Agenda TLCs per al Parlament Europeu

Brussel·les, 25 sep (EFE).- Els ministres responsables de Comerç de la Unió Europea (UE) abordaran demà els últims passos per a la ratificació del Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Perú i Colòmbia, que ha estat aprovat aquesta setmana per la Comissió Europea (CE).

El col·legi de comissaris va aprovar l’acord comercial amb aquests dos països andins el dijous.

L’acord passarà ara al Parlament Europeu (PE), que no es pronunciarà sobre el tractat fins al primer semestre de l’any proper, però que podria aprovar-ho per “àmplia majoria”, segons ha avançat a l’agost a Bogotà l’eurodiputat pel Partit Popular Europeu José Ignacio Salafranca.

Al TLC entre la UE i Colòmbia i Perú es poden unir els altres dos països de la Comunitat Andina de Nacions (CA), Equador i Bolívia, quan estiguin disposats a continuar les negociacions.

El comerç bilateral de mercaderies entre la UE i Colòmbia i Perú junts va representar en 2010 uns 16.000 milions d’euros.

Les negociacions entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) per aconseguir un acord d’associació no figura en l’agenda del Consell informal de Ministres de Comerç.

L’acord d’associació que ha negociat la UE amb Centreamèrica tampoc serà analitzat, o almenys no a fons, pels ministres, atès que el col·legi de comissaris preveu aprovar-ho a l’octubre, segons les fonts.

D’altra banda, els ministres europeus faran un balanç de les estancades negociacions de la Ronda de Doha per a la liberalització del comerç mundial, abans de la vuitena conferència ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que se celebrarà en Ginebra del 15 al 17 de desembre, segons van informar fonts comunitàries.

A més, discutiran les negociacions bilaterals comercials amb Índia, país amb el qual la UE està prop de tancar un acord de lliure comerç, i amb Ucraïna, amb qui negocia un acord d’associació que inclogui també el lliure comerç i que aquest estat pretén que sigui una via per a un eventual ingrés en la Unió.

La Comissió Europea (CE) informarà als ministres de l’estat de les negociacions amb aquests dos països.

També s’abordaran les negociacions perquè Rússia es converteixi en un membre de l’OMC.

La intenció de Moscou és aconseguir el suport polític necessari (normalment un consens) per a la seva adhesió en la conferència ministerial de l’OMC de desembre proper.

Per la seva banda, els ministres avaluaran les relacions comercials amb la ribera sud del Mediterrani i la manera de recolzar a través del comerç la transició democràtica i econòmica en països com Egipte i Tunísia.

A més analitzaran els llaços comercials amb Estats Units i Xina, país al que el comissari europeu de Comerç, Karel De Gucht, va instar aquesta setmana en una conferència a obrir més el seu mercat a les inversions europees i donar igualtat d’oportunitats a les empreses estrangeres.

SETEM presenta una nova publicació que analitza els impactes dels acords comercials en les cooperatives de cafè d’Amèrica Central

Presentem la nova publicació sobre comerç internacional“El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”, realitzada per Jesús Garza en col·laboració amb SETEM Catalunya.

Davant l’eminència de la ratificació i implementació de l’Acord d’Associació entre Centre Amèrica i la Unió Europea (AdA UE-CA) a partir de gener 2012, aquest estudi presenta un acostament als possibles impactes en els i les membres de cooperatives cafetaleres.

Ens hem centrat en el sector productiu del cafè ja que aquest és el segon producte legal de major comercialització al món, superat únicament pel petroli. Esent el cafè un producte tan transcendent en el comerç internacional, òbviament entren en joc importants interessos econòmics i socials, i l’obertura comercial promoguda pel neoliberalisme econòmic i els seus tractats de lliure comerç, impacten en la vida de les persones que produeixen i consumeixen cafè.

Centre Amèrica és considerada entre les principals exportadores mundials del gra, essent el 90% de la producció destinada a l’exportació fruit del treball de famílies petites productores. A l’estudi podeu trobar un repàs sobre la producció i exportació de cafè a Centre Amèrica, els tractats de lliure comerç – amb especial èmfasi en els promoguts per la Unió Europea- i el cafè, i alguns dels impactes previsibles en els i les productors/es de cafè.

Consulta aquí la publicació “El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”

Avaluacions de l’impacte dels tractats de comerç i inversió sobre els drets humans

El Human Rights Impact Resource Center (Centre de Recursos per a l’Impacte sobre els Drets Humans) ha posat a disposició a la seva pàgina web un nou informe que descriu els temes clau i les metodologies per dur a terme avaluacions de l’impacte dels tractats de comerç i inversió sobre els drets humans (EIDR). Si bé en múltiples circumstàncies s’ha exhortat als Estats a implementar EIDR abans de subscriure tractats comercials, el consens internacional sobre com fer-ho ha estat limitat. L’informe passa revista a les conclusions d’un recent seminari internacional d’experts en aquest tema, convocat sota el patrocini d’Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Alimentació. El seminari va tenir lloc al juny de 2010 en les instal·lacions del Centre del Sud en Ginebra i va ser organitzat conjuntament per la Declaració de Berna, el Consell Canadenc per a la Cooperació Internacional, Misereor i altres institucions.

Consulta l’informe aquí

Nova estratègia comercial europea: comerç, creixement i solució a la crisi?

El passat 15 de novembre del 2010 es celebrà el Diàleg entre el Comissari Europeu sobre Comerç, Karel de Gucht, i la Societat Civil a Brussel·les. El diàleg es centrà en la nova estratègia del Comissari que presentà el 9 de novembre “Comerç, creixement i assumptes globals”.

El diàleg havia de reunir a diferentes grups representatius de la societat civil europea, però malauradament la majoria dels grups resultaren ser associacions empresarials europees, amb uns interessos comercials a defensar i amb un marcat caràcter de lobby. Les agrupacions més properes a la societat civil varen ser alguna ONG com Metges Sense Fronteres.

Davant d’aquesta representació és fàcil pensar que les propostes i preguntes que realitzaren aquests grups, anessin molt encaminades amb la idea de Karel de Guch “ el comerç com a instrument per a sortir de la crisi”. El diàleg se centrà en: el creixement econòmic mitjançant l’obertura del mercats de tercers països, els acords comercials, la protecció jurídica de les empreses europees, la Inversió Directa Estrangera (IDE), els Tractats de Lliure Comerç, la reducció de barreres aranzelàries i no aranzelàries (NTBs) i va concloure amb la Ronda de Doha.

No hi va haver propostes que anessin encaminades cap a alternatives comercials que potenciïn les xarxes econòmiques locals i regionals dels països empobrits. En tot cas en paraules de Karel de Gucht “el comerç sempre ens ha aportat prosperitat, a més a més, té resultats positius en d’altres països, com la millora de les condicions laborals dels treballadors com a resultat de les preferències comercials de la Unió Europea”. Així doncs segons la Comissió Europea el comerç és el motor pel desenvolupament dels països empobrits, perquè a més a més de potenciar les seves exportacions a Europa, també milloren els estàndards laborals, mediambientals i la protecció dels drets humans com a requisits europeus per a l’entrada dels seus productes a la Unió Europea. El que no diu el senyor de Gucht és que la producció d’aliments i de manufactures europees i les dels països empobrits és totalment asimètrica. La Unió Europea compta amb mesures proteccionistes com la Política Agrària Comuna (PAC), subsidis a la producció agrícola europea, que dificulten l’entrada de productes agrícoles provinents d’altres països. I la seva producció manufacturera és més competitiva, ja que els costos de producció són més baixos. En canvi, els països empobrits estan reduint les seves mesures proteccionistes, quan se sap que tota gran economia s’ha creat amb una inicial protecció de la seva producció. Es troben amb moltes dificultats a l’hora de col·locar els seus productes, a més a més se’ls exigeixen uns estàndards de qualitat molt alts per a que els seus productes puguin accedir al mercat europeu. Tot són dificultats pels països empobrits i avantatges per a la Unió Europea.

Un altre tema que ha sortit en el Diàleg ha sigut l’aprovació dels Acords d’Associació (ADAs) amb Perú, Colòmbia i Mercosur i els Acords d’Associació Econòmica (EPAs) amb els països africans, caribenys i del Pacífic (ACP). Tots els esforços s’estan centrant en poder ratificar o concloure amb les negociacions per a instaurar aquests acords que no deixen de ser tractats de lliure comerç, com els que ha aprovat els Estats Units amb varis països de l’Amèrica Llatina. Frenar aquests acords sembla molt difícil, però en aquest moment es compta amb un avantatge que no es tenia fa uns anys i és que des de l’aprovació del Tractat de Lisboa de la UE, tot acord comercial o tractat, per a la seva aprovació, ha de comptar amb el vist-i-plau del Parlament Europeu. És una mesura que es va incloure en aquest tractat per a donar transparència i la necessària democràcia a la Unió Europea. Tot i així, malauradament el Comitè INTA (Comitè sobre Comerç Internacional dins del Parlament Europeu), en constant diàleg amb el Comissari de Comerç Karel de Gucht, majoritàriament està d’acord amb les seves polítiques, i per tant amb la ratificació dels acords comercials. Però ara ja és més fàcil fer arribar la veu dels que no estan a favor amb aquests tractats al Parlament Europeu.

Per a finalitzar, en aquest Diàleg entre el Comissari de Comerç i la Societat Civil no va faltar parlar sobre la conclusió de la Ronda de Doha, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Per a Karel de Gucht “Arribar a un acord final sobre la Ronda Doha és de vital necessitat per a continuar legitimant l’OMC”. Hi ha prevista una Reunió Ministerial en el pròxim any per a discutir sobre la liberalització de l’agricultura i dels serveis, que són les temàtiques que estan bloquejant les negociacions de Doha. Aquesta Reunió Ministerial per suposat, no inclou representants de la Societat Civil i per tant, no es faran escoltar les veus dissonants amb l’OMC i les altres institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Marina Morales, politòloga i col·laboradora del grup de treball de polítiques comercials de SETEM

Societat civil i FMLN insisteixen amb els efectes negatius de l’AdA UE-CA

Els efectes negatius de l’Acord d’Associació (ADA) entre Centreamèrica i la Unió Europea (UE) segueixen com a tema fonamental en fòrums de debat públics a la regió americana.

El FMLN i organitzacions de la societat civil, durant un fòrum sobre les implicacions que té aquest acord comercial, polític i de cooperació, van reflexionar sobre els impactes comercials i a la sobirania del país que comportarà la implementació d’aquest acord.

La diputada del partit d’esquerra, Lourdes Palacios, va assegurar que el vell continent demana en el ADA més que allò estipulat en el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units (EUA), d’aquí que detectin perillositat en l’ADA.

“En el cas dels làctis, la producció local es veurà disminuïda en el mercat local ; els productes europeus inundaran el país i els ramaders nacionals seran desplaçats de la producció nacional”, va dir Palacios.

Els governs de Centreamèrica i de la UE van signar l’ADA a mtjans de maig i, de moment, s’està en el període de rubrica del document negociat entre els països per traduir-ho als diferents idiomes i passar-ho als parlaments de cada nació.

Abans de la signatura de l’Acord, al maig passat, organitzacions de la societat civil del país i de Centreamèrica van augmentar les seves denúncies de la perillositat que implica tenir un tractat amb la UE.

Palacios va recalcar les asimetries entre l’istme i els països europeus, ja que aquests últims tenen “alts estàndards” a escala mundial en la qualitat dels seus productes, mentre que els centreamericans no.

“No es poden fer canvis al document de 1.500 pàgines, i només quaranta tracten del diàleg polític i de cooperació, la resta és un tractat de lliure comerç”, va assegurar la diputada d’esquerra.

Per la seva banda, Ángel Ibarra, de la Unitat Ecològica Salvadorenca (UNEIXES), va dir que les empreses transnacionals europees són les veritables promotores del ADA.

Ibarra va assegurar que les entitats provocaran grans impactes comercials, agrícoles i ambientals als països de la regió centroamericana.

L’ecologista va afegir que El Salvador i els altres països de la regió posen a disposició la seva biodiversitat a la mercè de la corporacions de la UE.

“L’Acord permet la privatització de l’aigua”, va assegurar el representant de la UNEIXES.

Segons Ibarra, en el camp de les medicines, les transnacionals incrementaran el preu d’aquests productes i lesionarà les arques de l’Estat.

La societat civil i el partit d’esquerra FMLN seguiran amb els fòrums de debat i reflexió per tenir una posició sòlida i amb arguments al moment que el ADA hagi de ratificar-se als Parlaments, per evitar la seva implementació.

Daniel Trujillo, Diari Co Latino

Enllaçant alternatives a Barcelona: 19, 20 i 21 de maig

Una vintena d’organitzacions catalanes, entre les que es troba SETEM Catalunya, hem participat a l’organització de la Cimera dels Pobles Enlazando Alternativas IV i més d’un centenar d’activistes ens hem traslladat a Madrid per participar-hi. Ara la proposta arriba a Barcelona amb tres jornades de debat que tindran lloc els dies 19, 20 i 21 de maig a la Casa del Mar i que reuniran participants a la Cimera dels Pobles tant europeus com llatinoamericans.

Aquesta trobada vol manifestar el rebuig al projecte capitalista i neoliberal que representa la UE, mostrar la solidaritat amb les víctimes i amb totes les lluites de resistència enfront de les polítiques de la UE, dins i fora de les seves fronteres.

“Enllaçant alternatives cap a la Sobirania Alimentària”
Dimecres 19 de maig, 19h

Participen:

Rica Garcia, Observatori de Drets Humans DESC, Catalunya
Germán Bedoya, La Via Campesina, Colombia
Iderle Brenus, La Via Campesina, Haití
Representant d’ASAC, Catalunya
Alberto Montero, Centro de Estudios Políticos y Sociales, Málaga

“Tractats de Lliure Comerç UE – Amèrica Llatina i Carib: les claus del nou colonialisme”
Dijous 20 de maig, 19h

Participen:

Magdiel Carrión, Confederación de Comunidades del Perú Afectadas por la Minería
Yadira Minero, Centro de Derechos de las Mujeres, Hondures
Lourdes Palacios, Diputada per l’FMLN, El Salvador
Natàlia Arz Sumuc, Asociació CEIBA, Guatemala
Representant del moviment social pels drets humans i la pau a Colòmbia

“El retorn de les caravel•les. Empreses transnacionals i impactes de les explotacions mineres i petroleres”
Divendres 21 de maig, 19h

Participen:

Rosa Alvarado, Comité de Derechos Humanos de Orellana, Ecuador
José Josivaldo Alves, Moviment d’Afectats per Represes, Brasil
Dolores Jarquin, Alianza Social Continental Centroamérica, Nicaragua
Roberto Madriz, Frente Nacional de Lucha, Guatemala
Pablo Sánchez, Grupo de Formación e Intervención para el Desarrollo Sostenible GRUFIDES, Perú

Enlazando Alternativas a Catalunya som: Acsur- Las Segovias, AlterNativa, Assamblea Bolivariana de Catalunya, Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala, Edpac, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Esquerra Unida i Alternativas, Fundació Autònoma Solidària, Justícia i Pau, Marxa Mundial de Dones, NoVA, Observatori del Deute en la globalització (ODG), Observatori DESC, SETEM Catalunya, Veterinaris sense Fronteres, Xarxa de Consum Solidari, Campanya No et Mengis el Món i Campanya Qui deu a Qui.

Més informació:
Notícia “Banc Santander: Culpable!”
www.enlazandoalternativas.org

Enlazando Alternativas: política des dels pobles

Per Anna Fernández Montes, tècnica de la Campanya No als Acords Comercials, de SETEM Catalunya.

Sota la bandera de la competitivitat, el lucre econòmic és el motor que mou la política exterior de la Unió Europea, en detriment dels drets humans i la sobirania política dels pobles empobrits. Davant d’això,la Xarxa Enlazando Alternativas, que celebra la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid, del 14 al 18 de maig, vol mostrar que existeix una altra manera de fer política, entesa com a gestió de la societat. Ens ho acosta Anna Fernández, tècnica de la Campanya No als Acords Comercials de SETEM Catalunya.

El Tractat fundacional de la Unió Europea (UE) es basa en els conceptes de pau, drets humans i  governança democràtica. La pràctica actual ens demostra que aquests principis han quedat en la retòrica i que, sota la bandera de la competitivitat, és el lucre econòmic el motor que mou la política exterior, i interior, d’aquest organisme internacional que ens agrupa. L’estratègia “Una Europa Global: competir en el món” (2006) proposa una completa desregulació dels mercats a favor de les grans corporacions europees i planteja com a mecanisme principal per arribar als seus objectius la signatura d’Acords de Lliure Comerç (TLC) amb diferents regions i països del planeta.

Aquesta estratègia neoliberal s’està duent a terme a costa dels drets humans i la sobirania política dels pobles empobrits i de les comunitats excloses de la globalització econòmica. Som moltes les persones i col•lectius que ens oposem a aquestes polítiques. La Xarxa birregional Europa, Amèrica Llatina i Carib Enlazando Alternativas és una agrupació de resistències que treballa coordinadament entre els continents europeu i llatinoamericà. Cada dos anys, coincidint amb la Cimera oficial de caps d’Estat UE- Amèrica Llatina, s’organitza una trobada alternativa dels pobles. Enguany, ja que l’Estat espanyol ostenta la Presidència de la UE fins al juny, celebrarem la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid, del 14 al 18 de maig.

La xarxa birregional Enlazando Alternatives i totes les organitzacions i col•lectius que han confiat i treballat per a que la IV Cimera dels Pobles a Madrid fos una realitat, sabem que la realitat és complexa, i els interessos dels diferents actors que la formen sovint no convergeixen. És per això que la construcció col•lectiva no té un pla de ruta definit, li anem donant forma en el calidoscopi que formem entre totes. I la IV Cimera i Tribunal Permament dels Pobles és un pas més en aquesta construcció.

Aquest és un dels motius per els que no hem volgut anomenar-la “contra-cimera”: no només volem oposar-nos clarament al model neoliberal i a la primacia dels valors econòmics per sobre de qualsevol altra consideració, volem mostrar que existeix una altra manera de fer política. Política entesa com a gestió de la societat. Des dels camps de treball més diversos, des de la sobirania alimentària, passant per la denúncia de les violacions de drets humans, les alternatives al lliure comerç… un mateix enfocament ens uneix en la proposta d’un món diferent: les persones, el desenvolupament i els drets humans per davant de tot. Repensant entre tots els pobles què entenem per desenvolupament, assumint que no existeix una definició universal.

La IV Cimera dels Pobles és l’espai de coordinació de col•lectius i moviments d’Europa, Amèrica Llatina i Carib que s’oposen a les polítiques de lliure comerç que imposa la Unió Europea, una trobada per potenciar les resistències i lluites per a una integració regional solidària, equitativa i escollida pels pobles. Més d’un centenar de tallers proposaran reflexions al voltant dels eixos de treball: lliure comerç; treball i gènere; integració regional i alternatives; crisi; serveis públics; deute; canvi climàtic; sobirania alimentària, política i cultural; migracions i  drets humans.

El Tribunal dels Pobles, que es desenvoluparà paral•lelament, jutjarà quaranta casos de violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees a Amèrica Llatina, i la complicitat de la Unió Europea. El dictamen i la declaració amb les conclusions de la Cimera són públics, i Enlazando Alternativas utilitza aquests documents com a material d’incidència política davant la Comissió Europea, governs i parlaments nacionals i locals, fent d’altaveu de les demandes de la societat civil organitzada.

Aquesta societat civil es compon de centenars de col•lectius i de totes les persones, com tu, que es mouen per construir una altra realitat. Vine i participa a la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid!

El nou colonialisme d’Europa a l’Amèrica Llatina

La xarxa Enlazando Alternativas, de la qual forma part SETEM, us convida a la taula rodona “El nou colonialisme d’Europa a l”Amèrica Llatina”, el proper 20 d’abril a les 19 h a la Sala d’Actes de l’Espai Jove La Fontana (Barcelona). Comptarem amb la participació de tres activistes de xarxes claus d’aquesta resistència i lluita a Hondures, Colòmbia i Guatemala.

Davant la imposició dels Tractats de Lliure Comerç i de la sistemàtica violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees, les xarxes i organitzacions socials llatinoamericanes i europees tractem de coordinar i potenciar les resistències i les lluites per una integració regional solidària, equitativa i escollida pels pobles, al voltant de la Xarxa Birregional Europa, Amèrica Llatina i Carib Enlazando Alternativas.

Aquesta xerrada s’organitza en el marc de la crida a la mobilització que ha fet Enlazando Alternativas, coincidint amb la Cimera de Caps d’Estat de la Unió Europea i Amèrica Llatina i Carib, i convoca entre el 14 i el 18 de maig, a Madrid, la 4a Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles.

La Cimera dels Pobles reunirà en tallers, debats i conferències centenars d’organitzacions i activistes europeus i llatinoamericanes, mentre el Tribunal Permanent dels Pobles jutjarà la violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees a l’Amèrica Llatina i la complicitat de la Unió Europea. S’ha convocat també una gran manifestació unitària, accions i activitats culturals. Un ampli grup d’entitats catalanes ens hem sumat a aquesta crida, participant tant en la Cimera a Madrid com en la difusió del debat i la denúncia a casa nostra sobre el paper que la Unió Europea està jugant a Amèrica Llatina.

Taula rodona “El nou colonialisme d’Europa a l’Amèrica Llatina”

Quan? El proper dimarts 20 d’abril a les 19 h

On? Sala d’Actes de l’Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia 190-192. Metro Fontana), Barcelona.

Qui? Comptarem amb la participació de Carlos Humberto Reyes, membre del Frente Nacional de Resistencia d’Hondures; Johana Cáceres, de la Federación de Organizaciones Campesinas (FENSUAGRO) i Via Campesina (Colòmbia); i Juan Carlos Contreras de Amigos de la Tierra (CEIBA), de Guatemala.

Més informació: Enlazando Alternativas

Els països del Sud demanen al Govern espanyol “coherència entre polítiques de desenvolupament i comerç”

La Coordinadora Estatal de Comerç Just i SETEM han fomentat el debat entre experts internacionals de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib i representants del Ministeri de Comerç i el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació. Les jornades “Comerç just: per unes polítiques comercials justes. Els acords comercials entre la Unió Europea i els països d’Àfrica i Amèrica Llatina” es van celebrar el 30 de novembre i l’1 de desembre a Madrid en el context de la pròxima presidència espanyola de la UE i la setena ronda ministerial de l’OMC.

Amb aquestes jornades, es va posar sobre la taula les relacions entre les polítiques comercials i les de desenvolupament o la posició que manté el Govern espanyol respecte els acords comercials de la UE i quines són les diferents visions des de la societat europea, centreamericana i africana en relació a aquests acords i polítiques.

Les organitzacions de països del Sud com Senegal i Hondures, entre d’altres, van plantejar davant representants del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació i del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme l’estat en el qual es troben els acords comercials i les seves demandes al Govern espanyol. Entre les peticions més repetides va haver la demanda de coherència entre les polítiques entre desenvolupament i comerç per tal que els acords comercials es subordinin al concepte de desenvolupament i als objectius de desenvolupament que tots els països estan promulgant.

Els ponents van coincidir a exigir l’obertura de canals de participació per tal que la societat civil pugui mostrar les seves inquietuds i peticions en el procés de negociació dels acords comercials i no quan ja estiguin tancats i aprovats. A més, les organitzacions del Sud van demanar que les consultes que els governs facin als seus societat tinguin caràcter vinculant.

Mohamed Mongy, representant de l’Oficina de Incidència de Cooperation for Fair Trade in Àfrica (COFTA), i Taoufik Ben Bdallahm d’ENDA (Senegal), van assenyalar la necessitat de desenvolupar infraestructures i van apuntar que “els acords comercials han d’anar acompanyats per ajuts econòmiques que, en moltes ocasions, no estan contemplades “. Van exposar, a més, la problemàtica al voltant de l’article 24 de l’OMC sobre la “liberalització”, i és que la UE està demanant liberalitzar un 80% dels productes africans davant la postura d’Àfrica que demana que aquest percentatge estigui entre un 60% i un 65% “. Alguns països de la UE, entre els quals es troba Espanya, són inamovibles en aquesta postura, mentre que les organitzacions africanes demanen “un diàleg per consensuar aquest percentatge ja que per a ells una liberalització tan àmplia serà molt negativa”.

Més informació:
Nota de premsa completa
Bloc NoalsTLC.org

Presentació de la web: NO als acords comercials de la Unió Europea

A l’octubre de 2006, la Unió Europea (UE) anuncia un aprofundiment de la seva estratègia de política comercial al llançar el document  “Una Europa global: competir en el món” el qual planteja noves metes per a la seva política de comerç exterior buscant de manera agressiva una completa desregulació dels mercats a favor de les grans corporacions europees i planteja com mecanisme principal per a arribar a els seus objectius la signatura d’Acords de Lliure Comerç (TLC) amb diferents regions i països del planeta.

La Organització Mundial del Comerç (OMC) és l’organisme internacional que es va crear el 1995 per negociar una progressiva liberalització del comerç a tot el món. Més de 150 països formen part d’aquest organisme, que funciona a base de Rondes multilaterals on els països integrants negocien diferents aspectes del comerç amb l’objectiu d’arribar a una obertura total de les relacions comercials mundials. La última Ronda, la de Doha, on es negocia la liberalització de l’agricultura i els serveis, resta sense concloure des del 2001 ja que, després de molts anys sense fer sentir la seva veu, els països empobrits reclamen un tracte just i un sistema comercial que no només beneficiï a les grans potències comercials, com fins ara ha estat el cas.

Davant aquest context, les grans potències, com la UE o els Estats Units, han iniciat negociacions comercials bilaterals amb diferents regions. SETEM, en consonància amb la tasca de sensibilització, promoció i incidència sobre Comerç Just, es posiciona en contra dels acords de lliure comerç perquè no contribueixen al desenvolupament dels pobles.

Per això SETEM té en marxa dues campanyes en contra dels acords de lliure comerç que està negociant la Unió Europea amb Àfrica i Amèrica Central. Treballem en paral·lel al Nord i al Sud:

• Promovent la formació i informació
• Participant en xarxes internacionals de pressió contra les polítiques comercials de lliure mercat, donant veu a les organitzacions socials del sud
• Divulgant materials i facilitant estudis i investigacions
• Organitzant accions de carrer i de sensibilització
• Promovent l’economia solidària i el Comerç Just