Enllacem alternatives entre l’Amèrica Llatina i Europa

Una vintena d’activistes de SETEM Catalunya vam participar a la Cimera dels Pobles Enlazando Alternativas IV i el Tribunal Permanent dels Pobles del 14 al 18 de maig a Madrid, una activitat organitzada per més de 100 organitzacions per tal de cercar i enllaçar alternatives polítiques i socials entre l’Amèrica Llatina i Europa.

L’equip de SETEM Catalunya, format per una vintena de persones voluntàries i treballadores, va prendre part dels tallers, de la manifestació unitària del diumenge i d’altres activitats de la Cimera. En concret, des de SETEM, vam organitzar els tallers “Violacions dels drets laborals a Hondures. Lliure comerç, gènere i alternatives” i “Enllaçant forces polítiques i socials per incidir en els acords comercials de la UE” amb persones convidades dels països del Sud.

L'equip de SETEM que va participar a Enlanzado Alternativas

Vam tenir la sort de poder comptar amb la Dot Keet, membre del Transnational Institut i especialista en lliure comerç; la Yadira Minero, membre del Centro de Derechos de Mujeres de la Coalición Hondureña de Acción Ciudadana d’Hondures, especialista en lliure comerç, gènere i drets laborals; Lourdes Palacios, diputada del partit FMLN d’El Salvador, per mostrar l’oposició als Acords d’Associació Econòmica (AdA) del partit majoritari a l’Assemblea Legislativa d’El Salvador; i Jose Josivaldo Alvares, membre del Movimiento de Afectados por las Represas (MAB) del Brasil, afectat directament per les inversions del Banc Santander.

Banc Santander, declarat culpable

Una de les accions més destacades va ser la celebració del Tribunal Permanent dels Pobles, que va jutjar simbòlicament la violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees a l’Amèrica Llatina i la complicitat de la Unió Europea.

Des de SETEM vam participar en la presentació de l’acusació al Banc Santander, per les seves inversions a l’Amazònia brasilera on no ha respectat els drets humans, socials, culturals i ambientals en la construcció de les centrals hidroelèctriques de Sant Antoni i Jirau, sobre el riu Madeira. També van ser acusades en aquest cas la Unió Europea i els Estats brasiler, francès, portuguès i espanyol per no proveir de mecanismes de protecció a les víctimes d’aquesta infraestructura. Víctor Maeso, coordinador de la campanya Finances Ètiques a Catalunya, va presentar l’acusació.

Un moment de la presentació de l’acusació al Banc Santander per part del Víctor Maeso (Finances Ètiques – SETEM)

Moltes gràcies a totes les persones que van prendre part  a Enlazando Alternativas!

Fotografies de la Cimera i del Tribunal dels Pobles (Àlbum Picasa)
Web d’Enlazando Alternativas

El Comerç Just resisteix la crisi a Catalunya

El Comerç Just resisteix la crisi a Catalunya amb un augment de les vendes del 0,8%. Aquesta és una de les conclusions de les dades catalanes de l’informe ‘El Comerç Just a Espanya 2009. Qüestió de Gènere’, que hem presentat SETEM Catalunya i la Coordinadora Estatal de Comerç Just. L’informe analitza les dades més significatives d’aquesta modalitat alternativa de comerç en el període entre els anys 2000 i 2008 i aborda la temàtica de la igualtat de gènere en les organitzacions de Comerç Just.

Des de l’any 2000, les vendes catalanes de productes de Comerç Just s’han més que triplicat, des dels prop d’1.314.000 euros del primer any fins als quasi 4.807.000 euros del darrer, amb una taxa mitjana de creixement propera al 20%, superior al 10,1% de la resta de l’Estat espanyol. A l’any 2008, tot i la crisi, les catalanes i els catalans van seguir apostant pel Comerç Just i les vendes van continuar creixent. La taxa de creixement catalana va ser del 0,8%, inferior a l’any anterior. Cristina Xalma, doctora en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic, i autora de l’anàlisi de les dades catalanes, explica que aquest lleu augment “s’ha de valorar positivament tenint en compte que des de finals del 2007 la conjuntura econòmica ha vingut marcada per una greu crisi econòmica”.

Les vendes espanyoles van caure 39.608 euros al 2008, mentre que les vendes catalanes van registrar un augment d’una xifra similar però en positiu: 39.683 euros. Segons Xalma, “si en el darrer bienni les vendes de productes de Comerç Just a Catalunya no s’haguessin incrementat, les pèrdues d’Espanya haurien estat el doble”. Així, Catalunya representava l’any 2000, tota sola, el 20% de les vendes que tenien lloc al territori espanyol i, vuit anys després, el percentatge ha augmentat fins al 30%.

Cal destacar també l’esforç relatiu que les catalanes i catalans realitzen a l’hora de consumir productes de Comerç Just, que ha continuat sent notablement superior al realitzat al conjunt de l’Estat espanyol. L’any 2008, la despesa mitjana realitzada per cada 1.000 ciutadans és de 659 euros, mentre que a Espanya és de 351 euros.

La igualtat de gènere

L’Informe també tracta la temàtica de la igualtat de gènere en les organitzacions de Comerç Just. Els deu criteris que regulen el Comerç Just inclouen l’equitat de gènere com una de les condicions més importants que han de complir-se per tal que una organització pugui certificar-se com a productora de Comerç Just.

Dels 1.200 milions de persones que viuen a la pobresa, aproximadament el 70% són dones, cosa que es coneix com la feminització de la pobresa. Tot i que les dones només són propietàries de l’1% de la terra de tot el món, l’Informe destaca que elles són les principals productores d’aliments: contribueixen entre el 70% i el 80% a l’alimentació a l’Àfrica subsahariana, el 65% a Àsia i el 45% a l’Amèrica Llatina.

Des de fa sis anys, SETEM publica aquest informe per analitzar les dades més rellevants del Comerç Just a l’Estat espanyol i a Catalunya. L’informe espanyol ha estat realitzat amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) i l’edició catalana compta amb la col•laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

El Comerç Just és una pràctica d’intercanvi econòmic solidari, que defensa la comercialització
de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. Davant els criteris únicament econòmics que el comerç tradicional té en compte, el Comerç Just afegeix valors ètics que abarquen aspectes tant ecològics com socials i de gènere.

Veure l’informe complet  “El Comerç Just a Espanya 09. Qüestió de Gènere” (PDF. 5,54 MB)
Veure la separata de l’informe amb les dades catalanes (PDF. 2,5 MB)
Veure les fotos de presentació de l’Informe (àlbum web de Picasa)

El Comerç Just resisteix la crisi a Catalunya amb un augment de les vendes del 0,8%. Aquesta és una de les conclusions de les dades catalanes de l’informe ‘El Comerç Just a Espanya 2009. Qüestió de Gènere’, que hem presentat SETEM Catalunya i la Coordinadora Estatal de Comerç Just. L’informe analitza les dades més significatives d’aquesta modalitat alternativa de comerç en el període entre els anys 2000 i 2008 i aborda la temàtica de la igualtat de gènere en les organitzacions de Comerç Just.

Des de l’any 2000, les vendes catalanes de productes de Comerç Just s’han més que triplicat, des dels prop d’1.314.000 euros del primer any fins als quasi 4.807.000 euros del darrer, amb una taxa mitjana de creixement propera al 20%, superior al 10,1% de la resta de l’Estat espanyol. A l’any 2008, tot i la crisi, les catalanes i els catalans van seguir apostant pel Comerç Just i les vendes van continuar creixent. La taxa de creixement catalana va ser del 0,8%, inferior a l’any anterior. Cristina Xalma, doctora en Economia Internacional i desenvolupament econòmic, i autora de l’anàlisi de les dades catalanes, explica que aquest lleu augment “s’ha de valorar positivament tenint en compte que des de finals del 2007 la conjuntura econòmica ha vingut marcada per una greu crisi econòmica”.

Les vendes espanyoles van caure 39.608 euros al 2008, mentre que les vendes catalanes van
registrar un augment d’una xifra similar però en positiu: 39.683 euros. Segons Xalma, “si en el darrer bienni les vendes de productes de Comerç Just a Catalunya no s’haguessin incrementat, les pèrdues d’Espanya haurien estat el doble”. Així, Catalunya representava l’any 2000, tota sola, el 20% de les vendes que tenien lloc al territori espanyol i, vuit anys després, el percentatge ha augmentat fins al 30%.

Cal estacar també l’esforç relatiu que les catalanes i catalans realitzen a l’hora de consumir productes de Comerç Just, que ha continuat sent notablement superior al realitzat al conjunt de l’Estat espanyol. L’any 2008, la despesa mitjana realitzada per cada 1.000 ciutadans és de 659 euros, mentre que a Espanya és de 351 euros.

La igualtat de gènere

L’Informe també tracta la temàtica de la igualtat de gènere en les organitzacions de Comerç Just. Els deu criteris que regulen el Comerç Just inclouen l’equitat de gènere com una de les condicions més importants que han de complir-se per tal que una organització pugui certificar-se com a productora de Comerç Just.

Dels 1.200 milions de persones que viuen a la pobresa, aproximadament el 70% són dones, cosa que es coneix com la feminització de la pobresa. Tot i que les dones només són propietàries de l’1% de la terra de tot el món, l’Informe destaca que elles són les principals productores d’aliments: contribueixen entre el 70% i el 80% a l’alimentació a l’Àfrica subsahariana, el 65% a Àsia i el 45% a l’Amèrica Llatina.

Des de fa sis anys, SETEM publica aquest informe per analitzar les dades més rellevants del Comerç Just a l’Estat espanyol i a Catalunya. L’informe espanyol ha estat realitzat amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) i l’edició catalana compta amb la col•laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

El Comerç Just és una pràctica d’intercanvi econòmic solidari, que defensa la comercialització
de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. Davant els criteris únicament econòmics que el comerç tradicional té en compte, el Comerç Just afegeix valors ètics que abarquen aspectes tant ecològics com socials i de gènere.
Veure l’informe complet ‘El Comerç Just a Espanya 09. Qüestió de Gènere’ (PDF. 5,54 MB)
Veure la separata de l’informe amb les dades catalanes (PDF. 2,5 MB)
Veure les fotos de presentació de l’Informe (àlbum web de Picasa)

Sobre dones i cafè: el Comerç Just davant el repte del gènere

Per Noelia Barreales, cooperant de SETEM-Catalunya a Guatemala

Les dones alimenten el món i no obstant això quasi bé no tenen control sobre les seves pròpies vides. Produeixen el 45% dels aliments a l’Amèrica Llatina, el 65% a l’Àsia i el 80% a l’Àfrica. Tot i ser el 51% de la població mundial, només tenen l’1% de la propietat de la terra cultivable i menys del 5% del crèdit agrícola (1). La Noèlia Barreales, cooperant de SETEM-Catalunya a Guatemala, reflexiona en aquest article sobre dones i cafè.

L’involucrament de les dones agricultores en la presa de decisions en la producció ha estat tradicionalment molt baix a Amèrica Llatina. Les raons són variades, començant per la divisió sexual del treball o el masclisme pandèmic que pateix el continent. Com a conseqüència, la situació de les dones agricultores no ha millorat en les dues últimes dècades. ONU reporta que més del 70% de les persones pobres són dones i que estem assistint a la feminització de la pobresa (2).

Han sorgit diversos esforços des de la societat civil que tracten de convertir-se en una eina per reduir la pobresa. Des que el 1973 es llancés el primer cafè de Comerç Just, des de cooperatives guatemalenques, aquesta iniciativa inspirada en “comerç, no ajuda”, no ha parat de créixer i legitimar com una alternativa econòmica i ètica al mercat lliure. El Comerç Just ha estat acceptat per organismes internacionals i donants com una solució a la pobresa basada en la certificació. Cada vegada més recursos econòmics i humans es destinen a donar suport a organitzacions de petites productores i petits productors de cafè.

Però, quin impacte està tenint el Comerç Just en les vides de les caficultores i en les relacions de gènere? Per a respondre a aquesta pregunta comencem per presentar a FLO (Fair Trade Labelling Organization), l’organització més important del sistema de Comerç Just que té la missió d”establir els criteris per a que un producte sigui Comerç Just i certificar que es compleixen (3).

FLO no té una política ni estratègia de gènere, ni estàndards o pràctiques de certificació específiques, ni estudis d’impacte de gènere. Malgrat això consideren que “l’empoderament de les dones” és una de les deu àrees d’impacte del Comerç Just (4).

Les organitzacions de petites productores i petits productors de cafè de Comerç Just no han de complir amb requisits específics per facilitar l’empoderament o participació de les dones i, com a conseqüència, els rols tradicionals de dones i homes en les comunitats no estan sent qüestionats sinó reforçats.

Com a resultat d’aquesta ceguesa de gènere, FLO no està tenint en compte la situació de desigualtat estructural de la qual parteixen les dones productores ni les necessitats i interessos d’aquestes. En l’Anuari de FLO 2006-07, el seu president deia “Per entendre l’impacte de llarga durada del Comerç Just, més enllà de diners extra, res millor que veure els productors on treballen i viuen”. La meva experiència després de sis mesos amb organitzacions de productores i productors de cafè de Comerç Just a Guatemala avala i confirma les conclusions següents (5):

• La participació de les dones en les cooperatives i organitzacions de productores i productors és molt baixa i limitada i les seves necessitats no estan sent ateses. Aquest fet qüestiona la seva legitimitat democràtica.

• La manca de decisió de FLO per adoptar pràctiques certificàtories de gènere fa que el Comerç Just i les seves xarxes de suport, estiguin col laborant en mantenir i aprofundir en les desigualtats de gènere.

Cal preguntar llavors si una persona sensibilitzada amb els drets de les dones hauria de comprar cafè de Comerç Just. Hi ha bones raons per comprar-lo, però l’equitat de gènere no és una d’elles.

Mentre el Comerç Just no li faci justícia a les dones, les meves opcions són altres iniciatives d’economia solidària fora del sistema de FLO (6): “Café de Mujer”, “Café Femenino” i “Mujeres en Café de Guatemala”.

Aquest article s’ha publicat a la revista Entremundos d’Amèrica Llatina

————————————————————————————————————————————————–

1. Dades proporcionades per les Nacions Unides a través de diferents fonts: FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) www.fao.org/gender, “Els aliments en mans de dones” Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, www.un.org/womenwatch i UNIFEM, Fons de l’ONU per al Desenvolupament de les Dones, www.unifem.org.
2. Dades extretes de la Plataforma d’Acció Beijing +5 a www.un.org/spanish
3. El Comerç Just és un moviment ampli que inclou diferents certificacions, aquí ens centrem només en la més reconeguda, Fairtrade, el segell de FLO.
4. Consultar www.fairtrade.net
5. Són conclusions de Sarah Lyon publicades a l’article We want to be equal to them: Fair Trade Coffe Organizations and Gender Equity within organizations, Society for Applied Anthropogy, Oklahoma City, 2008
6. La profusió de cooperatives i iniciatives exclusivament de dones productores pot ser un indicador que les organitzacions mixtes no tenen la capacitat de promoure l’equitat de gènere. “Café de Mujer” es una iniciativa de ACODIHUE que pot ser consultada a www.acodihue.com. “Café Femenino” és un projecte de dones productores del Perú www.cafefemenino.com. “Mujeres en Café” és una organització de caficultores guatemalenques www.mujerescafeguatemala.org