Aquest any 2012 estrenem una nova web de la campanya ‘Acords Comercials’, on podràs seguir l’actualitat i pressionar per a que el comerç internacional sigui una eina de desenvolupament per als pobles i no un seguit de mecanismes que promouen i justifiquen les desigualtats. Descobreix-la!

Si bé aquesta opinió no és vinculant per a la decisió final del Consell de la UE, l’informe sense dubtes serà un suport important per als Estats i les organitzacions que estimem que l’acord és mixt.
Es recordarà que el servei jurídic de la mateixa Comissió europea estava dividit sobre el tema, fins que les consideracions econòmiques i la pressió política va decidir la Comissió a presentar-ho com un acord de competència exclusiva, en vista del rebuig que suscita no només a Colòmbia i Perú, sinótambé en la societat europea, per part dels defensors de drets humans, el moviment per a la pau, i de les organitzacions sindicals entre unes altres.

Font: Parlament Europeu

El Senat i la Càmera li van dir sí definitivament a l’acord a Washington, que es convertirà en llei quan la firmi el president Barack Obama.

Després de cinc anys i mig d’anades i vingudes, d’avanços lentíssims i ensopegades gigantesques, el Congrés d’Estats Units va aprovar el dimecres 12 d’octubre el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Colòmbia. L’última votació va tenir lloc a la plenària del Senat, on l’acord va obtenir 66 vots a favor i 33 en contra.

La votació del Senat es va produir dues hores i mitja després de la que va haver-hi a la Càmera de Representants, on el projecte de llei que li dóna el sí al TLC va tirar endavant amb 262 vots. De res van servir els 167 en sentit contrari. Ara només resta que la norma sigui signada pel president Barack Obama perquè entri en vigor.

“El dia d’avui marca una nova hora en les nostres relacions amb Estats Units. El president Barack Obama va complir la seva paraula. I aquest tractat ens afavorirà a tots”, va dir el president Juan Manuel Santos. El projecte aprovat reviu les preferències aranzelàries per als exportadors colombians i permet que se’ls reemborsi els impostos que van pagar des de febrer, quan van expirar per última vegada.

El resultat no va sorprendre a ningú. La setmana passada, el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Càmera li havia donat la benedicció al text, la qual cosa va repetir ahir el Comitè de Finances del Senat. Amb l’ocorregut avui, acaba un procés que va començar el 22 de novembre del 2006, data en la qual es va signar l’acord en aquesta ciutat.

A la Càmera, qui més va recolzar el tractat va ser Dave Camp, republicà de l’estat de Michigan i president del Subcomité de Comerç. “El TLC permetrà que Estats Units augmenti les seves exportacions a Colòmbia un 30%”, va dir.

L’oposició a la Càmera va venir de Sander Levin, demòcrata de Michigan, per qui la subcontractació de treballadors a través de cooperatives a Colòmbia constitueix una violació dels drets laborals que Estats Units no pot controlar.

Levin va presentar una moció per retornar el projecte de llei al Comitè de Mitjans i Arbitris, però va ser derrotada. Altres demòcrates es van queixar de l’alt nombre de sindicalistes assassinats en territori colombià i de la impunitat que envolta les investigacions respectives.

Paral·lelament, el Senat i la Càmera de Representants d’Estats Units també van aprovar els projectes de llei pels quals començaran a regir els tractats de lliure comerç subscrits amb Panamà i amb Corea del Sud.

Per Juan Carlos Iragorri, corresponsal de SETMANA a Washington

El capítol “Impactes de la crisi sobre el Comerç Just” inclou articles d’experts i de representants d’organitzacions productores d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia en les quals s’analitzen els impactes de la crisi i possibles alternatives.

El tercer capítol “Sortides justes per a una crisi injusta” cerca establir un pont o diàleg obert entre el Comerç Just i altres àmbits i temàtiques (finances ètiques, desenvolupament econòmic) per pensar col·lectivament alternatives a l’actual sistema econòmic i anar més enllà de l’anàlisi concreta de la crisi actual. En ell podeu trobar el posicionament aprovat al començament de 2011 per la Coordinadora Estatal de Comerç Just entorn dels acords comercials actualment en negociació entre la Unió Europea i diversos països en desenvolupament. De l’eventual signatura d’aquests acords de lliure comerç en les condicions actualment propostes dependrà que, una vegada superada l’actual crisi econòmica, milions de persones a tot el món segueixin atrapades en un model comercial global que els condemna a una crisi sistémica permanent.
Si la fi última del Comerç Just és millorar la qualitat de vida de les i els productors, des del moviment no es pot deixar deixar de denunciar decididament els passos donats en contra d’aquest objectiu. L’estat actualment obert de les negociacions justifica la seva vigència i el necessari
debat i actuació entorn d’aquesta problemàtica, una altra cara de la mateixa moneda a la qual aquesta publicació pretén donar llum.

Descarrega’t aquí la publicació (en castellà)
Aquesta publicació distribuïda per Icària Editorial i que va ser creada per SETEM Catalunya en 2002 i editada a nivell estatal per la Federació SETEM des de 2004 fins a 2010, ha estat en aquesta ocasió editada íntegrament per la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

DADES MÉS SIGNIFICATIVES
22’5 milions d’euros va ser la facturació total registrada pels articles de Comerç Just durant 2010, la qual cosa suposa un increment del 24% respecte a 2009 i del 33% des de 2008. Est és la dada principal d’aquest informe de referència en el sector, recull les vendes de les organitzacions membre de la CECJ i les dels productes que compten amb la certificació del segell Fairtrade.
Les dades reflecteixen que les vendes de productes certificats han augmentat un 82% en l’últim any. Mentre que les vendes de les organitzacions membre de la CECJ han descendit un 10,8% en el mateix període. Fins al 2008, els articles amb certificació es comercialitzaven gairebé exclusivament a través de les entitats de la Coordinadora, però a partir d’aquesta data també es distribueixen en grans superfícies, supermercats, màquines de “vending” i cadenes de cafeteries, la qual cosa explica el seu ascens. Els principals espais de venda per a les organitzacions són les seves pròpies tendes i altres petits comerços (herbolaris, tendes d’artesania i regals, etc.), que sí han notat els efectes de la crisi.

Durant l’hora de preguntes al Parlament europeu aquest dimarts 27 de Setembre, el Comissari Karel De Gucht va enfrontar nombroses preguntes de parlamentaris en relació amb la greu situació dels drets humans a Colòmbia, i de les intencions de la UE de signar un tractat de lliure comerç amb aquest país.

“Comissari, Vostè ens està dient que el Govern colombià aquesta actuant de bona fé en el tema de drets humans”, va dir l’eurodiputat irlandès Paul Murphy, “però l’any passat Ud ens decia el mateix del Govern del President Uribe amb el qual es va negociar aquest TLC. No obstant això la setmana passada la Cort Suprema de Colòmbia va condemnar al Senyor Jorge Noguera, qui tènia rang de Ministre al Govern Uribe, perquè habia posat la seva administració al servei dels esquadrons de la mort. I altres alts funcionaris propers a l’antic president estan acusats de greus violacions dels drets humans”.

“Quants sindicalistes, defensors dels drets humans, camperols, treballadors van a haver de morir abans que la Comissió europea i el Consell actuin i suspenguin el procés de conclusió d’aquest acord ? “

Colòmbia és encara el país més perillós del món per als sindicalistes. “Aquest TLC és dolent per a Colòmbia, perquè recompensa les violacions dels drets humans, i perquè obre les portes d’aquest país per a les transnacionals que simplement estan mirant com explotar recursos naturals i ocupar terres, en detriment dels més pobres. Concloure tal acord és una burla de les normes de drets humans que la UE pretén defensar en primera linea”.

“Durant la campanya pel referèndum del Tractat de Lisboa, la Comissió va dir de manera repetitiva, que tan sols els temes purament comercials serien de competència exclusiva de la Unió europea. Aqui tenim un tema molt polític, que ha de ser almenys sotmès al consentiment dels parlaments nacionals de tots els països de la UE” va afegir Murphy.

Grup Parlamentari de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
www.guengl.eu

El col·legi de comissaris va aprovar l’acord comercial amb aquests dos països andins el dijous.

L’acord passarà ara al Parlament Europeu (PE), que no es pronunciarà sobre el tractat fins al primer semestre de l’any proper, però que podria aprovar-ho per “àmplia majoria”, segons ha avançat a l’agost a Bogotà l’eurodiputat pel Partit Popular Europeu José Ignacio Salafranca.

Al TLC entre la UE i Colòmbia i Perú es poden unir els altres dos països de la Comunitat Andina de Nacions (CA), Equador i Bolívia, quan estiguin disposats a continuar les negociacions.

El comerç bilateral de mercaderies entre la UE i Colòmbia i Perú junts va representar en 2010 uns 16.000 milions d’euros.

Les negociacions entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) per aconseguir un acord d’associació no figura en l’agenda del Consell informal de Ministres de Comerç.

L’acord d’associació que ha negociat la UE amb Centreamèrica tampoc serà analitzat, o almenys no a fons, pels ministres, atès que el col·legi de comissaris preveu aprovar-ho a l’octubre, segons les fonts.

D’altra banda, els ministres europeus faran un balanç de les estancades negociacions de la Ronda de Doha per a la liberalització del comerç mundial, abans de la vuitena conferència ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que se celebrarà en Ginebra del 15 al 17 de desembre, segons van informar fonts comunitàries.

A més, discutiran les negociacions bilaterals comercials amb Índia, país amb el qual la UE està prop de tancar un acord de lliure comerç, i amb Ucraïna, amb qui negocia un acord d’associació que inclogui també el lliure comerç i que aquest estat pretén que sigui una via per a un eventual ingrés en la Unió.

La Comissió Europea (CE) informarà als ministres de l’estat de les negociacions amb aquests dos països.

També s’abordaran les negociacions perquè Rússia es converteixi en un membre de l’OMC.

La intenció de Moscou és aconseguir el suport polític necessari (normalment un consens) per a la seva adhesió en la conferència ministerial de l’OMC de desembre proper.

Per la seva banda, els ministres avaluaran les relacions comercials amb la ribera sud del Mediterrani i la manera de recolzar a través del comerç la transició democràtica i econòmica en països com Egipte i Tunísia.

A més analitzaran els llaços comercials amb Estats Units i Xina, país al que el comissari europeu de Comerç, Karel De Gucht, va instar aquesta setmana en una conferència a obrir més el seu mercat a les inversions europees i donar igualtat d’oportunitats a les empreses estrangeres.

Mentre editem el material audiovisual del Congrés fundacional de la Xarxe Europea d’Economia Solidària RIPESS Europa, us compartim un recull fotogràfic musical del que han estat aquests intensos dies.

Una democràcia participativa que es basi en la creació de:
- entitats financeres diferents per crear una economia diferent
- la pràctica d’un consum crític i responsable
- la creació de xarxes horitzontals i en els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari
- un mercat social que afavoreix l’aparició i integració de les noves iniciatives

Durant els dies  8,9 i 10 de setembre s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa.  El Congrés ha estat la culminació, a nivell europeu, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009.

Per assolir el nou model caldrà caminar sobre dues cames: la cama constructiva, consistent a crear institucions alternatives paral·leles que autogestionin sobre els nous valors cada cop més àmbits de la pròpia vida, i la cama reivindicativa, és a dir, la lluita, mitjançant l’acció directa no violenta, per aconseguir que els governs facin les reformes estructurals necessàries que ens acostin a la nova societat”, han afirmat els participants.

Pel que fa a les finances ètiques ha declarat que “la crisis econòmica actual no hauria estat possible sense la participació de la majoria d’entitats financeres, que lluny d’advertir-nos dels risc assumit ens han animat a jugar-hi. Necessitem entitats financeres diferents per crear una economia diferent”.

“Les finances ètiques”, diuent,  “tornen a donar sentit a la intermediació financera dirigint els nostres estalvis cap al finançament de les necessitats més properes com són la cooperativa de productors d’agricultura ecològica de la nostra contrada; l’empresa d’inserció sociolaboral que dóna una sortida als nostres veïns o l’associació cultural del barri que ens ajuda a pensar de manera diversa amb les seves propostes.

Transparència, gestió democràtica i participativa, propietat col·lectiva, concepció diversa de l’ànim de lucre i orientació del finançament segons una política ètica, són les principals característiques d’una proposta necessària per a la transformació de la nostra societat”.

Pel que fa al consum han defensat la pràctica d’un consum crític i responsable: “la societat de consum en que vivim es basa en la producció en massa. I, produir en massa és més rentable que fer-ho de forma artesanal, però”, advertiteixen, “necessita, per una banda, de grans quantitats de recursos naturals i matèries primes molt per sobre de les possibilitats del planeta, i d’altra banda, garantir el consum de massa mitjançant el marquèting, la publicitat i les estratègies de comercialització, que són peces clau de la societat de consum. Sabem que les conseqüències son fatals pel planeta i les generacions futures, i que genera grans desigualtats socials, però el sistema te molta cura d’ocultar i tergiversar aquests efectes perversos. Amb petits canvis en els nostres hàbits de consum, aplicant l’esperit crític, la responsabilitat  social i la consciència ecològica, podem aconseguir grans canvis”.

Per altra banda també han parlat de desenvolupament territorial:  “L’economia solidaria és cada vegada mes conscient que una part fonamental de la seva força es troba en les seves arrels territorials; en la critica als models tradicionals de creixement econòmic malgastadors i depredadors; en la creació de xarxes horitzontals i en els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari”.

I de mercat social que suposa crear circuits alternatius al comerç convencional des de la perspectiva del consum responsable. “El mercat social”, han dit aquests dies,  “afavoreix l’aparició i integració de noves iniciatives de comerç just, finances ètiques, serveis de proximitat, consum responsable, empreses socials, així com iniciatives de solidaritat nord-sud i de conservació del medi ambient.

En aquest moment en que els mercats financers tenen captius all governs i l’única sortida que es planteja són retallades socials, el mercat social és la solució que impulsa la democràcia econòmica, l’equilibri ecològic i la implicació de la societat en el desenvolupament d’un món més just, social i solidari”.

Els ponents del Congrés han coincidit en afirmar que estem davant d’una crisi sistèmica, d’una crisi de civilització que solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniament en les noves formes d’entendre l’empresa i l’economia, però també la política i la cultura. En definitiva una profunda transformació social que ens porti cap una democràcia participativa”

Els representants europeus reunits a Barcelona per fundar la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS a Europa són conscients que aquest és el moment de canviar la manera d’entendre l’economia a nivell mundial. “Una economia que tingui en comte el benefici de la societat en general i no el de uns quants en detriment de la majoria”.

Veure manifest aprovat

Més informació:
http://noumodeleconomic.wordpress.com
http://www.ripesseu.net

Aquest esdeveniment aplega a la ciutat de Barcelona 150 representants de l’Economia Social i Solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa, i també delegacions magrebís de Marroc, egipte i Tuníssia, així com representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc.

Lima 1997, Québec 2001, Dakar 2005 i Luxemburg 2009, constitueixen les fites del procés constituent de RIPESS Intercontinental. Barcelona 2011 serà una ocasió per recordar que tenim ja un llarg camí de lluites i experiències que han marcat la història social i política europea.

El Congrés Fundacional de RIPESS Europa és també una ocasió per posar de relleu que davant la crisi actual, caracteritzada per la cobdícia, la competència i l’individualisme, s’aixequen els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari.

Cada dia constatem com neixen i creixen, a Europa i arreu del món, milers d’experiències d’economia solidària: cooperatives productives autogestionàries, mercats solidaris, iniciatives de consum responsable i sobirania alimentaria, formes alternatives de finançament, bancs del temps, serveis de proximitat, iniciatives mediambientals i ecològiques, iniciatives de gènere i pedagògiques, canals de comerç just, associacions de desenvolupament local, empreses socials sostenibles, etc.

En totes les esferes de la vida econòmica, de la producció, de la comercialització, del consum i de les finances, apareixen noves organitzacions que s’obren camí i volen superar la lògica del benefici individual i del capital de l’economia mercantil i la burocratització i jerarquització del sector públic. És sobre aquests valors i experiències que podem i volem construir una economia i una societat mes justes i menys depredadores i excloents.

També creixen la voluntat i les pràctiques d’articulació i coordinació del conjunt d’aquestes iniciatives i de les plataformes, consorcis, federacions i xarxes que les representen. La creació actual de RIPESS Europa s’inscriu en aquesta perspectiva, i és una ocasió per afirmar que un altre model econòmic no només és possible sinó que, sobretot, és necessari.

Tota la informació del Congrés la trobareu al blog noumodeleconomic.wordpress.com i també a la web www.ripesseu.net.

Considerem que actualment habitem i construïm un món impossible. La ‘petjada ecològica’, que mesura l’impacte del consum humà sobre els ecosistemes i la seva capacitat de regenerar-se, s’ha duplicat en només quinze anys, encara que la responsabilitat varia fortament entre els països rics i empobritss. Actualment consumim un 50% més d’allò que la Terra és capaç de generar. En el cas de l’estat espanyol, amb el ritme actual de consum,  necessitem 3.5 “Espanyes” per a satisfer la nostra demanda de recursos naturals.

El principi bàsic estructural sobre el qual hem fonamentat el nostre sistema econòmic és el creixement indefinit de la producció… dels beneficis…. i del consum. Però aquest creixement no pot ésser infinit perquè el món és finit. De fet, entre un 80% i un 90% dels materials que usem són recursos no renovables (o de lentíssima regeneració) i el seu grau de reciclatge és molt baix. I explotem els recursos renovables (aigua, energies solar i eòlica, els éssers vius) a un ritme major que la seva capacitat de regeneració (boscos, peixos).

És cert que cada cop més persones són conscients d’aquesta situació, però no veiem canvis globals… com ens expliquem aquest fet? Un dels actors més interessats en aquest creixement desmesurat són les empreses transnacionals. El seu poder econòmic i polític és molt important: 51 de les 100 economies més fortes del món són empreses transnacionals, i aquestes controlen dues terceres parts del comerç mundial. En canvi, contràriament a molts arguments esgrimits, no generen els llocs de treball corresponents a les seves dimensions, ja que només ocupen un 3% de la força de treball mundial (i menys de la meitat en països del Sud). El nostre consum és un dels pilars dels seus beneficis, i la publicitat una de les eines més efectives per a anestesiar la nostra capacitat crítica i alimentar un model consumista.

Recents estudis afirmen que l’ésser humà es veu exposat a uns 3.000 impactes publicitaris al dia, podent arribar a més de 5.000 en les grans ciutats. La publicitat s’ha anat especialitzant a prometre la satisfacció de necessitats, anhels i aspiracions laborals, socials o sentimentals de la ciutadania, perfeccionant una estratègia d’insistència en les suposades manques que afligeixen a les persones consumidores. Aquest model genera alguns efectes nocius com insatisfacció permanent, una creixent necessitat de diners i de treballar més ( el que genera endeutament, precarització laboral i de la salut…) i una generalitzada confusió entre valor i preu: només té valor el que costa diners. Un terç de les persones consumidores europees presenta un nivell alt
d’addicció al consum.

Afortunadament, a dia d’avui existeixen un número creixent de persones que practiquen altres maneres de produir i de satisfer les seves necessitats. El concepte que engloba les alternatives de consum és conegut com consum conscient o responsable: aquell consum (o no consum) que analitza els seus impactes segons criteris ètics, socials i mediambientals, rebutjant les pràctiques negatives i potenciant aquelles que formen part d’un model alternatiu d’economia que garanteixi la justícia social i la sostenibilitat ambiental.

L’esperit crític i la reflexió són el primer pas per a efectuar-se uns plantejaments que ens permetran començar a caminar i cercar alternatives: ¿Quina necessitat està satisfent aquest producte o servei? ¿Com podria satisfer aquesta necessitat sense recórrer a nous recursos? Si
he de comprar, quines són les millor opcions? Quin model social potencio?

Actualment existeixen alternatives sòlides o en construcció en gairebé tots els àmbits imaginables: alimentació, finances, cultura, energia, vivenda, turisme… són iniciatives que s’enmarquen en l’Economia Solidària, un model econòmic que prioritza les persones i el seu benestar per sobre dels beneficis econòmics.

Podem parlar des de les finances ètiques, una manera d’estalviar i utilitzar la inversió per finançar projectes amb un impacte positiu en el medi ambient i en la societat; de mercats d’intercanvi o bancs del temps, iniciatives que proveeixen de béns i serveis a les persones usuàries sense intercanvi de diners; de comerç just, una pràctica d’intercanvi econòmic solidari, basada en la transparència i el pagament d’un preu digne a les famílies productores;
de turisme responsable, propostes de viatge i coneixement d’altres realitats basades en la reflexió sobre l’impacte turístic i el desenvolupament; d’horts comunitaris o cotxes compartits; de cooperatives de consum, associacions de persones que s’han unit amb la voluntat de gestionar el seu consum d’aliments agroecològics, d’establir una relació directa i diàleg fluid amb els productors…

Les iniciatives es multipliquen, i n’hi ha per a tots els gustos i sensibilitats. La transformació social rau en la suma d’apostes individuals per a enfortir aquests cercles virtuosos que busquen el desenvolupament humà enlloc de seguir formant part d’un engranatge social basat en un irreflexiu creixement econòmic.