrés social”, va comentar durant la presentació del manifest a la seu del Parlament Europeu.

Va argumentar que, només a Colòmbia, provocarà la “destrucció” de l’economia camperola de 200.000 famílies que viuen de la producció de la llet, i afectarà a altres sectors agrícoles com el dels cereals.

També va considerar que els llatinoamericans no sortiran beneficiats del model de compres públiques que proposa l’acord, i que sofriran restriccions en accedir als medicaments genèrics per les normes de propietat intel·lectual incloses.

“Els pobles d’Amèrica Llatina estan en desavantatge en el tractat”, va emfatitzar.

Per la seva banda, l’eurodiputat espanyol dels Verds Raül Romeva va lamentar la “opacitat” del procés de negociació i que el Parlament Europeu només pugui emetre un vot a favor o en contra del conjunt dels acords, sense tenir l’oportunitat d’introduir esmenes.

Des del seu punt de vista, els acords es van negociar “amb presses” i “per interessos electorals”.

“No podem tractar per igual realitats tan diferents, no es pot exigir el mateix a móns tan dispars, no es beneficiaran igual les parts”, va comentar, i va posar d’exemple l’intercanvi de serveis, un àrea en el qual, al seu judici, Europa surt molt més afavorida.

Referent a la clàusula sobre el respecte als drets humans que inclouen aquests acords, Romeva va assenyalar que, “fins avui, s’ha demostrat que és totalment inútil”.

“Cada vegada que hi ha un acte de revolta i indignació als països afectats, la UE els diu que ho arreglin dins del seu propi país. Aquest és el problema mes greu”, va apuntar, en aquest context.

Finalment, el responsable de la Confederació Europea de Sindicats (CES) Juan Moreno va afirmar que, en la seva opinió, els tractats seran recolzats per l’Eurocambra, on el grup majoritari, el conservador Partit Popular, ja s’ha manifestat a favor dels mateixos.

“Cal obrir una reflexió per veure què fem després. Veure com podrà participar la societat civil”, va concloure.

Encara no s’ha concretat una data per al vot a l’Eurocambra, però la Comissió Europea espera que els acords amb aquests països puguin entrar en vigor a mitjans del 2012.

Les polítiques socials, mediambientals i d’interès públic sota amenaça. Canvis en la política d’inversió de la UE: és l’hora!

En les últimes dècades, els Estats membres de la UE han signat més d’1.200 ‘tractats bilaterals d’inversió’ (BIT per la seva sigla en anglès) dissenyats per protegir als seus inversors en l’exterior. Els BIT atorguen a les empreses multinacionals el poder de desafiar les normatives socials, mediambientals i econòmiques dels governs si consideren que podrien danyar la rendibilitat de les seves inversions. Els mecanismes per arribar a acords en les disputes sobre inversions, que generalment formen part integral dels BIT, permeten als inversors estrangers evitar els tribunals locals i demandar als Estats sobirans davant grups internacionals d’arbitratge. Els BIT han costat milions als contribuents en despeses legals i compensacions i estan erosionant la capacitat dels governs per actuar en el millor interès dels seus ciutadans.
Els tractats bilaterals d’inversió són una amenaça per a les polítiques públiques, la gobernança democràtica i l’interès públic, i haurien de posar en alerta a qualsevol persona preocupada pel medi ambient i les polítiques socials.

Vull saber més!

Presentació de la web: NO als acords comercials de la Unió Europea

A l’octubre de 2006, la Unió Europea (UE) anuncia un aprofundiment de la seva estratègia de política comercial al llançar el document  “Una Europa global: competir en el món” el qual planteja noves metes per a la seva política de comerç exterior buscant de manera agressiva una completa desregulació dels mercats a favor de les grans corporacions europees i planteja com mecanisme principal per a arribar a els seus objectius la signatura d’Acords de Lliure Comerç (TLC) amb diferents regions i països del planeta.

La Organització Mundial del Comerç (OMC) és l’organisme internacional que es va crear el 1995 per negociar una progressiva liberalització del comerç a tot el món. Més de 150 països formen part d’aquest organisme, que funciona a base de Rondes multilaterals on els països integrants negocien diferents aspectes del comerç amb l’objectiu d’arribar a una obertura total de les relacions comercials mundials. La última Ronda, la de Doha, on es negocia la liberalització de l’agricultura i els serveis, resta sense concloure des del 2001 ja que, després de molts anys sense fer sentir la seva veu, els països empobrits reclamen un tracte just i un sistema comercial que no només beneficiï a les grans potències comercials, com fins ara ha estat el cas.

Davant aquest context, les grans potències, com la UE o els Estats Units, han iniciat negociacions comercials bilaterals amb diferents regions. SETEM, en consonància amb la tasca de sensibilització, promoció i incidència sobre Comerç Just, es posiciona en contra dels acords de lliure comerç perquè no contribueixen al desenvolupament dels pobles.

Per això SETEM té en marxa dues campanyes en contra dels acords de lliure comerç que està negociant la Unió Europea amb Àfrica i Amèrica Central. Treballem en paral·lel al Nord i al Sud:

• Promovent la formació i informació
• Participant en xarxes internacionals de pressió contra les polítiques comercials de lliure mercat, donant veu a les organitzacions socials del sud
• Divulgant materials i facilitant estudis i investigacions
• Organitzant accions de carrer i de sensibilització
• Promovent l’economia solidària i el Comerç Just

Els moviments socials rebutgen les negociacions de l’Acord d’Associació UE-Centreamèrica

Després de la reunió informal de la Comissió Europea i els representants dels països centreamericans els passats 23 i 24 d’abril a Brussel•les, i la seva intenció de mantenir “minirondes” sobre el capítol comercial, els moviments socials i organitzacions de la societat civil d’Amèrica Llatina i Europa reiterem la nostra ferma oposició al lliure comerç i al reinici de les negociacions de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Centreamèrica (AdA).

L’actual crisi global ha demostrat que el model neoliberal ha fracassat. Mentre la crisi financera i les seves conseqüències s’aprofundeixen, la UE segueix defensant el “lliure mercat” com a solució. L’ Acord d’Associació que la UE negocia amb Centreamèrica segueix amb l’extrema desregulació en diversos sectors, entre ells el de la indústria financera, impedint els països signants a reformar el seu sector financer.

Per altra banda, aquests acords supediten les qüestions de diàleg polític i de cooperació als interessos comercials. De fet, la UE no està exigint la signatura d’alguns convenis internacionals sobre drets humans, laborals i socials per a arribar a un acord comercial el més ràpid possible amb Centreamèrica, la qual cosa demostra que l’interès real per a signar aquests acords és purament econòmic.

Per tot això i molt més, els diferents moviments socials i organitzacions que formem part de l’Aliança Social Continental i d’Enlazando Alternativas (la Xarxa Birregional Europa, Amèrica Llatina i el Carib) reiterem la nostra ferma oposició al lliure comerç i al reinici de les negociacions de l’Acord d’Associació entre la UE i Centreamèrica (AdA). Així mateix, també lamentem la tornada de Nicaragua a la taula de negociació i volem demanar a tots els governs centreamericans que es retirin del procés.

En aquest sentit, els moviments socials d’Amèrica Llatina i Europa hem redactat un comunicat conjunt en el qual rebutgem el reinici de les negociacions de l’ Acord d’Associació de la Unió Europea-Centreamèrica. (PDF)

Paral•lelament, els moviments, xarxes i organitzacions socials de Centreamèrica han el•laborat una Proposta política sobre l’Acord d’Associació (AdA) amb la UE (PDF) que han fet arribar als diferents presidents de la regió centreamericana per a que atenguin les demandes de la població civil.

De com una formiga pot plantar cara a un elefant

La 7a ronda de negociacions dels Acords d’Associació (AdA) entre la Unió Europea i l’Amèrica Central ha estat suspesa després de la decisió de la delegació de Nicaragua de retirar-se. La Unió Europea està promovent aquests acords de lliure comerç amb les regions més empobrides del planeta. Són negociacions totalment asimètriques, com si un elefant tractés d’igual a igual a una formiga.

Durant la setmana del 30 al 3 d’abril, Hondures acollia la 7a i “penúltima” ronda de negociacions dels AdA entre la Unió Europea i Centreamèrica. Un procés de negociació que la Unió Europea cercava de concloure de manera ràpida, evitant-ne la publicitat i la participació de la societat civil.

En aquesta darrera negociació, Nicaragua ha plantejat una proposta per compensar les asimetries regionals (un Fons Comú de Crèdit Econòmic Financer) que no ha comptat amb el suport de les altres parts en la taula de negociació. Davant aquesta resposta, Nicaragua s’ha retirat provocant una suspensió temporal de les negociacions.

La Unió Europea està negociant des de 2007 amb Àfrica, Carib i Pacífic (països ACP) els Economic Partnership Agreements (EPA), i amb Amèrica Llatina, els AdA (Acords d’Associació). La UE està maquillant aquests tractats de lliure comerç amb components de diàleg polític i cooperació, la qual cosa acaba supeditant els ajuts de cooperació als interessos comercials. L’elefant té la capacitat d’esclafar la formiga si aquesta no accepta les normes del joc que se li proposen.

Des de SETEM considerem que aquesta suspensió és una oportunitat perquè Centreamèrica recuperi els projectes propis d’integració regional i una demostració que la veritable intenció dels negociadors europeus és satisfer els interessos del capital i de les grans empreses europees, i no pas el desenvolupament dels països empobrits. La UE, tot i el context actual de crisi financera i econòmica global, segueix apostant per “l’Europa Global”: una major liberalització del comerç, de les inversions i una privatització dels serveis públics que limita la capacitat normativa dels estats i que perjudicaria els sectors socials més vulnerables de les regions empobrides.

Els interessos europeus estan orientats cap a una major protecció dels seus inversionistes, prioritzant els interessos de les transnacionals per sobre dels de les persones i el seu benestar, promovent una major liberalització de serveis, pretenent fins i tot que les seves multinacionals tinguin tracte nacional, incloent-les en les compres governamentals en detriment de les empreses locals centramericanes.

La crisi de les negociacions constitueix una oportunitat per a impulsar un nou model d’acord que promogui el desenvolupament sostenible dels pobles, els drets humans i la integració regional.

Més informació www.cifca.org

Gira europea de denuncia dels impactes dels acords comercials amb Centreamèrica

En el marc de la VI Ronda de Negociació de l’Acord d’Associació entre la UnióEuropea (UE) i Amèrica Central (Brussel•les, 26-30 de gener 2009), diferents organitzacions internacionals van organitzar una gira europea que denuncia els impactes que aquests acords comercials poden tenir sobre els drets econòmics, socials i culturals, així com sobre la igualtat de gènere a l’Amèrica Central.
Aquesta gira europea va arribar el dia 11 de febrer a Barcelona amb la xerrada “Els interessos comercials de la UE a Centreamèrica: resistències i alternatives”, organitzada per Àgora Nord-Sud (Entrepobles, SETEM, Veterinaris sense Fronteres, Ingenieria sens Fronteres i Medicus Mundi), ACSUD-Las Segovias, Intermón Oxfam, Campanyaa “Qui deu a qui”, Campanya “No et mengis el món” i la Xarxa Birregional Enlazando Alternativas. Els seus ponents, Yadira Minero, coordinadora del Programa Dona i Maquila del Centre de Drets de Dones (CDM), i Jesús Garza, coordinador tècnic de Coalició Hondurenya d’Acció Ciutadana (CHAAC), van parlar de l’impacte dels Acords d’Associació sobre les dones i la sobirania alimentària. El dia següent van ser a Madrid i es van reunir amb representants del Govern espanyol.

Què són els AdA?

Un AdA és un tractat de lliure comerç que utilitza la UE per impulsar el comerç dels seus productes i serveis. Actualment s’estan negociant a Centreamèrica i la Comunitat Andina. És un instrument molt eficaç dins l’estratègia política Europa Global: Competir en el món, amb la que principalment surten guanyant les grans empreses europees.
Aquests acords supediten les qüestions de diàleg polític i de cooperació als interessos comercials . De fet, la UE no està exigint la signatura d”alguns convenis internacionals sobre Drets Humans, Laborals i Socials per tal d’arribar a un acord comercial el més ràpid possible amb Centreamèrica, la qual cosa demostra que l’interès real per signar aquests acords és purament econòmic.
Les grans beneficiades seran les grans corporacions europees, que aconseguiran via lliure legal per a seguir invertint a la regió, amb impactes com la regressió en drets laborals per a facilitar les inversions europees; la pèrdua de Sobirania alimentària, fomentant el model agroindustrial que promou el monocultiu, afavoreix l’ús de transgènics i concentra la possesió de terres en latifundis; l’amenaça del teixit social i econòmic nacional per manca de competitivitat amb les grans empreses europees, que podran accedir a concursos públics; els medicaments i els insums agrícoles més cars i la pèrdua de biodiversitat a causa de l’apropiació europea de la propietat intel•lectual; i el possible increment de la dependència centramericana a les exportacions.