Quins interessos comercials té l’Estat espanyol a l’Àfrica?, esbrina-ho en aquesta nova publicació de SETEM

10 09 2009

SETEM-Catalunya iniciem una nova col•lecció de publicacions sota el títol Incidència, amb la presentació d’un estudi sobre els Acords d’Associació Econòmica (EPA) entre Europa i l’Àfrica, prenent com a referència i exemple pràctic el cas de la pesca al Senegal. L’estudi es farà públic el proper 28 de setembre a Barcelona.

L’estudi, amb el títol Interessos econòmics espanyols en les negociacions comercials Europa – Àfrica. La pesca al Senegal com a exemple, ha estat elaborat per SETEM juntament amb l’Observatori del Deute en la Globalització, i Ent-Medi Ambient i Gestió.

En un món globalitzat com el que tenim avui, sempre diem que tot està connectat i que, per entendre el que passa en una part del planeta, s’han de considerar un bon nombre de factors que succeeixen en altres indrets. En aquest estudi, hem volgut entendre i interrelacionar diversos fenòmens i situacions que, en un primer moment, no semblen tenir vinculació directa o aparent entre ells.

Amb aquesta publicació, SETEM-Catalunya volem manifestar la urgent necessitat d”impulsar unes condicions de comerç i d’inversió exterior que creïn un mecanisme de desenvolupament i no d’exclusió i generació de pobresa, i també d’unes polítiques comercials i de cooperació coherents.

Els Acords d’Associació Econòmica (EPA) que la Unió Europea planteja als països africans aixequen protestes de les organitzacions socials africanes i topen amb les reticències, sinó amb l’oposició, dels seus governs. Es dóna la paradoxa, doncs, que els suposats beneficiaris rebutgen uns tractats que la Comissió Europea planteja en clau de desenvolupament i que pressiona per fer signar el més aviat possible. Per què es dóna aquesta situació? Quins interessos i quines propostes defensen els representants espanyols que participen en les negociacions? La pesca artesanal senegalesa es veu afectada per la competència de la pesca industrial exercida per vaixells estrangers, en bona part espanyols i amb suport econòmic públic. Paral•lelament, l’Estat espanyol juga un paper destacat en les polítiques pesqueres europees i en la inclusió d’aquest sector dins de les negociacions dels EPA. Quins són els mecanismes que fan possible aquesta ingerència espanyola i europea? Quin és exactament l’impacte d’aquests moderns corsaris?

L’estudi constata que, dissortadament, els interessos econòmics europeus perjudiquen el desenvolupament d’Àfrica i que els poders públics prioritzen les grans empreses per davant de les poblacions africanes. I mentrestant els fluxos migratoris africans cap a Europa continuen…

Presentació de l’estudi

Quan? 28 de setembre a les 18h.

On? Col•legi de Periodistes de Catalunya (Rambla Catalunya, 10 principal).

Qui?
Presentació de la nova col•lecció Incidència
Jordi Pons, director de SETEM-Catalunya.
David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya.

Interessos econòmics espanyols en les negociacions comercials Europa-Àfrica
Gemma Tarafa, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i coautora de la publicació.

La pesca al Senegal com a exemple
Miquel Ortega, membre d’Ent-Medi Ambient i Gestió, i coautor de la publicació.

L’estat actual de les negociacions
Cheikh Tidiane, coordinador del Programa Comercial de l’organització ENDA de Senegal i assessor per a l’Àfrica Occidental en les negociacions dels acords comercials.

Descarrega’t aquí l’informe en català (PDF 2,89 MB)
Descárgate aquí el informe en castellano (PDF 2,87 MB)





De com una formiga pot plantar cara a un elefant

7 04 2009

La 7a ronda de negociacions dels Acords d’Associació (AdA) entre la Unió Europea i l’Amèrica Central ha estat suspesa després de la decisió de la delegació de Nicaragua de retirar-se. La Unió Europea està promovent aquests acords de lliure comerç amb les regions més empobrides del planeta. Són negociacions totalment asimètriques, com si un elefant tractés d’igual a igual a una formiga.

Durant la setmana del 30 al 3 d’abril, Hondures acollia la 7a i “penúltima” ronda de negociacions dels AdA entre la Unió Europea i Centreamèrica. Un procés de negociació que la Unió Europea cercava de concloure de manera ràpida, evitant-ne la publicitat i la participació de la societat civil.

En aquesta darrera negociació, Nicaragua ha plantejat una proposta per compensar les asimetries regionals (un Fons Comú de Crèdit Econòmic Financer) que no ha comptat amb el suport de les altres parts en la taula de negociació. Davant aquesta resposta, Nicaragua s’ha retirat provocant una suspensió temporal de les negociacions.

La Unió Europea està negociant des de 2007 amb Àfrica, Carib i Pacífic (països ACP) els Economic Partnership Agreements (EPA), i amb Amèrica Llatina, els AdA (Acords d’Associació). La UE està maquillant aquests tractats de lliure comerç amb components de diàleg polític i cooperació, la qual cosa acaba supeditant els ajuts de cooperació als interessos comercials. L’elefant té la capacitat d’esclafar la formiga si aquesta no accepta les normes del joc que se li proposen.

Des de SETEM considerem que aquesta suspensió és una oportunitat perquè Centreamèrica recuperi els projectes propis d’integració regional i una demostració que la veritable intenció dels negociadors europeus és satisfer els interessos del capital i de les grans empreses europees, i no pas el desenvolupament dels països empobrits. La UE, tot i el context actual de crisi financera i econòmica global, segueix apostant per “l’Europa Global”: una major liberalització del comerç, de les inversions i una privatització dels serveis públics que limita la capacitat normativa dels estats i que perjudicaria els sectors socials més vulnerables de les regions empobrides.

Els interessos europeus estan orientats cap a una major protecció dels seus inversionistes, prioritzant els interessos de les transnacionals per sobre dels de les persones i el seu benestar, promovent una major liberalització de serveis, pretenent fins i tot que les seves multinacionals tinguin tracte nacional, incloent-les en les compres governamentals en detriment de les empreses locals centramericanes.

La crisi de les negociacions constitueix una oportunitat per a impulsar un nou model d’acord que promogui el desenvolupament sostenible dels pobles, els drets humans i la integració regional.

Més informació www.cifca.org





Les polítiques comercials europees, o com fer que l’Àfrica pagui la nostra crisi

1 04 2009

“El més important és assolir un canvi en la balança de poder entre els països més desenvolupats i els països en desenvolupament, perquè els primers no canviaran les seves polítiques voluntàriament, sinó gràcies a la pressió que s’exerceixi sobre ells”. Són paraules de Dot Keet, investigadora i activista del Transnational Institute (Amsterdam) i Alternative Information and Development Center, professora de política econòmica a diverses universitats d’Àfrica del Sud i autora de diverses publicacions sobre els EPA (Acords d’Associació Econòmica), que va donar una conferència el passat dia 31 de març al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) de Barcelona. En la xerrada també hi van intervenir Jordi Pons, director de SETEM Catalunya, i Eulàlia Reguant, responsable de campanyes de Justícia i Pau, com a moderadora.

Aquest acte va ser organitzat per SETEM, Justícia i Pau, Observatori del Deute en la Globalització, Veterinaris Sense Fronteres, Qui deu a qui, Centre d’Estudis d’Africans i CASC (Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya).

“La nova Europa neoliberal, l’Europa global, és molt contundent a l’hora de defensar els seus interessos. A més, aquesta Europa global té una actitud cada vegada més agressiva amb els països del Sud. (…) Europa li deu a Àfrica, no hi ha discussió possible. (…) No sóc pessimista pel que fa a Àfrica, sóc pessimista pel que fa a Europa.” Dot Keet, en una entrevista a la Revista Pueblos, que podeu llegir clicant aquí.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.