SETEM presenta una nova publicació que analitza els impactes dels acords comercials en les cooperatives de cafè d’Amèrica Central

Presentem la nova publicació sobre comerç internacional“El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”, realitzada per Jesús Garza en col·laboració amb SETEM Catalunya.

Davant l’eminència de la ratificació i implementació de l’Acord d’Associació entre Centre Amèrica i la Unió Europea (AdA UE-CA) a partir de gener 2012, aquest estudi presenta un acostament als possibles impactes en els i les membres de cooperatives cafetaleres.

Ens hem centrat en el sector productiu del cafè ja que aquest és el segon producte legal de major comercialització al món, superat únicament pel petroli. Esent el cafè un producte tan transcendent en el comerç internacional, òbviament entren en joc importants interessos econòmics i socials, i l’obertura comercial promoguda pel neoliberalisme econòmic i els seus tractats de lliure comerç, impacten en la vida de les persones que produeixen i consumeixen cafè.

Centre Amèrica és considerada entre les principals exportadores mundials del gra, essent el 90% de la producció destinada a l’exportació fruit del treball de famílies petites productores. A l’estudi podeu trobar un repàs sobre la producció i exportació de cafè a Centre Amèrica, els tractats de lliure comerç – amb especial èmfasi en els promoguts per la Unió Europea- i el cafè, i alguns dels impactes previsibles en els i les productors/es de cafè.

Consulta aquí la publicació “El AdA: el libre comercio con Europa y la producción de café en Centroamérica”

Informe: Els drets humans per davant del comerç

És hora que Europa posi els valors i els drets humans per sobre dels interessos comercials.
Informe : Per què no s’haurien de ratificar els tractats de lliure comerç entre la UE i Colòmbia/Perú.

• recompensaran a un Govern colombià que és responsable del major nivell d’assassinats de sindicalistes a tot el món

• ampliaran les inversions en àmbits com la mineria i els biocombustibles, que incrementaran encara més l’acaparament de terres i els desplaçaments forçats

• soscavaran els drets indígenes a Colòmbia i Perú

• impediran que Perú i Colòmbia imposin controls sobre els fluxos de capitals o prenguin les mesures necessàries per impulsar l’ocupació en indústries locals

• minaran encara més la integració regional del bloc comercial més antic d’Amèrica Llatina, la Comunitat Andina de Nacions

• acabaran amb la indústria lletera de Perú i Colòmbia, i posaran en perill altres indústries agrícoles

Per tot això, molt més detallat en l’Informe (descarrega’l aquí), SETEM i més de 200 organitzacions sol·licitem als parlamentaris dels estats membres de la Unió Europea:

- Instar a la Comissió Europea a que declari aquests TLCs com a ‘acords mixtes’.
- Presentar mocions parlamentàries que exigeixin la competència nacional per decidir la ratificació d’aquests acords (en la línia de les accions empreses per parlamentaris al Regne Unit, Irlanda i Alemanya).
- Exigir que no s’accepti una aplicació temporal d’aquests TLC fins que hagin finalitzat els processos de ratificació per part dels Estats membres de la Unió.
- Votar ‘no’ als TLC de la UE amb Colòmbia i Perú durant el procés de ratificació.

Avaluacions de l’impacte dels tractats de comerç i inversió sobre els drets humans

El Human Rights Impact Resource Center (Centre de Recursos per a l’Impacte sobre els Drets Humans) ha posat a disposició a la seva pàgina web un nou informe que descriu els temes clau i les metodologies per dur a terme avaluacions de l’impacte dels tractats de comerç i inversió sobre els drets humans (EIDR). Si bé en múltiples circumstàncies s’ha exhortat als Estats a implementar EIDR abans de subscriure tractats comercials, el consens internacional sobre com fer-ho ha estat limitat. L’informe passa revista a les conclusions d’un recent seminari internacional d’experts en aquest tema, convocat sota el patrocini d’Olivier De Schutter, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Alimentació. El seminari va tenir lloc al juny de 2010 en les instal·lacions del Centre del Sud en Ginebra i va ser organitzat conjuntament per la Declaració de Berna, el Consell Canadenc per a la Cooperació Internacional, Misereor i altres institucions.

Consulta l’informe aquí

Nova estratègia comercial europea: comerç, creixement i solució a la crisi?

El passat 15 de novembre del 2010 es celebrà el Diàleg entre el Comissari Europeu sobre Comerç, Karel de Gucht, i la Societat Civil a Brussel·les. El diàleg es centrà en la nova estratègia del Comissari que presentà el 9 de novembre “Comerç, creixement i assumptes globals”.

El diàleg havia de reunir a diferentes grups representatius de la societat civil europea, però malauradament la majoria dels grups resultaren ser associacions empresarials europees, amb uns interessos comercials a defensar i amb un marcat caràcter de lobby. Les agrupacions més properes a la societat civil varen ser alguna ONG com Metges Sense Fronteres.

Davant d’aquesta representació és fàcil pensar que les propostes i preguntes que realitzaren aquests grups, anessin molt encaminades amb la idea de Karel de Guch “ el comerç com a instrument per a sortir de la crisi”. El diàleg se centrà en: el creixement econòmic mitjançant l’obertura del mercats de tercers països, els acords comercials, la protecció jurídica de les empreses europees, la Inversió Directa Estrangera (IDE), els Tractats de Lliure Comerç, la reducció de barreres aranzelàries i no aranzelàries (NTBs) i va concloure amb la Ronda de Doha.

No hi va haver propostes que anessin encaminades cap a alternatives comercials que potenciïn les xarxes econòmiques locals i regionals dels països empobrits. En tot cas en paraules de Karel de Gucht “el comerç sempre ens ha aportat prosperitat, a més a més, té resultats positius en d’altres països, com la millora de les condicions laborals dels treballadors com a resultat de les preferències comercials de la Unió Europea”. Així doncs segons la Comissió Europea el comerç és el motor pel desenvolupament dels països empobrits, perquè a més a més de potenciar les seves exportacions a Europa, també milloren els estàndards laborals, mediambientals i la protecció dels drets humans com a requisits europeus per a l’entrada dels seus productes a la Unió Europea. El que no diu el senyor de Gucht és que la producció d’aliments i de manufactures europees i les dels països empobrits és totalment asimètrica. La Unió Europea compta amb mesures proteccionistes com la Política Agrària Comuna (PAC), subsidis a la producció agrícola europea, que dificulten l’entrada de productes agrícoles provinents d’altres països. I la seva producció manufacturera és més competitiva, ja que els costos de producció són més baixos. En canvi, els països empobrits estan reduint les seves mesures proteccionistes, quan se sap que tota gran economia s’ha creat amb una inicial protecció de la seva producció. Es troben amb moltes dificultats a l’hora de col·locar els seus productes, a més a més se’ls exigeixen uns estàndards de qualitat molt alts per a que els seus productes puguin accedir al mercat europeu. Tot són dificultats pels països empobrits i avantatges per a la Unió Europea.

Un altre tema que ha sortit en el Diàleg ha sigut l’aprovació dels Acords d’Associació (ADAs) amb Perú, Colòmbia i Mercosur i els Acords d’Associació Econòmica (EPAs) amb els països africans, caribenys i del Pacífic (ACP). Tots els esforços s’estan centrant en poder ratificar o concloure amb les negociacions per a instaurar aquests acords que no deixen de ser tractats de lliure comerç, com els que ha aprovat els Estats Units amb varis països de l’Amèrica Llatina. Frenar aquests acords sembla molt difícil, però en aquest moment es compta amb un avantatge que no es tenia fa uns anys i és que des de l’aprovació del Tractat de Lisboa de la UE, tot acord comercial o tractat, per a la seva aprovació, ha de comptar amb el vist-i-plau del Parlament Europeu. És una mesura que es va incloure en aquest tractat per a donar transparència i la necessària democràcia a la Unió Europea. Tot i així, malauradament el Comitè INTA (Comitè sobre Comerç Internacional dins del Parlament Europeu), en constant diàleg amb el Comissari de Comerç Karel de Gucht, majoritàriament està d’acord amb les seves polítiques, i per tant amb la ratificació dels acords comercials. Però ara ja és més fàcil fer arribar la veu dels que no estan a favor amb aquests tractats al Parlament Europeu.

Per a finalitzar, en aquest Diàleg entre el Comissari de Comerç i la Societat Civil no va faltar parlar sobre la conclusió de la Ronda de Doha, dins de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Per a Karel de Gucht “Arribar a un acord final sobre la Ronda Doha és de vital necessitat per a continuar legitimant l’OMC”. Hi ha prevista una Reunió Ministerial en el pròxim any per a discutir sobre la liberalització de l’agricultura i dels serveis, que són les temàtiques que estan bloquejant les negociacions de Doha. Aquesta Reunió Ministerial per suposat, no inclou representants de la Societat Civil i per tant, no es faran escoltar les veus dissonants amb l’OMC i les altres institucions financeres internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

Marina Morales, politòloga i col·laboradora del grup de treball de polítiques comercials de SETEM

Societat civil i FMLN insisteixen amb els efectes negatius de l’AdA UE-CA

Els efectes negatius de l’Acord d’Associació (ADA) entre Centreamèrica i la Unió Europea (UE) segueixen com a tema fonamental en fòrums de debat públics a la regió americana.

El FMLN i organitzacions de la societat civil, durant un fòrum sobre les implicacions que té aquest acord comercial, polític i de cooperació, van reflexionar sobre els impactes comercials i a la sobirania del país que comportarà la implementació d’aquest acord.

La diputada del partit d’esquerra, Lourdes Palacios, va assegurar que el vell continent demana en el ADA més que allò estipulat en el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Estats Units (EUA), d’aquí que detectin perillositat en l’ADA.

“En el cas dels làctis, la producció local es veurà disminuïda en el mercat local ; els productes europeus inundaran el país i els ramaders nacionals seran desplaçats de la producció nacional”, va dir Palacios.

Els governs de Centreamèrica i de la UE van signar l’ADA a mtjans de maig i, de moment, s’està en el període de rubrica del document negociat entre els països per traduir-ho als diferents idiomes i passar-ho als parlaments de cada nació.

Abans de la signatura de l’Acord, al maig passat, organitzacions de la societat civil del país i de Centreamèrica van augmentar les seves denúncies de la perillositat que implica tenir un tractat amb la UE.

Palacios va recalcar les asimetries entre l’istme i els països europeus, ja que aquests últims tenen “alts estàndards” a escala mundial en la qualitat dels seus productes, mentre que els centreamericans no.

“No es poden fer canvis al document de 1.500 pàgines, i només quaranta tracten del diàleg polític i de cooperació, la resta és un tractat de lliure comerç”, va assegurar la diputada d’esquerra.

Per la seva banda, Ángel Ibarra, de la Unitat Ecològica Salvadorenca (UNEIXES), va dir que les empreses transnacionals europees són les veritables promotores del ADA.

Ibarra va assegurar que les entitats provocaran grans impactes comercials, agrícoles i ambientals als països de la regió centroamericana.

L’ecologista va afegir que El Salvador i els altres països de la regió posen a disposició la seva biodiversitat a la mercè de la corporacions de la UE.

“L’Acord permet la privatització de l’aigua”, va assegurar el representant de la UNEIXES.

Segons Ibarra, en el camp de les medicines, les transnacionals incrementaran el preu d’aquests productes i lesionarà les arques de l’Estat.

La societat civil i el partit d’esquerra FMLN seguiran amb els fòrums de debat i reflexió per tenir una posició sòlida i amb arguments al moment que el ADA hagi de ratificar-se als Parlaments, per evitar la seva implementació.

Daniel Trujillo, Diari Co Latino

Presentació de la web: NO als acords comercials de la Unió Europea

A l’octubre de 2006, la Unió Europea (UE) anuncia un aprofundiment de la seva estratègia de política comercial al llançar el document  “Una Europa global: competir en el món” el qual planteja noves metes per a la seva política de comerç exterior buscant de manera agressiva una completa desregulació dels mercats a favor de les grans corporacions europees i planteja com mecanisme principal per a arribar a els seus objectius la signatura d’Acords de Lliure Comerç (TLC) amb diferents regions i països del planeta.

La Organització Mundial del Comerç (OMC) és l’organisme internacional que es va crear el 1995 per negociar una progressiva liberalització del comerç a tot el món. Més de 150 països formen part d’aquest organisme, que funciona a base de Rondes multilaterals on els països integrants negocien diferents aspectes del comerç amb l’objectiu d’arribar a una obertura total de les relacions comercials mundials. La última Ronda, la de Doha, on es negocia la liberalització de l’agricultura i els serveis, resta sense concloure des del 2001 ja que, després de molts anys sense fer sentir la seva veu, els països empobrits reclamen un tracte just i un sistema comercial que no només beneficiï a les grans potències comercials, com fins ara ha estat el cas.

Davant aquest context, les grans potències, com la UE o els Estats Units, han iniciat negociacions comercials bilaterals amb diferents regions. SETEM, en consonància amb la tasca de sensibilització, promoció i incidència sobre Comerç Just, es posiciona en contra dels acords de lliure comerç perquè no contribueixen al desenvolupament dels pobles.

Per això SETEM té en marxa dues campanyes en contra dels acords de lliure comerç que està negociant la Unió Europea amb Àfrica i Amèrica Central. Treballem en paral·lel al Nord i al Sud:

• Promovent la formació i informació
• Participant en xarxes internacionals de pressió contra les polítiques comercials de lliure mercat, donant veu a les organitzacions socials del sud
• Divulgant materials i facilitant estudis i investigacions
• Organitzant accions de carrer i de sensibilització
• Promovent l’economia solidària i el Comerç Just