L’ amenaça d’un tribunal internacional persegueix sempre a polítics i militars per molt que estiguin disposats a pagar indemnitzacions, però fins a ara no afectava als executius. No obstant això, el debat per incloure’ls ja està llançat: dos relators de l’ONU han redactat propostes articulades per crear una Cort Mundial.
Pere Rusiñol-Madrid. Extret del Diario Público.
Dos relators de l’ONU, el finlandès Martin Scheinin, per a drets humans, i l’austríac Manfred Nowak, per a la tortura, han redactat respectivament dues propostes articulades per a crear una Cort Mundial que jutgi també a les multinacionals.
És la primera vegada que es redacta un projecte així per part d’experts de Nacions Unides i s’ha fet per partida doble. Els documents responen a un encàrrec de l’anomenada Iniciativa Suïssa, dirigida per la ex alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Mary Robinson, amb l’objectiu de fixar els objectius més urgents en aquest camp.
El projecte de Scheinin
El projecte de Scheinin consta de 63 articles i està precedit de 22 preguntes per explicar la necessitat de crear aquesta nova institució.
“Fa molt que la societat civil demana un projecte així i és molt important que procedeixi de Nacions Unides”, explica Juan Hernández Zubizarreta, professor de la Universitat del País Basc i autor de la monumental 1.000 pàgines Les empreses transnacionals davant dels drets humans: història d’una asimetria normativa.
La posició oficial de l’ONU és molt més cauta, però els documents de Scheinin i Nowak reobren el debat dins de la institució. La postura oficial remet al Global Compact, uns principis als quals s’adhereixen voluntàriament les empreses amb la promesa de respectar-los, sense cap fiscalització. Hi ha 6.000 companyies inscrites, incloent moltes que estan en la llista negra de les ONG.
“La nostra via és la voluntària i, sense ser perfecta, ha funcionat perquè les empreses han anat entenent que els convé respectar uns principis”, opina Juan de la Mota, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, la marca aquí del Global Compact.
Jesús Carrion, de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya, es mostra en canvi molt crític amb els codis voluntaris perquè “en la pràctica permeten a les empreses evitar l’autèntica fiscalització”.
Codi vinculant
“Necessitem codis internacionals vinculants i un tribunal que pugui jutjar els incompliments”, sosté Carrion, que considera que les propostes de Scheinin i Nowak “obren un camí”.
En una via intermèdia se situa Bart Slob, investigador del Centre per a la Investigació de les Corporacions Multinacionals (SOMO, en holandès), amb seu a Amsterdam. Slob està treballant en el ISO 2600, un estàndard internacional de bones pràctiques, però admet que el voluntarisme “té límits”. “Una Cort Mundial és una gran iniciativa si abans es fixen les normes a respectar”, explica.
Gonzalo Boyé, advocat que duu causes de jurisdicció universal sobre Gaza i Guantánamo, considera que un tribunal que jutgi també a empreses és el “pas lògic” després dels avanços ja aconseguits.
La visió de SETEM
Des de SETEM, i en la nostra línia de denúncia de les pràctiques d’irresponsabilitat social corporativa que porten a terme diverses empreses transnacionals, valorem molt positivament aquesta iniciativa, ja que respon a les crítiques que venim transmetent fa anys sobre el caràcter voluntariós dels codis de conducta i de les iniciatives de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les grans empreses. És clar que aquests tipus de codis de conducta voluntaris han suposat avenços en molts casos, però a la vegada també han suposat un impediment en la creació d’una cort i normativa mundial que pugui fiscalitzar casos de violació dels drets humans perpetrats per empreses transnacionals.
No obstant això, també creiem que s’ha de valorar amb cautela una iniciativa com aquesta, per les enormes dificultats a les quals encara s’hauria d’enfrontar amb vistes a poder-se implementar amb garanties d’èxit.
Like this:
Be the first to like this post.
