Declaració Economia Social i Solidària , FSM Dakar 2011

Declaració de la reunió de convergència de l’economia social i solidària i del comerç just , Fòrum Social Mundial 2011 Dakar
Existeixen alternatives al model econòmic que domina. Funcionen a través d’un cicle econòmic complet respectant a l’ésser humà i al seu entorn, des de la inversió al post consum, passant per la producció, la transformació, la distribució i el consum.
Avui dia, poblacions de tot el món han demostrat que és possible viure de manera digna gràcies a pràctiques d’economia social i solidària que respectan l’entorn i que responen a la diversitat i a l’especificitat de les seves necessitats.
Sí, un altre món és possible i existeix!
Nosaltres, moviments cooperatius, associatius, mutualistes, sindicalistes, organitzacions que treballen en el comerç just, el finançament solidari, el turisme solidari i tantes altres, afirmem la nostra determinació de treballar junts per a :
- Reforçar les nostres xarxes
- Fer visibles els valors comuns de l’economia social i solidària
- Informar, comunicar, i sensibilitzar els ciutadans del món
- Construir la nostra estratègia col·lectiva per exercir pressió sobre els governs i les instàncies internacionals per canviar les regles del joc

Convidem a tots els moviments que han asisitido a aquest Forum Social Mundial de Dakar 2011, a reconèixer-se en els valors de l’economia social i solidària.

I tots, junts, demanem als poders públics que instaurin un diàleg permanent amb la societat civil per a la construcció de polítiques públiques a favor d’una economia social i solidària.

FSM: Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del món

Aquesta “Carta de solidaritat amb les lluites de les dones del món” va ser elaborada per una comissió de treball composada per dones de diferents organitzacions a partir dels debats realitzats durant el Fòrum Social Mundial a Dakar, al febrer 2011. Agraïm al comitè d’equitat i gènere senegalès per organitzar L’espai “Village des Femmes”, i per haver realitzat diverses activitats de debats sobre els drets de les dones que van contribuir al contingut d’aquesta carta.

Aquest mateix contingut va ser presentat com a proposta de declaració a l’Assemblea de Convergència de Dones en el matí del 11 de febrer. No va ser possible arribar a un acord durant el debat, doncs, un sector minoritari però molt actiu de l’Assemblea es va oposar a la menció del dret d’autodeterminació de les dones sahrauí. Diverses organitzacions presents en l’Assemblea van decidir difondre aquest contingut en forma de carta de solidaritat i recollir signatures.

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del món

Realitzada el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial

En aquest any, en que el Fòrum Social Mundial s’uneix als pobles de l’Àfrica per tercera vegada després de Mali (2006) i de Kenya (2007), nosaltres, les dones de diferents parts del món, reunides a Dakar, conscients que la unió de les nostres forces permetrà amb el temps provocar un canvi, reafirmem la nostra solidaritat i admiració per les lluites portades a terme per les dones del Senegal, d’Àfrica i del món sencer. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots, homes i dones, enforteixen la resistència existent a tot arreu en contra del sistema capitalista i patriarcal globalitzat.

A dia d’avui, seguim patint les mateixes crisis mundials a nivell econòmic, alimentari, ambiental i social, i constatem amb preocupació que aquestes crisis perduren i s’aprofundeixen. Reformulem aquí el nostra anàlisi segons el qual aquestes crisis no són aïllades sinó que són l’expressió de la crisi del model caracteritzat per la sobreexplotació del treball i del medi ambient, i per l’especulació financera en l’economia. És la raó per la qual nosaltres, les dones, seguim afirmant que hem de canviar aquest model de societat, aquest model econòmic, aquest model de producció i de consum, que genera més pobresa en els nostres pobles, especialment en les dones.

Comerç Just Sud-Sud, transformació política i comercial

SETEM ha coorganitzat i participat en diverses activitats abans i durant el Fòrum Social Mundial 2011 de Dakar (FSM 2011), totes elles relacionades amb la reflexió, la divulgació i la facilitació d’espais d’intercanvi d’experiències i estratègies de Comerç Just Sud –Sud i incidencia política comercial per a la relocalització económica i productiva.

Ha estat emocionant inaugurar el Fòrum Social Mundial 2011 marxant amb les amb vuit organitzacions africanes, sis llatinoamericanes i una asiática que hem convidat, sota el lema “Del comerç esclau al comerç just”, junt amb més de 50.000 persones.

Ha estat molt ric l’intercanvi d’experiències de construcció de models d’economia solidària i xarxes de Comerç Just Sud-Sud entre els tres continents. Molt interessant comprobar que tot i tenint un objectiu comú, la tranformació social a través de la revalorització del mercat local i regional i l’increment de valor agregat en la cadena productiva dels països empobrits, els escenaris dels tres continents es troben en moments ben diferents d’evolució. De tot el que hem viscut, voldria destacar com els companys i companyes d’Amèrica Llatina que SETEM ha convidat* són mestres i experts en la pràctica de la comercialització i la incidencia política per a que prevalguin els principis de l’economia solidària i el Comerç Just Sud-Sud. Han aprofitat l’espai del FSM per a articular-se encara més i redactar un document conjunt llatinoamericà on exposen com entenen el desenvolupament local, la justícia comercial, la relació entre la persona i l’economia, i les relacions entre regions empobrides i enriquides:

“Tenim la convicció que el desenvolupament de mercats locals i regionals és essencial per a la consolidació d’un Comerç Just, des dels valors fonamentals d’equitat, volum, preu, qualitat i calidesa, privilegiant les relacions humanes i el respecte per la natura sense perdre els objectius econòmics.

El Comerç Just s’emmarca en els plantejaments llatinoamericanistes de l’economia solidària i de l’autogestió per transformar realitats injustes, transcendint allò comercial, cap a integracions polítiques, culturals i macroeconòmiques. Des d’aquesta posició treballem per consolidar la idea del desenvolupament del comerç just en l’eix sud-sud partint del desenvolupament dels mercats locals i regionals.

Hem de treballar per això des d’una lògica movimental internacional, d’acord amb cada realitat nacional, transcendint la dicotomia Nord Ric - Sud Pobre, eliminant els prejudicis paternalistes que ens situen en el risc de repetir esquemes colonials d’intercanvi amb una mena d’ètica cosmètica, que només serveixi per a legitimar pràctiques empresàries més netes, de les quals no reneguem però sí entenem complexes. Aquestes pràctiques han de ser inclusives per a tothom, productors, treballadors i consumidors del nord i del sud, si volem de veritat un canvi de paradigma en les relacions comercials.”

Proposen algunes mesures ben concretes per a avançar en l’objectiu que es marquen, amb una claríssima voluntat d’enfortir llaços i col·laboració amb les regions africana i asiàtica:

-Creació de noves empreses llatinoamericanes en amb integració de capital de les organitzacions del nord i del sud, on les organitzacions del Sud han de tenir majoria.

-Enfortiment de les xarxes de comercialització comunitària i creació de noves botigues i projectes de turisme per garantir la sobirania alimentària dels pobles i l’intercanvi cultural entre els pobles.

-Generar incidència política en tots els nivells de governs: locals, nacionals i internacionals.

-Donar suport als esforços que fan els governs del grup dels 20 dins de l’OMC, per a l’eliminació dels subsidis als commodities per als productes del nord que generen condicions de dúmping (preus subsidiats que tanquen els mercats als petits productors) i els aranzels als productes transformats colonials que arriben del sud.

-Conformació d’una família d’un mínim de 5 o 6 productes importants en cadenes de transformació per a accedir a mercats d’escala, i generació d’equips tècnics especialitzats en els països d’origen

- Interaccionar amb les xarxes asiàtiques i africanes creant llaços de coordinació i intercanvi polític per, en un termini de cinc anys desembocar en relacions comercials concretes amb Amèrica Llatina.

I ens demanen a les organitzacions de Comerç Just, finances solidàries i de sensibilització del Nord, així com Als governs locals:

-Generació de campanyes de pressió, tant al Nord com al Sud, cap a les empreses multinacionals que venen productes de Comerç Just al Nord i que no obstant això realitzen pràctiques brutes amb productors i empleats en les seves filials del sud.
-Creació de campanyes de confiança cap als sistemes de certificació participatives d’economia solidària i agroecologia als països del sud

-Suport a la construcció de cadenes de valor agregat als països d’origen, mitjançant transferència de sabers i enfortiment dels sabers tradicionals, programes de formació, capacitació i assistència tècnica i la recerca de tecnologies apropiades.

Davant tanta claredat, a les persones i organitzacions del Nord no ens queda més que comprometre’ns amb força a divulgar aquests posicionaments i demandes i contribuir a que siguin considerades en  la nostra activitat i en les decisions polítiques.

Em van demanar un article d’opinió sobre Comerç Just Sud-Sud. Però, la veritat, prefereixo aprofitar aquest espai per a mostrar un coneixement, una pràctica i un posicionament polític del que he après tot el que pogut aquests dies a Dakar. Xarxes i organitzacions amb qui espero que seguim treballant plegades. Perquè un altre món és possible, i elles veuen el camí, que juntes  caminem.

Anna Fernández, Dakar, 9 de febrer de 2011

Us animo molt a llegir el document sencer “Planteamiento del grupo latinoamericano de Comercio Justo Sur-Sur para el Foro Social Mundial de Dakar 2011”

*Organitzacions convidades per SETEM a les activitats sobre Comerç Just Sud-Sud al FSM Dakar:

Cooperativa de Textiles Pigüé (Argentina): http://www.textilespigue.com.ar/home.html

Faces do Brasil (Brasil): http://www.facesdobrasil.org.br/

GAFREH (Burkina Fasso): http://www.gafreh.ouvaton.org/

Red Comal (Honduras): http://www.redcomal.org.hn/sitio/es/

RELACC (Red Latinoamericana de Comercialización Comunitaria): http://www.relacc.org/relacc.html

Otro Mercado al Sur (Argentina): http://www.otromercado.org.ar/

Coorganitzant amb :

COFTA (Cooperation for FairTrade in Africa) (Xarxa regional africana de Comerç Just): http://www.cofta.org/en/en/index.asp

ENDA Tiers Monde (Senegal):  www.enda.sn

Fòrum Social Mundial en clau africana

Hola a totes i tots!

haureu notat que no ha estat possible mantenir notícies actualitzades des del blog… és una pena, perquè l’estada a Dakar a ha estat més que intensa. Però SETEM va prendre l’opció de llogar dos apartament s a Dakar, enlloc d’instal·lar-nos en un hotel, i aquest fet ha permès una convivència molt propera amb les organitzacions que hem convidat, però no ens ha permès tenir accés a la xarxa d’internet.

Com més val tard que mai, acomplirem el nostre compromís amb petites cròniques a posteriori… Recollirem en articles els resultats i conclusions de les activitas que hem estat coorganitzant sobre Comerç Just sud-Sud, així com algunes reflexions sobre el desenvolupament del Fòrum Social Mundial 2011 a Dakar (FSM 2011).

No és del tot fàcil emetre valoracions sobre el FSM 2011, ja que per una banda ha reunit una notòria participació africana, destacant una important presència femenina, i per altra banda, important problemes organitzatius han dificultat la celebració d’algunes activitats.

D’entrada, us deixo un article de la història dels Fòrums Socials Mundials, de Sergio Ferrari, que em sembla molt adequada per a centrer les reflexions:

RADIOGRAFIA D’UN PROCÉS PLANETARI EN CREIXEMENT

Els deu anys del Fòrum Social Mundial expressen una dècada de plena expansió. Amb esdeveniments mundials significatius i Fòrums continentals-nacionals de diferent transcendència i repercussió. I en la qual, la consolidació de certes xarxes i coordinacions internacionals -entre elles Via Campesina i la Marxa Mundial de Dones- constitueix un dels principals assoliments d’aquesta etapa de consolidació alter-mundialista.

Gener 2001, Porto Alegre, Brasil. Primer Fòrum Social Mundial amb 4.700 delegats de 117 països. Assistència total d’uns 20 mil participants amb unes 400 activitats autogestionades.

Després de l’esdeveniment, el Comitè d’Organització elaborar la Carta de Principis que conté 14 punts i que es va convertir en el marc conceptual-funcional del FSM. A posteriori va ser ratificada pel Consell Internacional, instància de facilitació del FSM creada després de la primera edició i composta per representants de centenars de grans xarxes, campanyes i plataformes del món sencer.

Gener de 2002, Porto Alegre, Brasil. 50 mil participants, entre els quals 12.274 delegats de 123 països. Durant aquesta edició es va cridar a ampliar el FSM, amb processos-esdeveniments nacionals, continentals, temàtics etc. A cap d’any a Florència es va realitzar el 1er Fòrum Social Europeu. I poc temps després, el 1er Fòrum Social de les Amèriques.

Gener 2003, Porto Alegre, Brasil. 100 mil participants amb prop de 20.000 delegats i 1.300 activitats autogestionades.

Gener 2004. Mumbai, Índia. 74.126 participants de 1653 organitzacions de 117 països. Forta presència de moviments “dalit” (casta dels intocables) i de representants d’organitzacions del país sencer.

Gener de 2005, Porto Alegre, Brasil. Marxa d’obertura amb 200 mil persones. 155.000 participants registrats. 35.000 d’ells integraven el Campament de la Joventut. Per preparar aquesta edició s’implementa una nova metodologia de consulta temàtica, formulari per Internet que permetia identificar lluites, activitats, problemes i propostes.

2006, FSM “policèntric”, descentralitzat en 3 ciutats de 3 continents: Bamako (Mali-Àfrica) del 19 al 23 de gener; Caracas (Veneçuela), del 24 al 29 de gener. I Karachi (Pakistan-Àsia), caps de març.

Gener 2007, Nairobi, Kenya. Van participar al voltant de 50 mil persones. Potser l’edició més problemàtica i amb majors contradiccions internes.

Gener 2008, setmana de mobilització i acció global en centenars de ciutats del món sencer.

Gener 2009, Belém de Pará, Brasil. 133.000 participants, de 142 països. Al voltant de 2.300 activitats, promogudes per 5.808 entitats inscrites. Entre elles gairebé 4.200 d’Amèrica Llatina, una mica menys de 500 d’Europa i pràcticament un nombre similar d’Àfrica. Forta presència dels pobles autòctons-originaris.
Gener 2010, activitats descentralitzades a tot el món

Febrer 2011, del 6 al 11, Dakar, Senegal. Marxa d’obertura amb més de 50.000 persones. Encara processem la informació…

1r dia a Dakar: 1 febrer

Avui ha estat el nostre primer dia a Dakar. Hem llogat dos apartaments per a SETEM i les organitzacions que convidem: Faces do Brasil, Red Comal d’Hondures, RELACC d’Equador, Otro Mercado del Sur i Coopeativa de Textiles Pigüe d’Argentina.

Avui ens hem llevat sense aigua, i amb alguns talls d’electricitat (per el que intentarem anar penjant notícies actualitzades… quan puguem!). Durant el dia hem estat descobrint la zona on estem vivint, prop del Far de les Mamelles (curiós nom per a una zona prop de dues muntanyes) i el mar, i hem dinat un peix a la brasa prop de la platja.

 

Hem passat el dia amb el Rafael de Coopealnor (Brasil) i l’Edmund de la Fair Trade Foundation de Gran Bretanya. Ha estat interessant compartir el dia xerrant dels projectes on estem treballant, i reflexionant al voltant del Comerç Just, ja que erem tres visions diferetns i complementàries. El Rafael treballa en una cooperativa que agrupa 67 famílies que produeixen taronges i en fan suc de comerç just. Fins l’any passat exportaven la seva producció, i des de 2010, el 20% de la seva producció es destina al mercat local, sobretot a alimentació escolar. Aquest fet té diferents impactes socials molt interessants: per una banda, ha reactivat l’economia local (transport, embalatge…), per altra banda té un impacte nutricional important ja que, tot i vivint en una zona productora de taronja, els nanos de les escoles no en menjaven, i només amb un any d’aquest projecte d’alimentació escolar local ja s’ha reduit notablement l’absentisme escolar per malalties (visca la vitamina C!), i finalment, l’impacte cultral de revalorització del consum local. L’Edmund treballa amb el segell FLO, i ha tingut molt d’interès en sentir la vivència d’aquesta cooperativa de productors, i com es relacionen amb la maquila que processa el suc de taronja (que comparteixen amb productors convencionals) i les diferències de processament entre el suc de taronja de Comerç Just i el biologic (amb criteris molt més estrictes). Setem hem aportat la visió més d’incidència i sensibilització, vinculant el Comerç Just amb la denúncia dels acords comercials de la UE i el paper de les transnacionals, que ha interessat molt a en Rafael, que també ens ha explicat quines estrategies segueixen amb FLO i amb les municipalitats per a obtenir un preu just per la seva feina, o quines dificultats es troben per a expicar el moviment del Comerç Just al seu entorn social.

Al vespre hem tingut una reunió preparatòria del Seminari d’intercanvi d’experiències de Comerç just Sud-Sud que començarà demà i durarà dos dies. Les organitzacions que ho estem preparant som COFTA (regional africa de l’Organització Mundial del Comerç Just), Artisans du Monde de França, Oxfam Magasins du Monde de Bèlgica i Setem.

Al llarg de tota la nit aniran arribant les persones participants en el seminari.

Diari des del FSM de Dakar

Hola a tots i totes,

durant uns 10 dies, aquest blog canviara una mica el format… per convertir-se en un diari de l estada de SETEM al FSM 2011 de Dakar. Les persones de SETEM que estem a Dakar, no som periodistes, som l Anna (tecnica de SETEM), el Jordi i la Monica (voluntaris del comite Africa) i la Carme (de la Junta), i us anirem explicant (sempre que l internet senegales ens ho permeti) el nostre dia a dia per aqui. Esperem ho disfrutem plegades!

Abrasada, i ens anem trobant a traves de la pantalla!

(disculpareu les faltes d ortografia, els accents, els apostrofs… escric des d un teclat en arab!)