SETEM presenta una nova publicació que analitza els impactes dels acords comercials en les cooperatives de cafè d’Amèrica Central

Presentem la nova publicació sobre comerç internacional“El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”, realitzada per Jesús Garza en col·laboració amb SETEM Catalunya.

Davant l’eminència de la ratificació i implementació de l’Acord d’Associació entre Centre Amèrica i la Unió Europea (AdA UE-CA) a partir de gener 2012, aquest estudi presenta un acostament als possibles impactes en els i les membres de cooperatives cafetaleres.

Ens hem centrat en el sector productiu del cafè ja que aquest és el segon producte legal de major comercialització al món, superat únicament pel petroli. Esent el cafè un producte tan transcendent en el comerç internacional, òbviament entren en joc importants interessos econòmics i socials, i l’obertura comercial promoguda pel neoliberalisme econòmic i els seus tractats de lliure comerç, impacten en la vida de les persones que produeixen i consumeixen cafè.

Centre Amèrica és considerada entre les principals exportadores mundials del gra, essent el 90% de la producció destinada a l’exportació fruit del treball de famílies petites productores. A l’estudi podeu trobar un repàs sobre la producció i exportació de cafè a Centre Amèrica, els tractats de lliure comerç – amb especial èmfasi en els promoguts per la Unió Europea- i el cafè, i alguns dels impactes previsibles en els i les productors/es de cafè.

Consulta aquí la publicació “El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”

Consulta pública amb caràcter corporatiu

A principis del 2010 la Unió Europea va impulsar “Europe 2020” un document destinat a replantejar l’estratègia econòmica i comercial de la Unió Europea per als pròxims deu anys, degut als efectes de la crisis. Per aquest motiu, el passat estiu la comissió Europea va publicar una consulta pública sobre la nova estratègia comercial europea on participaren empreses europees, associacions empresarials, diferents governs europeus i extra comunitaris, sindicats i algunes ONGs. A la Consulta Pública, sense caràcter vinculant, el pes de les propostes pertany al sector privat amb una representació del 48%, un 28% el sector públic i un 24% d’ONGs, entenent per aquestes últimes: associacions empresarials, associacions d’agricultors, cambres de comerç i poques organitzacions civils.

És d’esperar, amb aquesta representació, que les conclusions extretes de les respostes a la Consulta Pública  se centrin en el creixement econòmic, l’obertura de mercats, l’impuls de les inversions i el rellançament dels acords i tractats comercials de la Unió Europea amb països tercers. La participació ciutadana es pot veure reflectida en les conclusions, però majoritàriament com a temes a afegir. Qüestions com el comerç just, la sobirania alimentària, la coherència entre l’estratègia comercial i el desenvolupament dels tercers països o l’economia solidària apareixen, però en cap cas aquestes propostes surten platejades com a eix vertebrador de la nova estratègia comercial de la Unió Europea. En tot cas, les ONGs han remarcat la temàtica del desenvolupament sostenible i la protecció el medi ambient, en molts casos alineades amb plantejaments procedents del sector públic.

Joc de les 7 (o més) diferències: Et convidem a donar una ullada i comparar les respostes de SETEM i d’altres organizacions a la Consulta Pública de la Comissió Europea sobre la nova estratègia comercial, i el resum del total de participacions.

Marina Morales, politòloga, membre de la campanya sobre els acords comercials de la UE de SETEM.

 

 

 

Nova estratègia comercial europea: comerç, creixement i solució a la crisi?

El passat 15 de novembre del 2010 es celebrà el Diàleg entre el Comissari Europeu sobre Comerç, Karel de Gucht, i la Societat Civil a Brussel·les. El diàleg es centrà en la nova estratègia del Comissari que presentà el 9 de novembre “Comerç, creixement i assumptes globals”.

El diàleg havia de reunir a diferentes grups representatius de la societat civil europea, però malauradament la majoria dels grups resultaren ser associacions empresarials europees, amb uns interessos comercials a defensar i amb un marcat caràcter de lobby. Les agrupacions més properes a la societat civil varen ser alguna ONG com Metges Sense Fronteres.

Davant d’aquesta representació és fàcil pensar que les propostes i preguntes que realitzaren aquests grups, anessin molt encaminades amb la idea de Karel de Guch “ el comerç com a instrument per a sortir de la crisi”. El diàleg se centrà en: el creixement econòmic mitjançant l’obertura del mercats de tercers països, els acords comercials, la protecció jurídica de les empreses europees, la Inversió Directa Estrangera (IDE), els Tractats de Lliure Comerç, la reducció de barreres aranzelàries i no aranzelàries (NTBs) i va concloure amb la Ronda de Doha.

No hi va haver propostes que anessin encaminades cap a alternatives comercials que potenciïn les xarxes econòmiques locals i regionals dels països empobrits. En tot cas en paraules de Karel de Gucht “el comerç sempre ens ha aportat prosperitat, a més a més, té resultats positius en d’altres països, com la millora de les condicions laborals dels treballadors com a resultat de les preferències comercials de la Unió Europea”. Així doncs segons la Comissió Europea el comerç és el motor pel desenvolupament dels països empobrits, perquè a més a més de potenciar les seves exportacions a Europa, també milloren els estàndards laborals, mediambientals i la protecció dels drets humans com a requisits europeus per a l’entrada dels seus productes a la Unió Europea. El que no diu el senyor de Gucht és que la producció d’aliments i de manufactures europees i les dels països empobrits és totalment asimètrica. La Unió Europea compta amb mesures proteccionistes com la Política Agrària Comuna (PAC), subsidis a la producció agrícola europea, que dificulten l’entrada de productes agrícoles provinents d’altres països. I la seva producció manufacturera és més competitiva, ja que els costos de producció són més baixos. En canvi, els països empobrits estan reduint les seves mesures proteccionistes, quan se sap que tota gran economia s’ha creat amb una inicial protecció de la seva producció. Es troben amb moltes dificultats a l’hora de col·locar els seus productes, a més a més se’ls exigeixen uns estàndards de qualitat molt alts per a que els seus productes puguin accedir al mercat europeu. Tot són dificultats pels països empobrits i avantatges per a la Unió Europea.

Un altre tema que ha sortit en el Diàleg ha sigut l’aprovació dels Acords d’Associació (ADAs) amb Perú, Colòmbia i Mercosur i els Acords d’Associació Econòmica (EPAs) amb els països africans, caribenys i del Pacífic (ACP). Tots els esforços s’estan centrant en poder ratificar o concloure amb les negociacions per a instaurar aquests acords que no deixen de ser tractats de lliure comerç, com els que ha aprovat els Estats Units amb varis països de l’Amèrica Llatina. Frenar aquests acords sembla molt difícil, però en aquest moment es compta amb un avantatge que no es tenia fa uns anys i és que des de l’aprovació del Tractat de Lisboa de la UE, tot acord comercial o tractat, per a la seva aprovació, ha de comptar amb el vist-i-plau del Parlament Europeu. És una mesura que es va incloure en aquest tractat per a donar transparència i la necessària democràcia a la Unió Europea. Tot i així, malauradament el Comitè INTA (Comitè sobre Comerç Internacional dins del Parlament Europeu), en constant diàleg amb el Comissari de Comerç Karel de Gucht, majoritàriament està d’acord amb les seves polítiques, i per tant amb la ratificació dels acords comercials. Però ara ja és més fàcil fer arribar la veu dels que no estan a favor amb aquests tractats al Parlament Europeu.

Per a finalitzar, en aquest Diàleg entre el Comissari de Comerç i la Societat Civil no va faltar parlar sobre la conclusió de la Ronda de Doha, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Per a Karel de Gucht “Arribar a un acord final sobre la Ronda Doha és de vital necessitat per a continuar legitimant l’OMC”. Hi ha prevista una Reunió Ministerial en el pròxim any per a discutir sobre la liberalització de l’agricultura i dels serveis, que són les temàtiques que estan bloquejant les negociacions de Doha. Aquesta Reunió Ministerial per suposat, no inclou representants de la Societat Civil i per tant, no es faran escoltar les veus dissonants amb l’OMC i les altres institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Marina Morales, politòloga i col·laboradora del grup de treball de polítiques comercials de SETEM

Societat civil i FMLN insisteixen amb els efectes negatius de l’AdA UE-CA

Els efectes negatius de l’Acord d’Associació (ADA) entre Centreamèrica i la Unió Europea (UE) segueixen com a tema fonamental en fòrums de debat públics a la regió americana.

El FMLN i organitzacions de la societat civil, durant un fòrum sobre les implicacions que té aquest acord comercial, polític i de cooperació, van reflexionar sobre els impactes comercials i a la sobirania del país que comportarà la implementació d’aquest acord.

La diputada del partit d’esquerra, Lourdes Palacios, va assegurar que el vell continent demana en el ADA més que allò estipulat en el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units (EUA), d’aquí que detectin perillositat en l’ADA.

“En el cas dels làctis, la producció local es veurà disminuïda en el mercat local ; els productes europeus inundaran el país i els ramaders nacionals seran desplaçats de la producció nacional”, va dir Palacios.

Els governs de Centreamèrica i de la UE van signar l’ADA a mtjans de maig i, de moment, s’està en el període de rubrica del document negociat entre els països per traduir-ho als diferents idiomes i passar-ho als parlaments de cada nació.

Abans de la signatura de l’Acord, al maig passat, organitzacions de la societat civil del país i de Centreamèrica van augmentar les seves denúncies de la perillositat que implica tenir un tractat amb la UE.

Palacios va recalcar les asimetries entre l’istme i els països europeus, ja que aquests últims tenen “alts estàndards” a escala mundial en la qualitat dels seus productes, mentre que els centreamericans no.

“No es poden fer canvis al document de 1.500 pàgines, i només quaranta tracten del diàleg polític i de cooperació, la resta és un tractat de lliure comerç”, va assegurar la diputada d’esquerra.

Per la seva banda, Ángel Ibarra, de la Unitat Ecològica Salvadorenca (UNEIXES), va dir que les empreses transnacionals europees són les veritables promotores del ADA.

Ibarra va assegurar que les entitats provocaran grans impactes comercials, agrícoles i ambientals als països de la regió centroamericana.

L’ecologista va afegir que El Salvador i els altres països de la regió posen a disposició la seva biodiversitat a la mercè de la corporacions de la UE.

“L’Acord permet la privatització de l’aigua”, va assegurar el representant de la UNEIXES.

Segons Ibarra, en el camp de les medicines, les transnacionals incrementaran el preu d’aquests productes i lesionarà les arques de l’Estat.

La societat civil i el partit d’esquerra FMLN seguiran amb els fòrums de debat i reflexió per tenir una posició sòlida i amb arguments al moment que el ADA hagi de ratificar-se als Parlaments, per evitar la seva implementació.

Daniel Trujillo, Diari Co Latino

Quin comerç per a quin desenvolupament? Conclusions de les jornades

Presentem un document i vídeos de reflexió sobre les polítiques comercials de la Unió Europea i els seus impactes a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Aquest treball és el fruit de les jornades que va organitzar SETEM i la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb experts internacionals de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib i representants del Ministeri de Comerç i el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, amb l’objectiu de crear un espai de diàleg i fer arribar als decisors polítics les demandes de la societat civil.

Les Jornades “Comerç Just: per unes polítiques comercials justes. Els acords comercials entre la Unió Europea i els països d’Àfrica i Amèrica Llatina” es van celebrar el 30 de novembre i l’1 de desembre de 2009 a Madrid en el context de la presidència espanyola de la UE i la setena ronda ministerial de l’OMC. Aquest document (PDF. 1,10 MB, en castellà) és un resum de es principals conclusions de les jornades i conté vincles a diversos vídeos on line de moments i intervencions destacades de l’esdeveniment.