El clima no està en venda!

Barcelona acollirà del 2 al 6 de novembre una conferència internacional d’alt nivell amb representants dels diferents Estats per ultimar les negociacions prèvies a la Cimera Mundial del Clima de la ONU que tindrà lloc al desembre a Copenhaguen. Per preparar la resposta que es vol donar a les negociacions de la conferència de Barcelona, diferents organitzacions han impulsat la campanya El Clima no està en Venda, a la que SETEM-Catalunya s’hi ha adherit.

Tothom es pregunta per què ningú va fer res per evitar la crisi econòmica quan encara es podia. Ara podem evitar la crisi climàtica que tot just comença a manifestar-se, però quan hagi esclatat plenament ja no hi haurà marxa enrera. A Copenhaguen ja podria estar tot beneït, però a Barcelona no. La campanya El Clima no està en venda! vol exigir el compromís ferm per una reducció dràstica i immediata de les emissions de gasos hivernacle, així com un programa creïble perquè l’ús d’energies fòssils s’hagi abandonat plenament a mitjans de segle i la desforestació s’hagi aturat molt abans. Es demana que s’assumeixi l’objectiu d’una concentració de CO2 a l’atmosfera no superior als 350 ppm, per evitar una interferència perillosa amb el sistema climàtic.

Algunes de les activitats previstes són les següents:

• Presentació de la publicació El clima no està en venda, preparada pels diversos col•lectius participants a la campanya en col•laboració amb el setmanari La Directa.
• Seminari “Canvi Climàtic i Model Alimentari Global”. S’analitzarà el sistema alimentari internacional com un dels principals responsables del canvi climàtic. Divendres 30 i dissabte 31 d’octubre a l’Aula Màster de la Universitat Politècnica de Catalunya – Campus Nord.
• Manifestació el proper dissabte 31 d’octubre a les 17:00, a la Pl. Universitat de Barcelona.

Neix el Tribunal Internacional de Justícia Climàtica

D’altra banda, s’ha realitzat la primera audiència preliminar a Bolívia del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica. En el seu dictamen preliminar, el Jurat ha indicat que el tribunal “no té caràcter estatal vinculant, ja que la seva constitució i funcionament no s’origina en el poder judicial ordinari i formal, sinó en la societat civil organitzada”. Les seves resolucions busquen implicacions morals, ètiques i polítiques i es projecten per construir un sistema ètic que interpel•li als governs, les transnacionals i els organismes multilaterals per tal que assumeixin les seves responsabilitats. El Jurat va conèixer la denúncia de set casos sobre l’impacte del canvi climàtic i la violació als drets humans en comunitats de diversos països llatinoamericans.

El Tribunal va destacar que la “responsabilitat històrica d’haver emès la major part (el 80%) de gasos d’efecte hivernacle en els darrers 250 anys és dels països industrialitzats del Nord”.

Els vuit membres del Jurat, entre ells Tom Kucharz, d’Ecologistes en Acció i de la Campanya Qui deu a Qui?, van coincidir en la “gran urgència de donar resposta als problemes ocasionats per el canvi climàtic”, perquè “magnífica i aprofundeix injustícies existents” i “amenaça els elements bàsics de la vida humana”.

Més informació
El Clima no està en venda!
Tribunal Internacional de Justícia Climàtica

L’ONU planteja la creació d’un tribunal per jutjar a multinacionals

L’ amenaça d’un tribunal internacional persegueix sempre a polítics i militars per molt que estiguin disposats a pagar indemnitzacions, però fins a ara no afectava als executius. No obstant això, el debat per incloure’ls ja està llançat: dos relators de l’ONU han redactat propostes articulades per crear una Cort Mundial.

Pere Rusiñol-Madrid. Extret del Diario Público.

Dos relators de l’ONU, el finlandès Martin Scheinin, per a drets humans, i l’austríac Manfred Nowak, per a la tortura, han redactat respectivament dues propostes articulades per a crear una Cort Mundial que jutgi també a les multinacionals.

És la primera vegada que es redacta un projecte així per part d’experts de Nacions Unides i s’ha fet per partida doble. Els documents responen a un encàrrec de l’anomenada Iniciativa Suïssa, dirigida per la ex alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Mary Robinson, amb l’objectiu de fixar els objectius més urgents en aquest camp.

El projecte de Scheinin

El projecte de Scheinin consta de 63 articles i està precedit de 22 preguntes per explicar la necessitat de crear aquesta nova institució.

“Fa molt que la societat civil demana un projecte així i és molt important que procedeixi de Nacions Unides”, explica Juan Hernández Zubizarreta, professor de la Universitat del País Basc i autor de la monumental 1.000 pàgines Les empreses transnacionals davant dels drets humans: història d’una asimetria normativa.

La posició oficial de l’ONU és molt més cauta, però els documents de Scheinin i Nowak reobren el debat dins de la institució. La postura oficial remet al Global Compact, uns principis als quals s’adhereixen voluntàriament les empreses amb la promesa de respectar-los, sense cap fiscalització. Hi ha 6.000 companyies inscrites, incloent moltes que estan en la llista negra de les ONG.

“La nostra via és la voluntària i, sense ser perfecta, ha funcionat perquè les empreses han anat entenent que els convé respectar uns principis”, opina Juan de la Mota, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, la marca aquí del Global Compact.

Jesús Carrion, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya, es mostra en canvi molt crític amb els codis voluntaris perquè “en la pràctica permeten a les empreses evitar l’autèntica fiscalització”.

Codi vinculant

“Necessitem codis internacionals vinculants i un tribunal que pugui jutjar els incompliments”, sosté Carrion, que considera que les propostes de Scheinin i Nowak “obren un camí”.

En una via intermèdia se situa Bart Slob, investigador del Centre per a la Investigació de les Corporacions Multinacionals (SOMO, en holandès), amb seu a Amsterdam. Slob està treballant en el ISO 2600, un estàndard internacional de bones pràctiques, però admet que el voluntarisme “té límits”. “Una Cort Mundial és una gran iniciativa si abans es fixen les normes a respectar”, explica.

Gonzalo Boyé, advocat que duu causes de jurisdicció universal sobre Gaza i Guantánamo, considera que un tribunal que jutgi també a empreses és el “pas lògic” després dels avanços ja aconseguits.

La visió de SETEM

Des de SETEM, i en la nostra línia de denúncia de les pràctiques d’irresponsabilitat social corporativa que porten a terme diverses empreses transnacionals, valorem molt positivament aquesta iniciativa, ja que respon a les crítiques que venim transmetent fa anys sobre el caràcter voluntariós dels codis de conducta i de les iniciatives de  Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les grans empreses. És clar que aquests tipus de codis de conducta voluntaris han suposat avenços en molts casos, però a la vegada també han suposat un impediment en la creació d’una cort i normativa mundial que pugui fiscalitzar casos de violació dels drets humans perpetrats per empreses transnacionals.

No obstant això, també creiem que s’ha de valorar amb cautela una iniciativa com aquesta, per les enormes dificultats a les quals encara s’hauria d’enfrontar amb vistes a poder-se implementar amb garanties d’èxit.