Les ONG europees elaboren un informe sobre l’estat actual de les negociacions dels EPA

L’estancament dels EPA és la conseqüència de diferències fonamentals entre els punts de vista

Els EPA es troben en punt mort

A finals de 2007, dels 76 països ACP que negociaven els EPA, només els 15 països del CARIFORUM havien firmat un EPA regional “complet”, mentre que 20 països africans i del Pacífic simplement havien firmat EPA interins sobre comerç de béns. Des de llavors, la situació amb prou feines ha canviat.

En l’anterior Cimera UA-UE (6-7 de desembre de 2007), els líders africans van expressar una gran preocupació per la manera com s’imposaven els EPA interins i com dividien les regions de negociació. Abdoulaye Wade, president del Senegal, va dir, per exemple: “No parlem dels Acords d’Associació Econòmica (EPA). Ja hem dit que els rebutgem, per a nosaltres és un tema acabat”. Una setmana després, el Consell ACP va demanar que es revisessin una sèrie de disposicions controvertides dels acords interins, que havien estat redactats precipitadament.

D’altra banda, la UE va insistir que es firmessin com més aviat millor els EPA interins proposats originalment i que es concloguessin el més aviat possible els acords regionals totals. Han passat gairebé tres anys des de llavors i s’ha avançat molt poc. Els EPA presenten problemes complexos i, tal com revelen les últimes declaracions, les extenses discussions estan malmetent les relacions UE-ACP. Paul Bunduku-Latha, president de la Comissió Ministerial de Comerç dels països ACP, va resumir la situació amb precisió: “Tres anys després de la data acordada per a la seva conclusió, només una de les regions ACP ha aconseguit concloure un acord EPA total, encara que hi continua havent grans dificultats respecte a la seva aplicació. A la llum de la legitimitat de les reivindicacions dels països ACP fonamentades en els objectius de desenvolupament definit en el marc de l’acord d’associació ACP-UE, i donat l’estancament de les discussions tècniques, urgeix establir unes noves directrius polítiques per a les negociacions. ” Respecte a postura de negociació actual de la UE, va afegir que “si cal arribar a conclusions que són de benefici mutu, Europa ha d’escoltar una mica; li preguem que mostri una mica de flexibilitat i humanitat”.

EPA: reimpulsar-los o replantejar-los?

El 5 de setembre, els comissaris europeus de Comerç i Desenvolupament, Karel De Gucht i Andris Piebalgs, van escriure als ministres de Comerç i de Desenvolupament de la UE per conèixer els seus punts de vista sobre l’estancament dels EPA. Els EPA van ser debatuts pels ministres de Comerç el 10 de setembre i pels ministres de Desenvolupament el 22 d’octubre. Mentrestant, els països ACP també van avaluar la situació i van buscar estratègies per trobar la millor manera de vèncer aquest punt mort. La Comissió de la Unió Africana i les Comunitats Econòmiques Regionals Africanes (REC) es van reunir a Lusaka els dies 7 i 8 d’octubre, els ministres de Comerç dels països ACP van tornar a reunir-se a Brussel•les el 20 d’octubre, els ministres de Comerç africans, a Kigali, els dies 1 i 2 de novembre, i el Consell ACP, a Brussel•les, del 8 al 10 de novembre.

Quan ambdues parts es van trobar breument a Brussel•les, el 22 d’octubre, a la Comissió Ministerial Mixta de Comerç de la UE-ACP (JMTC), es va veure amb claredat que ambdues postures es trobaven més allunyades que mai. La UE va confirmar la seva convicció que el seu enfocament és el millor per al desenvolupament i que els nous terminis són necessaris per revitalitzar les negociacions. Els països ACP van rebutjar els nous terminis i van posar èmfasi en la necessitat que la UE replantegés el seu enfocament.

EPA: sí però no

Des de l’inici de les negociacions, ambdues parts han reiterat el seu compromís amb la conclusió, el més aviat possible, d’uns EPA que fossin favorables per al desenvolupament, encara que mai no s’han posat d’acord sobre el que els EPA han de contenir per constituir instruments reals de desenvolupament.

El 2002, el Consell de la UE va encarregar a la Comissió la negociació d’acords “complets” que incloguessin compromisos de gran abast sobre contractes públics, normes de competència i drets de propietat intel•lectual, a més de la liberalització d’inversions, béns i serveis. Així plantejats, els EPA no diferirien gaire de l’enfocament estàndard de la UE en relació amb les negociacions de lliure comerç. El mandat negociador de la UE sobre els EPA també va bastant més enllà del que exigeixen l’OMC i l’Acord de Cotonú (que parla més de cooperació que de compromisos vinculants).

La part dels ACP, tanmateix, ha insistit sempre en la millora de la infraestructura i l’enfortiment de les capacitats institucionals i productives, així com la integració regional abans d’abordar liberalitzacions i compromisos regulatorios. Ha expressat la seva preocupació sobre el cost d’aplicació i ajust als EPA, així com sobre la pèrdua d’ingressos fiscals per l’eliminació aranzelària. Ha insistit que els seus compromisos amb els EPA han d’anar acompanyats de compromisos financers per part de la UE.

Al seu document de reflexió sobre les negociacions dels EPA, la Comissió Europea sembla queixar-se de la falta de compromís dels països ACP amb les negociacions i de la seva actitud passiva. Continua fent cas omís al fet que els països ACP hagin presentat posicions molt clares sobre els EPA, tant a les sales de negociació com en el pla polític. El problema de la UE és que no li agraden aquestes posicions. L’Acord de Cotonú especifica que els EPA “tindran per objecte promoure la integració harmoniosa i progressiva dels països ACP en l’economia mundial, amb el respecte pertinent a les seves decisions polítiques i prioritats de desenvolupament, fomentant així el seu desenvolupament sostenible i contribuint a l’eradicació de la pobresa en aquests països.” Tanmateix, quan els països ACP expressen les seves decisions polítiques i prioritats de desenvolupament, la UE no les té en compte i continua argumentant que els EPA han d’incloure una profunda liberalització comercial i compromisos en matèria regulatoria a fi de ser instruments de desenvolupament. En fer-ho, adopta una postura paternalista i no respecta el principi d’apropiació en la seva relació amb els països ACP.

Continua llegint l’informe i descobreix la posició de la UE i la resposta de la Unió Africana aquí.

Dia Mundial contra els EPA

Amb motiu del Dia Mundial contra els Acords d’Associació Econòmica (EPA), els moviments socials i les ONG fem una crida per aturar els Tractats de Lliure Comerç que la Unió Europea intenta imposar als països de l’Àfrica, Carib i Pacífic (ACP) i que poden destruir les economies d’aquests països.

El 27 de setembre de 2009 es commemora el 7è aniversari del llançament de les negociacions dels EPA. Des de 2004, organitzacions de la societat civil a la UE i els països ACP han declarat aquest dia com a jornada internacional de protesta contra el posicionament de la UE en les negociacions d’aquests acords.

A Espanya, les organitzacions Intermón Oxfam, Foro Rural Mundial, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Ecologistes en Acció i SETEM, entre d’altres, se sumen a la crida internacional que denuncia que la UE vol aconseguir l’obertura dels mercats dels països d’Àfrica, el Carib i el Pacífic a la competència de les indústries europees.

En el marc de la campanya internacional STOP EPA, es realitzarà una acció adreçada als representants polítics europeus que participen en les negociacions d’aquests acords. El dia 25 de setembre, activistes i organitzacions enviaran faxos i e-mails als polítics per exigir a la Comissió Europea que deixi de pressionar els països ACP per a la signatura d’aquests acords i tingui en compte les seves demandes.

Aquesta acció internacional està recolzada per nombroses organitzacions de la societat civil africana, que s’oposen a que els seus països signin aquests acords amb la UE. De fet, més de la meitat dels governs d’Àfrica, Carib i Pacífic ja han manifestat el seu rebuig a la signatura dels EPA actuals.

Nota de premsa completa

De com una formiga pot plantar cara a un elefant

La 7a ronda de negociacions dels Acords d’Associació (AdA) entre la Unió Europea i l’Amèrica Central ha estat suspesa després de la decisió de la delegació de Nicaragua de retirar-se. La Unió Europea està promovent aquests acords de lliure comerç amb les regions més empobrides del planeta. Són negociacions totalment asimètriques, com si un elefant tractés d’igual a igual a una formiga.

Durant la setmana del 30 al 3 d’abril, Hondures acollia la 7a i “penúltima” ronda de negociacions dels AdA entre la Unió Europea i Centreamèrica. Un procés de negociació que la Unió Europea cercava de concloure de manera ràpida, evitant-ne la publicitat i la participació de la societat civil.

En aquesta darrera negociació, Nicaragua ha plantejat una proposta per compensar les asimetries regionals (un Fons Comú de Crèdit Econòmic Financer) que no ha comptat amb el suport de les altres parts en la taula de negociació. Davant aquesta resposta, Nicaragua s’ha retirat provocant una suspensió temporal de les negociacions.

La Unió Europea està negociant des de 2007 amb Àfrica, Carib i Pacífic (països ACP) els Economic Partnership Agreements (EPA), i amb Amèrica Llatina, els AdA (Acords d’Associació). La UE està maquillant aquests tractats de lliure comerç amb components de diàleg polític i cooperació, la qual cosa acaba supeditant els ajuts de cooperació als interessos comercials. L’elefant té la capacitat d’esclafar la formiga si aquesta no accepta les normes del joc que se li proposen.

Des de SETEM considerem que aquesta suspensió és una oportunitat perquè Centreamèrica recuperi els projectes propis d’integració regional i una demostració que la veritable intenció dels negociadors europeus és satisfer els interessos del capital i de les grans empreses europees, i no pas el desenvolupament dels països empobrits. La UE, tot i el context actual de crisi financera i econòmica global, segueix apostant per “l’Europa Global”: una major liberalització del comerç, de les inversions i una privatització dels serveis públics que limita la capacitat normativa dels estats i que perjudicaria els sectors socials més vulnerables de les regions empobrides.

Els interessos europeus estan orientats cap a una major protecció dels seus inversionistes, prioritzant els interessos de les transnacionals per sobre dels de les persones i el seu benestar, promovent una major liberalització de serveis, pretenent fins i tot que les seves multinacionals tinguin tracte nacional, incloent-les en les compres governamentals en detriment de les empreses locals centramericanes.

La crisi de les negociacions constitueix una oportunitat per a impulsar un nou model d’acord que promogui el desenvolupament sostenible dels pobles, els drets humans i la integració regional.

Més informació www.cifca.org