SETEM presenta una nova publicació que analitza els impactes dels acords comercials en les cooperatives de cafè d’Amèrica Central

Presentem la nova publicació sobre comerç internacional“El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”, realitzada per Jesús Garza en col·laboració amb SETEM Catalunya.

Davant l’eminència de la ratificació i implementació de l’Acord d’Associació entre Centre Amèrica i la Unió Europea (AdA UE-CA) a partir de gener 2012, aquest estudi presenta un acostament als possibles impactes en els i les membres de cooperatives cafetaleres.

Ens hem centrat en el sector productiu del cafè ja que aquest és el segon producte legal de major comercialització al món, superat únicament pel petroli. Esent el cafè un producte tan transcendent en el comerç internacional, òbviament entren en joc importants interessos econòmics i socials, i l’obertura comercial promoguda pel neoliberalisme econòmic i els seus tractats de lliure comerç, impacten en la vida de les persones que produeixen i consumeixen cafè.

Centre Amèrica és considerada entre les principals exportadores mundials del gra, essent el 90% de la producció destinada a l’exportació fruit del treball de famílies petites productores. A l’estudi podeu trobar un repàs sobre la producció i exportació de cafè a Centre Amèrica, els tractats de lliure comerç – amb especial èmfasi en els promoguts per la Unió Europea- i el cafè, i alguns dels impactes previsibles en els i les productors/es de cafè.

Consulta aquí la publicació “El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”

El programa Latituds del Canal 33 mostra un reportatge del projecte de Comerç Just de SETEM

“Cafè de Comerç Just a Chiapas” és el títol amb el que l’espai Latituds del Canal 33 ha estrenat recentment un reportatge centrat en el projecte de Comerç Just a l’Amèrica Central i Mèxic que SETEM Catalunya ve desenvolupant en els darrers cinc anys.

El cafè és la matèria primera que mou més diners al món després del petroli. El seu preu el defineix la seva cotització a les borses de Nova York i de Londres; però no per l’oferta de productors i la demanda de consumidors, sinó per les compres especulatives de grans inversors. Unes compres especulatives que fan que el preu del cafè pateixi grans oscil•lacions, i que provoca la ruïna de molts petits i mitjans productors. Per evitar-ho molts petits productors s’organitzen en cooperatives per comercialitzar el seu cafè a través de les xarxes de Comerç Just.

L’Alfonso López és un d’aquests petits productors de cafè de Comerç Just i un dels protagonistes del reportatge amb testimoni que ens fa arribar des de Chiapas, una zona històricament marginada al sud de Mèxic, d’on diuen que surt el millor cafè orgànic del món. L’objectiu de la seva cooperativa és fer cafè orgànic de molt alta qualitat i vendre’l a un preu just, sense intermediaris. Un objectiu ambiciós, que fins fa poc no era més que un somni, però que ara comença a ser possible gràcies a l’educació i la capacitació que fa possible el Comerç Just.

D’altra banda, des de Catalunya, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres,  reflexiona sobre l’esforç del Comerç Just per obrir-se espai en un mercat controlat en gran part per un petit nombre de grups transnacionals, i l’Anna Fernàndez, tècnica de campanyes de SETEM Catalunya, ens explica les desigualtats que generen les regles actuals de comerç internacional.

El programa “Enfortiment de capacitats de petites i petits productors de Cafè de Comerç Just a Mesoamèrica” compta amb la participació d’Apecafé (El Salvador), CafeNica (Nicaragua), Compras (Mèxic), Manos Campesinas (Guatemala), Mas Café (Mèxic) i Red Café (Amèrica Llatina i Carib).

Més informació
Blog del programa Latituds
Web del Bon Cafè

Què s’amaga darrera del cafè que prendràs avui?

Per Ernest Garro, coordinador de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica

Darrera del cafè que prendràs avui hi ha salaris baixos, preus injustos, dany al medi ambient o explotació laboral. El 9 de maig és el Dia Internacional del Comerç Just i més de 500 ciutats de tot el món sortirem al carrer a picar ben fort a la pobresa, a l’explotació i a la crisi financera. Mig món, doncs, estarà de festa en un afany de transmetre i saber més del Comerç Just i del perquè és necessari.

Aquest any volem parar atenció a un dels problemes que fa que hi hagi més pobresa en el món: les regles de joc del comerç internacional. Els països anomenats rics porten temps negociant els anomenats Tractats de Lliure Comerç, un acord entre dos o més països per crear una zona de lliure comerç. El problema arriba quan aquest acord es fa entre dues parts tan desiguals com ho poden ser un elefant i una formiga. No es pot acceptar un acord de lliure comerç entre la Unió Europea, que és la potència comercial més poderosa del món, amb l’Àfrica Occidental, la regió més pobra del món. Amb el lliure comerç, es desprotegeixen els col•lectius més vulnerables enfront del beneficis de les grans empreses europees. Els números ho demostren. Després d’una dècada de liberalització dels mercats agrícoles d’Hondures, la producció d’arròs es va reduir en un 86% i la despesa destinada a importar-lo es va multiplicar per 20.

Davant d’això, tu i jo què podem fer? Les nostres decisions individuals poden tenir efectes clau i positius a nivell global. I per això tenim vàries propostes: consumiu allò que només necessiteu, escolliu productes de Comerç Just, rebutjant aquells que no compleixen amb l’ètica social o exigint canvis en la forma de produir-los, i poseu els vostres diners en un banc ètic, una forma d’estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els econòmics.

Per tal de conèixer millor i participar d’aquestes alternatives, et convidem a la 10a edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, amb l’organització nacional de SETEM, Intermón Oxfam, FETS, Alternativa 3 i Xarxa de Consum Solidari. La Festa arriba a 85 municipis de Catalunya i enguany estem celebrant una acció conjunta a tots els països que s’han adherit a la celebració del Dia Internacional del Comerç Just: milers de tambors sonaran ben fort per reclamar un comerç més just. Agafa un tambor, una olla o allò que trobis, i pica, pica fort!

Pica ben fort pel Comerç Just i la Banca Ètica!

Assabenta’t de tot a www.festacj.org.