SETEM presenta una nova publicació que analitza els impactes dels acords comercials en les cooperatives de cafè d’Amèrica Central

Presentem la nova publicació sobre comerç internacional“El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”, realitzada per Jesús Garza en col·laboració amb SETEM Catalunya.

Davant l’eminència de la ratificació i implementació de l’Acord d’Associació entre Centre Amèrica i la Unió Europea (AdA UE-CA) a partir de gener 2012, aquest estudi presenta un acostament als possibles impactes en els i les membres de cooperatives cafetaleres.

Ens hem centrat en el sector productiu del cafè ja que aquest és el segon producte legal de major comercialització al món, superat únicament pel petroli. Esent el cafè un producte tan transcendent en el comerç internacional, òbviament entren en joc importants interessos econòmics i socials, i l’obertura comercial promoguda pel neoliberalisme econòmic i els seus tractats de lliure comerç, impacten en la vida de les persones que produeixen i consumeixen cafè.

Centre Amèrica és considerada entre les principals exportadores mundials del gra, essent el 90% de la producció destinada a l’exportació fruit del treball de famílies petites productores. A l’estudi podeu trobar un repàs sobre la producció i exportació de cafè a Centre Amèrica, els tractats de lliure comerç – amb especial èmfasi en els promoguts per la Unió Europea- i el cafè, i alguns dels impactes previsibles en els i les productors/es de cafè.

Consulta aquí la publicació “El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”

Més de 200 ONG demanen a la UE rebutjar TLC amb Colòmbia, Perú i Centreamèrica

Brussel·les, 16 mar (EFE).- Els representants de més de 200 organitzacions de la societat civil i sindicats europeus i llatinoamericans han demanat avui al Parlament Europeu que no ratifiqui els tractats de lliure comerç (TLC) amb Colòmbia, Perú i els països centreamericans.

Diverses plataformes d’ONG amb seu a Brussel·les, com el Grupo Sur o l’Oficina internacional de Drets humans acció Colòmbia (Oidhaco), van presentar un manifest signat per més de 200 organitzacions en el qual van explicar les seves crítiques als citats acords que la UE va concloure al maig passat, i que per entrar en vigor encara han de ser recolzats per els parlaments de cada part.

Per al portaveu de l’associació Alianza Social Continental (ASC) Enrique Daza, tant l’acord d’associació acordat amb Centreamèrica com els TLC amb Colòmbia i Perú són “asimètrics” i “tracten de posar com a iguals a qui no ho són”. “El tractat inhibeix la capacitat dels estats de promoure polítiques de desenvolupament econòmic i social, i assigna al lliure comerç tot progrés social”, va comentar durant la presentació del manifest a la seu del Parlament Europeu.

Va argumentar que, només a Colòmbia, provocarà la “destrucció” de l’economia camperola de 200.000 famílies que viuen de la producció de la llet, i afectarà a altres sectors agrícoles com el dels cereals.

També va considerar que els llatinoamericans no sortiran beneficiats del model de compres públiques que proposa l’acord, i que sofriran restriccions en accedir als medicaments genèrics per les normes de propietat intel·lectual incloses.

“Els pobles d’Amèrica Llatina estan en desavantatge en el tractat”, va emfatitzar.

Per la seva banda, l’eurodiputat espanyol dels Verds Raül Romeva va lamentar la “opacitat” del procés de negociació i que el Parlament Europeu només pugui emetre un vot a favor o en contra del conjunt dels acords, sense tenir l’oportunitat d’introduir esmenes.

Des del seu punt de vista, els acords es van negociar “amb presses” i “per interessos electorals”.

“No podem tractar per igual realitats tan diferents, no es pot exigir el mateix a móns tan dispars, no es beneficiaran igual les parts”, va comentar, i va posar d’exemple l’intercanvi de serveis, un àrea en el qual, al seu judici, Europa surt molt més afavorida.

Referent a la clàusula sobre el respecte als drets humans que inclouen aquests acords, Romeva va assenyalar que, “fins avui, s’ha demostrat que és totalment inútil”.

“Cada vegada que hi ha un acte de revolta i indignació als països afectats, la UE els diu que ho arreglin dins del seu propi país. Aquest és el problema mes greu”, va apuntar, en aquest context.

Finalment, el responsable de la Confederació Europea de Sindicats (CES) Juan Moreno va afirmar que, en la seva opinió, els tractats seran recolzats per l’Eurocambra, on el grup majoritari, el conservador Partit Popular, ja s’ha manifestat a favor dels mateixos.

“Cal obrir una reflexió per veure què fem després. Veure com podrà participar la societat civil”, va concloure.

Encara no s’ha concretat una data per al vot a l’Eurocambra, però la Comissió Europea espera que els acords amb aquests països puguin entrar en vigor a mitjans del 2012.

Societat civil i FMLN insisteixen amb els efectes negatius de l’AdA UE-CA

Els efectes negatius de l’Acord d’Associació (ADA) entre Centreamèrica i la Unió Europea (UE) segueixen com a tema fonamental en fòrums de debat públics a la regió americana.

El FMLN i organitzacions de la societat civil, durant un fòrum sobre les implicacions que té aquest acord comercial, polític i de cooperació, van reflexionar sobre els impactes comercials i a la sobirania del país que comportarà la implementació d’aquest acord.

La diputada del partit d’esquerra, Lourdes Palacios, va assegurar que el vell continent demana en el ADA més que allò estipulat en el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units (EUA), d’aquí que detectin perillositat en l’ADA.

“En el cas dels làctis, la producció local es veurà disminuïda en el mercat local ; els productes europeus inundaran el país i els ramaders nacionals seran desplaçats de la producció nacional”, va dir Palacios.

Els governs de Centreamèrica i de la UE van signar l’ADA a mtjans de maig i, de moment, s’està en el període de rubrica del document negociat entre els països per traduir-ho als diferents idiomes i passar-ho als parlaments de cada nació.

Abans de la signatura de l’Acord, al maig passat, organitzacions de la societat civil del país i de Centreamèrica van augmentar les seves denúncies de la perillositat que implica tenir un tractat amb la UE.

Palacios va recalcar les asimetries entre l’istme i els països europeus, ja que aquests últims tenen “alts estàndards” a escala mundial en la qualitat dels seus productes, mentre que els centreamericans no.

“No es poden fer canvis al document de 1.500 pàgines, i només quaranta tracten del diàleg polític i de cooperació, la resta és un tractat de lliure comerç”, va assegurar la diputada d’esquerra.

Per la seva banda, Ángel Ibarra, de la Unitat Ecològica Salvadorenca (UNEIXES), va dir que les empreses transnacionals europees són les veritables promotores del ADA.

Ibarra va assegurar que les entitats provocaran grans impactes comercials, agrícoles i ambientals als països de la regió centroamericana.

L’ecologista va afegir que El Salvador i els altres països de la regió posen a disposició la seva biodiversitat a la mercè de la corporacions de la UE.

“L’Acord permet la privatització de l’aigua”, va assegurar el representant de la UNEIXES.

Segons Ibarra, en el camp de les medicines, les transnacionals incrementaran el preu d’aquests productes i lesionarà les arques de l’Estat.

La societat civil i el partit d’esquerra FMLN seguiran amb els fòrums de debat i reflexió per tenir una posició sòlida i amb arguments al moment que el ADA hagi de ratificar-se als Parlaments, per evitar la seva implementació.

Daniel Trujillo, Diari Co Latino

Quin comerç per a quin desenvolupament? Vídeos

1. Què són i com funcionen els acords comercials de la UE?

En aquest primer vídeo, podeu veure una introducció als acords comercials de la Unió Europea: què són i com funcionen.

2. Demandes des de la societat civil

Es recullen algunes demandes vinculades als tractats de lliure comerç realitzades des de diversos actors de la societat civil: Suyapa Ucles (Chaac – Hondures), Taoufik Ben Abdallah (Enda Tiers Monde, Senegal), Gemma Tarafa (ODG – Catalunya), Katrien Vervoot (Oxfam Solidarité, Bèlgica).

3. Posicionament del Govern espanyol

La subdirectora general de relacions comercials de la UE, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (Sra.Cristina Teijelo) i el Sr José Luis Pardo (Subdirector general d’assumptes generals, secretària d’estat per a la Unió Europea, del Ministerio d’Exteriors i Cooperació) expliquen el posicionament oficial del Govern de l’Estat espanyol.

4. Comerç Just i acords comercials regionals

Finalment, en el quart vídeo, Nina González (responsable de campanyes de SETEM Catalunya) i Mohammed El Mongy (oficina d’incidència de Cooperation for Fair Trade in Africa – COFTA) expliquen la relació entre Comerç Just i els acords de lliure comerç.

Quin comerç per a quin desenvolupament? Conclusions de les jornades

Presentem un document i vídeos de reflexió sobre les polítiques comercials de la Unió Europea i els seus impactes a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Aquest treball és el fruit de les jornades que va organitzar SETEM i la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb experts internacionals de l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib i representants del Ministeri de Comerç i el Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, amb l’objectiu de crear un espai de diàleg i fer arribar als decisors polítics les demandes de la societat civil.

Les Jornades “Comerç Just: per unes polítiques comercials justes. Els acords comercials entre la Unió Europea i els països d’Àfrica i Amèrica Llatina” es van celebrar el 30 de novembre i l’1 de desembre de 2009 a Madrid en el context de la presidència espanyola de la UE i la setena ronda ministerial de l’OMC. Aquest document (PDF. 1,10 MB, en castellà) és un resum de es principals conclusions de les jornades i conté vincles a diversos vídeos on line de moments i intervencions destacades de l’esdeveniment.

El cafè amarg de l’AdA

April 19th, 2010 by Mario Rodriguez
El procés de negociació de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Centreamèrica és a punt de concloure. Tot i això, poc o gairebé res es coneix de les propostes i els acords aconseguits a la taula de negociació. Entre aquests punts incerts es troba el tema del cafè.
Resulta que la Unió Europea planteja que les normes d’origen per al cafè, provinguin del cafè torrat, i no de la mata. Cap país europeu és productor de cafè! Són consumidors nets. Però al mateix temps són un dels majors exportadors del món de cafè mòlt, torrat i processat del món. La Unió Europea pot certificar com d’origen europeu aquell cafè que ha estat processat al seu territori i venut a l’exterior, independentment d’on provingui el gra.
Si Centreamèrica cedeix,  hauria d’acceptar l’ingrés de cafè, l’origen del qual en realitat pot ser brasiler, colombià o vietnamita, només perquè va ser processat a la Unió Europea.
Per això, els petits productors de cafè han rebutjat el procés de negociació i consideren l’acord com a excloent, elitista i neocolonitzador.

Enlazando Alternativas: política des dels pobles

Per Anna Fernández Montes, tècnica de la Campanya No als Acords Comercials, de SETEM Catalunya.

Sota la bandera de la competitivitat, el lucre econòmic és el motor que mou la política exterior de la Unió Europea, en detriment dels drets humans i la sobirania política dels pobles empobrits. Davant d’això,la Xarxa Enlazando Alternativas, que celebra la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid, del 14 al 18 de maig, vol mostrar que existeix una altra manera de fer política, entesa com a gestió de la societat. Ens ho acosta Anna Fernández, tècnica de la Campanya No als Acords Comercials de SETEM Catalunya.

El Tractat fundacional de la Unió Europea (UE) es basa en els conceptes de pau, drets humans i  governança democràtica. La pràctica actual ens demostra que aquests principis han quedat en la retòrica i que, sota la bandera de la competitivitat, és el lucre econòmic el motor que mou la política exterior, i interior, d’aquest organisme internacional que ens agrupa. L’estratègia “Una Europa Global: competir en el món” (2006) proposa una completa desregulació dels mercats a favor de les grans corporacions europees i planteja com a mecanisme principal per arribar als seus objectius la signatura d’Acords de Lliure Comerç (TLC) amb diferents regions i països del planeta.

Aquesta estratègia neoliberal s’està duent a terme a costa dels drets humans i la sobirania política dels pobles empobrits i de les comunitats excloses de la globalització econòmica. Som moltes les persones i col•lectius que ens oposem a aquestes polítiques. La Xarxa birregional Europa, Amèrica Llatina i Carib Enlazando Alternativas és una agrupació de resistències que treballa coordinadament entre els continents europeu i llatinoamericà. Cada dos anys, coincidint amb la Cimera oficial de caps d’Estat UE- Amèrica Llatina, s’organitza una trobada alternativa dels pobles. Enguany, ja que l’Estat espanyol ostenta la Presidència de la UE fins al juny, celebrarem la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid, del 14 al 18 de maig.

La xarxa birregional Enlazando Alternatives i totes les organitzacions i col•lectius que han confiat i treballat per a que la IV Cimera dels Pobles a Madrid fos una realitat, sabem que la realitat és complexa, i els interessos dels diferents actors que la formen sovint no convergeixen. És per això que la construcció col•lectiva no té un pla de ruta definit, li anem donant forma en el calidoscopi que formem entre totes. I la IV Cimera i Tribunal Permament dels Pobles és un pas més en aquesta construcció.

Aquest és un dels motius per els que no hem volgut anomenar-la “contra-cimera”: no només volem oposar-nos clarament al model neoliberal i a la primacia dels valors econòmics per sobre de qualsevol altra consideració, volem mostrar que existeix una altra manera de fer política. Política entesa com a gestió de la societat. Des dels camps de treball més diversos, des de la sobirania alimentària, passant per la denúncia de les violacions de drets humans, les alternatives al lliure comerç… un mateix enfocament ens uneix en la proposta d’un món diferent: les persones, el desenvolupament i els drets humans per davant de tot. Repensant entre tots els pobles què entenem per desenvolupament, assumint que no existeix una definició universal.

La IV Cimera dels Pobles és l’espai de coordinació de col•lectius i moviments d’Europa, Amèrica Llatina i Carib que s’oposen a les polítiques de lliure comerç que imposa la Unió Europea, una trobada per potenciar les resistències i lluites per a una integració regional solidària, equitativa i escollida pels pobles. Més d’un centenar de tallers proposaran reflexions al voltant dels eixos de treball: lliure comerç; treball i gènere; integració regional i alternatives; crisi; serveis públics; deute; canvi climàtic; sobirania alimentària, política i cultural; migracions i  drets humans.

El Tribunal dels Pobles, que es desenvoluparà paral•lelament, jutjarà quaranta casos de violació de drets humans per part de les empreses transnacionals europees a Amèrica Llatina, i la complicitat de la Unió Europea. El dictamen i la declaració amb les conclusions de la Cimera són públics, i Enlazando Alternativas utilitza aquests documents com a material d’incidència política davant la Comissió Europea, governs i parlaments nacionals i locals, fent d’altaveu de les demandes de la societat civil organitzada.

Aquesta societat civil es compon de centenars de col•lectius i de totes les persones, com tu, que es mouen per construir una altra realitat. Vine i participa a la IV Cimera i Tribunal Permanent dels Pobles a Madrid!

Respostes dels moviments socials davant la presidència espanyola de la UE

Amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea, desenes d’organitzacions de l’Estat espanyol han decidit unir les seves forces per expressar una vegada més la seva repulsa davant el projecte capitalista i neoliberal que representa la UE. Aquestes organitzacions estan coordinades amb altres de la resta de la Unió i d’Amèrica Llatina.

La UE ha demostrat ser un entramat institucional antidemocràtic al servei dels interessos de les multinacionals i de les elits dels Estats membres. Serveixi d’exemple l’orientació economicista i contrària als drets socials bàsics del Tractat de Lisboa, aprovat sense consultar a la ciutadania (excepte a Irlanda, per imperatiu legal).

Per servir a aquests interessos, la UE no dubta a rebaixar les condicions laborals i a facilitar els acomiadaments i la destrucció d’ocupació, com demostra la doctrina de la “flexiseguretat”. Igualment, defensa amb tot el seu aparell diplomàtic les estratègies comercials i empresarials abusives de les empreses europees en països del Sud. Les organitzacions signants rebutgen les pressions a les quals la UE sotmet a tercers països perquè signin els tractats comercials, mal anomenats Acords d’Associació. Són una forma de “neocolonialisme” i d’espoli, tant de la naturalesa com de les poblacions del Sud.

En paral•lel a aquest suport explícit als interessos de les elits, es produeix una desprotecció premeditada de les ciutadanes i ciutadans europeus. Les organitzacions signants denuncien una vegada més el desmantellament i la privatització dels serveis públics promoguda per la Comissió Europea. Els serveis públics no haurien de ser negocis, sinó drets bàsics de les persones.

També és reprovable la política de la UE sobre les fronteres. Amb diferents directives aprovades es pretén fer de la UE una fortalesa on els diners i els béns puguin moure’s lliurement, mentre que a les persones migrants se’ls posen barreres que violen els drets humans. Manifestem la nostra especial repulsa davant la Directiva de Retorn, rebatejada com “de la vergonya”.

Igualment, el discurs ambientalista de la UE no deixa de ser paper mullat que es queda en no-res, o molt poc, a l’hora de prendre mesures concretes. Una vegada més, els beneficis del capital estan per sobre dels drets dels pobles, les persones i la resta d’éssers vius.

Al tractar-se d’una estructura creada amb l’objectiu d’enfortir les economies capitalistes i de millorar la competitivitat, com bé reflecteixen l’estratègia “Europa Global competint en el món” o la “Directiva Bolkestein”, totes les polítiques europees en matèria de transports, d’agricultura, de finances, d’educació… se supediten a l’objectiu econòmic i es concreten en un major espoli del medi ambient. Denunciem que la UE és insostenible social i ambientalment.

Les organitzacions signants creiem en la solidaritat entre els pobles, entre les diferents lluites i entre les persones. Per això, al llarg del semestre de la Presidència espanyola de la UE convocarem diverses trobades i accions per analitzar a la UE, denunciar la injustícia estructural que tanca i crear alternatives.

Accions

Entre les accions de resposta a diferents esdeveniments de la Presidència destaquen:

• 15-16 de gener. Fòrum Alternatiu a la reunió de ministres d’energia i medi ambient a Sevilla.
• 27-28 de gener. Fòrum Alternatiu a la reunió sobre treball de Barcelona.
• 17-19 de maig. Es descriuen els actes més avall en paral•lel a la reunió de la UE, i Amèrica Llatina i Carib.
• 25 de maig. Mobilitzacions contra la presència de tropes de la UE i EEUU a Afganistan coincidint amb la cimera UE-EEUU de Madrid.
• 30 de maig a l’1 de juny. Mobilitzacions centrades en la reforma de la PAC i contra els transgènics en paral•lel a la reunió de ministres d’agricultura a Mèrida.
• 6-7 de juny. Fòrum Alternatiu i mobilitzacions a la reunió de la Regió Euromediterrània.
• Data per determinar. Mobilitzacions centrades en el dret a l’autodeterminació del Sàhara coincidint amb la cimera UE-El Marroc de Granada.

Mobilitzacions a Madrid

A Madrid s’està organitzant, des de les xarxes Enlazando Alternativas i “Contra l’Europa del Capital i la Guerra, i les seves crisis. Per la solidaritat entre els pobles” un ampli ventall de respostes que congregaran a milers de persones i a centenars d’activistes llatinoamericans i de la resta de la UE.

El calendari d’activitats és el següent:

• 14 de maig. Arribada a Madrid de les marxes contra l’atur i l’exclusió. Inici del Tribunal Permanent dels Pobles que jutjarà les accions de les multinacionals europees a Amèrica Llatina i Carib i la corresponsabilitat de la UE.
• 15 de maig. Tribunal Permanent dels Pobles. Fòrum Alternatiu a la reunió oficial.
• 16 de maig. Mobilització per la solidaritat entre els pobles. Assemblea de Moviments Socials de la UE i Amèrica Llatina i Carib.
• 17-19 de maig. Accions directes no-violentes centrades en la Cimera oficial.

Primeres organitzacions convocants

ACSUR-Las Segovias, ATTAC, Àgora Nord Sud, Amics de la Terra, Assemblea Antimilitarista de Madrid, Baladre, Campanya UE pa’què?, Campaña Qui deu a qui?, CEAR, CEDSALA, CGT, COIN, Col•lectiu de Joves Comunistes, Col•lectiu Pati Meravelles, Confederació Intersindical, Cooperacció, Cristians de Base, Ecologistes en Acció/Ekologistak Martxan/Ben Magec, Enginyeria Sense Fronteres, En Lluita, Entrepobles/Entrepueblos, Fundació CEPS, Fundació Contamina’m per al Mestissatge Cultural, Fundació Fills del Blat de moro, Iepala, Esquerra Anticapitalista, Esquerra Unida/Joves d’Esquerra Unida – CM, Komité Suport MST, La Promotora xarxa de professors de la UCM, Lliga dels Drets dels Pobles, Medicus Mundi Catalunya, Mundubat, Observatori del Deute en la Globalització, OMAL – Paz con Dignidad, Ospaaal-solidaridad, Partit Comunista, PCPE, Partit Humanista, Plataforma Rural, Xarxa Solidària Ítaca, SETEM/SETEM-Catalunya, Verdegaia, Veterinarios sin Fronteras/Veterinaris sense Fronteres.

Més informació:
Berta Iglesias: 662 448 924
Erika González 610 897 418
Fran Pérez 665 955 939
Ricardo García Zaldivar 619 246 610

Els moviments socials rebutgen les negociacions de l’Acord d’Associació UE-Centreamèrica

Després de la reunió informal de la Comissió Europea i els representants dels països centreamericans els passats 23 i 24 d’abril a Brussel•les, i la seva intenció de mantenir “minirondes” sobre el capítol comercial, els moviments socials i organitzacions de la societat civil d’Amèrica Llatina i Europa reiterem la nostra ferma oposició al lliure comerç i al reinici de les negociacions de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Centreamèrica (AdA).

L’actual crisi global ha demostrat que el model neoliberal ha fracassat. Mentre la crisi financera i les seves conseqüències s’aprofundeixen, la UE segueix defensant el “lliure mercat” com a solució. L’ Acord d’Associació que la UE negocia amb Centreamèrica segueix amb l’extrema desregulació en diversos sectors, entre ells el de la indústria financera, impedint els països signants a reformar el seu sector financer.

Per altra banda, aquests acords supediten les qüestions de diàleg polític i de cooperació als interessos comercials. De fet, la UE no està exigint la signatura d’alguns convenis internacionals sobre drets humans, laborals i socials per a arribar a un acord comercial el més ràpid possible amb Centreamèrica, la qual cosa demostra que l’interès real per a signar aquests acords és purament econòmic.

Per tot això i molt més, els diferents moviments socials i organitzacions que formem part de l’Aliança Social Continental i d’Enlazando Alternativas (la Xarxa Birregional Europa, Amèrica Llatina i el Carib) reiterem la nostra ferma oposició al lliure comerç i al reinici de les negociacions de l’Acord d’Associació entre la UE i Centreamèrica (AdA). Així mateix, també lamentem la tornada de Nicaragua a la taula de negociació i volem demanar a tots els governs centreamericans que es retirin del procés.

En aquest sentit, els moviments socials d’Amèrica Llatina i Europa hem redactat un comunicat conjunt en el qual rebutgem el reinici de les negociacions de l’ Acord d’Associació de la Unió Europea-Centreamèrica. (PDF)

Paral•lelament, els moviments, xarxes i organitzacions socials de Centreamèrica han el•laborat una Proposta política sobre l’Acord d’Associació (AdA) amb la UE (PDF) que han fet arribar als diferents presidents de la regió centreamericana per a que atenguin les demandes de la població civil.