FSM: Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del món

Aquesta “Carta de solidaritat amb les lluites de les dones del món” va ser elaborada per una comissió de treball composada per dones de diferents organitzacions a partir dels debats realitzats durant el Fòrum Social Mundial a Dakar, al febrer 2011. Agraïm al comitè d’equitat i gènere senegalès per organitzar L’espai “Village des Femmes”, i per haver realitzat diverses activitats de debats sobre els drets de les dones que van contribuir al contingut d’aquesta carta.

Aquest mateix contingut va ser presentat com a proposta de declaració a l’Assemblea de Convergència de Dones en el matí del 11 de febrer. No va ser possible arribar a un acord durant el debat, doncs, un sector minoritari però molt actiu de l’Assemblea es va oposar a la menció del dret d’autodeterminació de les dones sahrauí. Diverses organitzacions presents en l’Assemblea van decidir difondre aquest contingut en forma de carta de solidaritat i recollir signatures.

Carta de solidaritat amb la lluita de les dones del món

Realitzada el 9 de febrer de 2011, a Dakar, Senegal, durant el Fòrum Social Mundial

En aquest any, en que el Fòrum Social Mundial s’uneix als pobles de l’Àfrica per tercera vegada després de Mali (2006) i de Kenya (2007), nosaltres, les dones de diferents parts del món, reunides a Dakar, conscients que la unió de les nostres forces permetrà amb el temps provocar un canvi, reafirmem la nostra solidaritat i admiració per les lluites portades a terme per les dones del Senegal, d’Àfrica i del món sencer. Les seves lluites, juntament amb les lluites de tots, homes i dones, enforteixen la resistència existent a tot arreu en contra del sistema capitalista i patriarcal globalitzat.

A dia d’avui, seguim patint les mateixes crisis mundials a nivell econòmic, alimentari, ambiental i social, i constatem amb preocupació que aquestes crisis perduren i s’aprofundeixen. Reformulem aquí el nostra anàlisi segons el qual aquestes crisis no són aïllades sinó que són l’expressió de la crisi del model caracteritzat per la sobreexplotació del treball i del medi ambient, i per l’especulació financera en l’economia. És la raó per la qual nosaltres, les dones, seguim afirmant que hem de canviar aquest model de societat, aquest model econòmic, aquest model de producció i de consum, que genera més pobresa en els nostres pobles, especialment en les dones.

Gira europea de denuncia dels impactes dels acords comercials amb Centreamèrica

En el marc de la VI Ronda de Negociació de l’Acord d’Associació entre la UnióEuropea (UE) i Amèrica Central (Brussel•les, 26-30 de gener 2009), diferents organitzacions internacionals van organitzar una gira europea que denuncia els impactes que aquests acords comercials poden tenir sobre els drets econòmics, socials i culturals, així com sobre la igualtat de gènere a l’Amèrica Central.
Aquesta gira europea va arribar el dia 11 de febrer a Barcelona amb la xerrada “Els interessos comercials de la UE a Centreamèrica: resistències i alternatives”, organitzada per Àgora Nord-Sud (Entrepobles, SETEM, Veterinaris sense Fronteres, Ingenieria sens Fronteres i Medicus Mundi), ACSUD-Las Segovias, Intermón Oxfam, Campanyaa “Qui deu a qui”, Campanya “No et mengis el món” i la Xarxa Birregional Enlazando Alternativas. Els seus ponents, Yadira Minero, coordinadora del Programa Dona i Maquila del Centre de Drets de Dones (CDM), i Jesús Garza, coordinador tècnic de Coalició Hondurenya d’Acció Ciutadana (CHAAC), van parlar de l’impacte dels Acords d’Associació sobre les dones i la sobirania alimentària. El dia següent van ser a Madrid i es van reunir amb representants del Govern espanyol.

Què són els AdA?

Un AdA és un tractat de lliure comerç que utilitza la UE per impulsar el comerç dels seus productes i serveis. Actualment s’estan negociant a Centreamèrica i la Comunitat Andina. És un instrument molt eficaç dins l’estratègia política Europa Global: Competir en el món, amb la que principalment surten guanyant les grans empreses europees.
Aquests acords supediten les qüestions de diàleg polític i de cooperació als interessos comercials . De fet, la UE no està exigint la signatura d”alguns convenis internacionals sobre Drets Humans, Laborals i Socials per tal d’arribar a un acord comercial el més ràpid possible amb Centreamèrica, la qual cosa demostra que l’interès real per signar aquests acords és purament econòmic.
Les grans beneficiades seran les grans corporacions europees, que aconseguiran via lliure legal per a seguir invertint a la regió, amb impactes com la regressió en drets laborals per a facilitar les inversions europees; la pèrdua de Sobirania alimentària, fomentant el model agroindustrial que promou el monocultiu, afavoreix l’ús de transgènics i concentra la possesió de terres en latifundis; l’amenaça del teixit social i econòmic nacional per manca de competitivitat amb les grans empreses europees, que podran accedir a concursos públics; els medicaments i els insums agrícoles més cars i la pèrdua de biodiversitat a causa de l’apropiació europea de la propietat intel•lectual; i el possible increment de la dependència centramericana a les exportacions.