Nova estratègia comercial europea: comerç, creixement i solució a la crisi?

El passat 15 de novembre del 2010 es celebrà el Diàleg entre el Comissari Europeu sobre Comerç, Karel de Gucht, i la Societat Civil a Brussel·les. El diàleg es centrà en la nova estratègia del Comissari que presentà el 9 de novembre “Comerç, creixement i assumptes globals”.

El diàleg havia de reunir a diferentes grups representatius de la societat civil europea, però malauradament la majoria dels grups resultaren ser associacions empresarials europees, amb uns interessos comercials a defensar i amb un marcat caràcter de lobby. Les agrupacions més properes a la societat civil varen ser alguna ONG com Metges Sense Fronteres.

Davant d’aquesta representació és fàcil pensar que les propostes i preguntes que realitzaren aquests grups, anessin molt encaminades amb la idea de Karel de Guch “ el comerç com a instrument per a sortir de la crisi”. El diàleg se centrà en: el creixement econòmic mitjançant l’obertura del mercats de tercers països, els acords comercials, la protecció jurídica de les empreses europees, la Inversió Directa Estrangera (IDE), els Tractats de Lliure Comerç, la reducció de barreres aranzelàries i no aranzelàries (NTBs) i va concloure amb la Ronda de Doha.

No hi va haver propostes que anessin encaminades cap a alternatives comercials que potenciïn les xarxes econòmiques locals i regionals dels països empobrits. En tot cas en paraules de Karel de Gucht “el comerç sempre ens ha aportat prosperitat, a més a més, té resultats positius en d’altres països, com la millora de les condicions laborals dels treballadors com a resultat de les preferències comercials de la Unió Europea”. Així doncs segons la Comissió Europea el comerç és el motor pel desenvolupament dels països empobrits, perquè a més a més de potenciar les seves exportacions a Europa, també milloren els estàndards laborals, mediambientals i la protecció dels drets humans com a requisits europeus per a l’entrada dels seus productes a la Unió Europea. El que no diu el senyor de Gucht és que la producció d’aliments i de manufactures europees i les dels països empobrits és totalment asimètrica. La Unió Europea compta amb mesures proteccionistes com la Política Agrària Comuna (PAC), subsidis a la producció agrícola europea, que dificulten l’entrada de productes agrícoles provinents d’altres països. I la seva producció manufacturera és més competitiva, ja que els costos de producció són més baixos. En canvi, els països empobrits estan reduint les seves mesures proteccionistes, quan se sap que tota gran economia s’ha creat amb una inicial protecció de la seva producció. Es troben amb moltes dificultats a l’hora de col·locar els seus productes, a més a més se’ls exigeixen uns estàndards de qualitat molt alts per a que els seus productes puguin accedir al mercat europeu. Tot són dificultats pels països empobrits i avantatges per a la Unió Europea.

Un altre tema que ha sortit en el Diàleg ha sigut l’aprovació dels Acords d’Associació (ADAs) amb Perú, Colòmbia i Mercosur i els Acords d’Associació Econòmica (EPAs) amb els països africans, caribenys i del Pacífic (ACP). Tots els esforços s’estan centrant en poder ratificar o concloure amb les negociacions per a instaurar aquests acords que no deixen de ser tractats de lliure comerç, com els que ha aprovat els Estats Units amb varis països de l’Amèrica Llatina. Frenar aquests acords sembla molt difícil, però en aquest moment es compta amb un avantatge que no es tenia fa uns anys i és que des de l’aprovació del Tractat de Lisboa de la UE, tot acord comercial o tractat, per a la seva aprovació, ha de comptar amb el vist-i-plau del Parlament Europeu. És una mesura que es va incloure en aquest tractat per a donar transparència i la necessària democràcia a la Unió Europea. Tot i així, malauradament el Comitè INTA (Comitè sobre Comerç Internacional dins del Parlament Europeu), en constant diàleg amb el Comissari de Comerç Karel de Gucht, majoritàriament està d’acord amb les seves polítiques, i per tant amb la ratificació dels acords comercials. Però ara ja és més fàcil fer arribar la veu dels que no estan a favor amb aquests tractats al Parlament Europeu.

Per a finalitzar, en aquest Diàleg entre el Comissari de Comerç i la Societat Civil no va faltar parlar sobre la conclusió de la Ronda de Doha, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Per a Karel de Gucht “Arribar a un acord final sobre la Ronda Doha és de vital necessitat per a continuar legitimant l’OMC”. Hi ha prevista una Reunió Ministerial en el pròxim any per a discutir sobre la liberalització de l’agricultura i dels serveis, que són les temàtiques que estan bloquejant les negociacions de Doha. Aquesta Reunió Ministerial per suposat, no inclou representants de la Societat Civil i per tant, no es faran escoltar les veus dissonants amb l’OMC i les altres institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Marina Morales, politòloga i col·laboradora del grup de treball de polítiques comercials de SETEM

Conclou el Fòrum Social Català 2010

La segona edició del Fòrum Social Català (FSCat 2010) s’ha clausurat amb un notable èxit d’assistència i participació. Més de 3.000 persones no s’han volgut perdre els més de 100 seminaris, tallers i activitats lúdico-culturals que s’han cel•lebrat al llarg del cap de setmana del 30 i 31 de gener per analitzar les causes i conseqüències de la crisi i construir alternatives. SETEM hi ha participat activament en quatre tallers i amb l’obra de teatre La Taca d’oli.

Després d’una setmana prèvia amb diverses accions descentralitzades arreu del territori i una manifestació unitària junt amb la Campanya contra l’Europa del Capital, la crisi i la guerra que va recórrer el passat dijous el centre de Barcelona, prop d’un centenar i mig d’entitats i organitzacions catalanes que lluiten per canviar el sistema, entre les que figura SETEM, es van aplegar el passat cap de setmana a la seu central de la Universitat de Barcelona per tornar a fer ben visible el lema “Un altre món ja és possible”.

En un ambient reivindicatiu i alhora festiu, els col•lectius socials i el divers públic assistent van tenir l’oportunitat de reflexionar i debatre sobre les causes de l’actual crisi sistèmica, i parlar també sobre els seus efectes sobre les persones, els pobles i el planeta, així com de les diferents alternatives que es plantegen des de la base de la societat civil més sensibilitzada.

Al final de dues intenses jornades, l’FSCat 2010 va posar el punt i final amb un dinar popular al claustre de la Universitat. Abans però va tenir lloc una concorreguda Assemblea de Moviments Socials, on molts dels moviments i col•lectius més actius de Catalunya van exposar les seves reivindicacions i les accions que preveuen portar a terme durant aquest any. Van ser moltes les crides a la necessitat de fer un front comú davant les polítiques excloents i abusives de la Unió Europea, tot coincidint a més amb la presidència espanyola d’aquest semestre.

L’Assemblea va finalitzar amb la lectura d’una declaració unitària que recull les principals denúncies i reivindicacions dels col•lectius que han participat i organitzat l’FSCat 2010. A la declaració es fa també una crida per participar en la propera Assemblea de Moviments Socials que tindrà lloc el proper 13 de febrer a les 10 hores a l’Ateneu la Torna (C/Sant Pere Màrtir 37, Barcelona).

Els principals seminaris en els quals SETEM hi va prendre part van ser:

“Alternatives a la Banca”. Coorganitzat per Justícia i Pau, ODG, FETS i SETEM.

“Davant el nou colonialisme de les transnacionals i polítiques comercials de la UE: societat en xarxa, enllaçant alternatives”. Coorganitzat per Xarxa catalana de la Red Birregional Enlazando Alternativas (ACSUR Las Segovias, Edpac, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Justícia i Pau, ODG, SETEM, Veterinaris sense Fronteres) i Assamblea Bolivariana.

“Transnacionals espanyoles: agents de desenvolupament?”. Coorganitzat per Col•lectiu RETS (Resposta a les Empreses Transnacionals), Fundació L’Alternativa, Qui deu a qui?

“Estratègies nicas per combatre la crisi global”. Organitzat per SETEM (Comitè de Nicaragua) i Casa de Nicaragua.

Més informació:
Consulta les notes de premsa, fotos i videos del FSCat 2010
Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials de Catalunya i calendari de properes accions

Predicar solidaritat i sembrar pobresa

Anna Fernàndez, tècnica de la campanya “No als Acords d’Associació (AdA) entre Europa i Centreamèrica” de SETEM-Catalunya

Sense redundar en la poca legitimitat que té el G8, un grup de 7+1 representants mundials, per marcar les pautes econòmiques en un món, constituït per 193 estats reconeguts internacionalment, que ha estat conduït a una crisi sistèmica, voldríem fer un parell de reflexions sobre el paper de l’Estat espanyol en aquest escenari.

Per començar, els ingredients que han vingut proposant aquesta minoria d’èlit per “vitaminar” el panorama internacional, han presentat un plat a taula ben socarrimat: crisi alimentària, crisi energètica, crisi financera,… aquesta recepta està indigestant el planeta. I ara a Itàlia, bressol gastronòmic històric, pensen en redescobrir la sopa d’all, i trobar la fórmula màgica que acabi amb la fam, la crisi i el canvi climàtic.

I el president Zapatero ha estat convidat a aquestes classes de cuina, amb l’esperit d’instruir al personal sobre seguretat alimentària i reclamar activament  més ajuda al desenvolupament… costa d’empassar aquesta dosis de bones paraules quan, aquesta mateixa setmana, paral•lelament a la cimera del G8, s’hauria estat celebrant a Brussel•les la última ronda de negociacions dels Acords d’Associació (AdA) entre la Unió Europea i Centreamèrica. Els dolorosos esdeveniments a Hondures han suspès temporalment aquesta última ronda de negociacions, que s’augurava definitiva i que finalitzaria amb uns acords signats.

Uns acords, així com els que la Unió Europea està negociant amb l’Àfrica, que provocaran impactes com la pèrdua de sobirania alimentària dels llatinoamericans i africans, qui es convertiran en dependents dels aliments que la UE els exportarà; la precarització dels drets laborals, per afavorir la inversió d’empreses transnacionals, la liberalització i privatització de serveis públics en mans d’empreses europees que podran accedir a concursos públics en estats llatinoamericans i africans; l’explotació de recursos naturals i biodiversitat per incentivar noves inversions de la indústria extractiva… Tot plegat, el que busquen aquests acords és la priorització dels drets de les empreses per sobre dels de les persones, o fins i tot els Estats.

I a ningú se li escapa l’interès geopolític i històric que té l’Estat espanyol a Llatinoamèrica, i el mercat estratègic que s’obre a Àfrica, el que ens pot fer imaginar quin paper protagonista està exercint en les pressions per signar aquests acords amb la major celeritat possible.

Serà la distància que hi ha entre l’Aquila, a Itàlia, i Brussel•les, a Bèlgica, que fa que al Govern espanyol es permeti emetre discursos tan contradictoris i postures tan hipòcrites. No es pot predicar solidaritat i sembrar pobresa. La ciutadania assisteix a l’espectacle mediàtic del G8, amb titulars esperançadors per al futur del planeta. Però darrere les bambolines el que es cou són preacords per concloure la Ronda de Doha en els propers mesos i clàusules per a negociacions comercials que segueixen estrictament els preceptes neoliberals, que lluny de la calidesa de les paraules benintencionades, escalfen el planeta i cremen els drets socials de la major part de la població  mundial.