Hola a tots i totes!
Aquest any 2012 estrenem una nova web de la campanya ‘Acords Comercials’, on podràs seguir l’actualitat i pressionar per a que el comerç internacional sigui una eina de desenvolupament per als pobles i no un seguit de mecanismes que promouen i justifiquen les desigualtats. Descobreix-la!
El servei del Consell de la Unió europeu (antic Consell de Ministres) va el·laborar un informe on conclou molt fermament que l’Acord multiparts UE – Colòmbia/Perú
és un acord mixt que ha de ser sotmès a ratificació de tots els Estats Membres i dels governs/parlaments locals, un procés que duraria diversos anys.
Es considera estrany que el servei jurídic de la Comissió europea hagi pogut presentar-ho com un acord de competència exclusiva de la UE (amb aprovació exclusiva del Parlament europeu).
Si bé aquesta opinió no és vinculant per a la decisió final del Consell de la UE, l’informe sense dubtes serà un suport important per als Estats i les organitzacions que estimem que l’acord és mixt.
Es recordarà que el servei jurídic de la mateixa Comissió europea estava dividit sobre el tema, fins que les consideracions econòmiques i la pressió política va decidir la Comissió a presentar-ho com un acord de competència exclusiva, en vista del rebuig que suscita no només a Colòmbia i Perú, sinótambé en la societat europea, per part dels defensors de drets humans, el moviment per a la pau, i de les organitzacions sindicals entre unes altres.
Font: Parlament Europeu
El Senat i la Càmera li van dir sí definitivament a l’acord a Washington, que es convertirà en llei quan la firmi el president Barack Obama.
Després de cinc anys i mig d’anades i vingudes, d’avanços lentíssims i ensopegades gigantesques, el Congrés d’Estats Units va aprovar el dimecres 12 d’octubre el Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Colòmbia. L’última votació va tenir lloc a la plenària del Senat, on l’acord va obtenir 66 vots a favor i 33 en contra.
La votació del Senat es va produir dues hores i mitja després de la que va haver-hi a la Càmera de Representants, on el projecte de llei que li dóna el sí al TLC va tirar endavant amb 262 vots. De res van servir els 167 en sentit contrari. Ara només resta que la norma sigui signada pel president Barack Obama perquè entri en vigor.
“El dia d’avui marca una nova hora en les nostres relacions amb Estats Units. El president Barack Obama va complir la seva paraula. I aquest tractat ens afavorirà a tots”, va dir el president Juan Manuel Santos. El projecte aprovat reviu les preferències aranzelàries per als exportadors colombians i permet que se’ls reemborsi els impostos que van pagar des de febrer, quan van expirar per última vegada.
El resultat no va sorprendre a ningú. La setmana passada, el Comitè de Mitjans i Arbitris de la Càmera li havia donat la benedicció al text, la qual cosa va repetir ahir el Comitè de Finances del Senat. Amb l’ocorregut avui, acaba un procés que va començar el 22 de novembre del 2006, data en la qual es va signar l’acord en aquesta ciutat.
A la Càmera, qui més va recolzar el tractat va ser Dave Camp, republicà de l’estat de Michigan i president del Subcomité de Comerç. “El TLC permetrà que Estats Units augmenti les seves exportacions a Colòmbia un 30%”, va dir.
L’oposició a la Càmera va venir de Sander Levin, demòcrata de Michigan, per qui la subcontractació de treballadors a través de cooperatives a Colòmbia constitueix una violació dels drets laborals que Estats Units no pot controlar.
Levin va presentar una moció per retornar el projecte de llei al Comitè de Mitjans i Arbitris, però va ser derrotada. Altres demòcrates es van queixar de l’alt nombre de sindicalistes assassinats en territori colombià i de la impunitat que envolta les investigacions respectives.
Paral·lelament, el Senat i la Càmera de Representants d’Estats Units també van aprovar els projectes de llei pels quals començaran a regir els tractats de lliure comerç subscrits amb Panamà i amb Corea del Sud.
Per Juan Carlos Iragorri, corresponsal de SETMANA a Washington
La Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) va presentar el dia 29 de setembre l’informe “El Comerç Just a Espanya 2010. Crisi, impactes i alternatives”. En un primer capítol, s’analitzen les vendes i altres dades significatives d’aquesta potent eina de Desenvolupament.
El capítol “Impactes de la crisi sobre el Comerç Just” inclou articles d’experts i de representants d’organitzacions productores d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia en les quals s’analitzen els impactes de la crisi i possibles alternatives.
El tercer capítol “Sortides justes per a una crisi injusta” cerca establir un pont o diàleg obert entre el Comerç Just i altres àmbits i temàtiques (finances ètiques, desenvolupament econòmic) per pensar col·lectivament alternatives a l’actual sistema econòmic i anar més enllà de l’anàlisi concreta de la crisi actual. En ell podeu trobar el posicionament aprovat al començament de 2011 per la Coordinadora Estatal de Comerç Just entorn dels acords comercials actualment en negociació entre la Unió Europea i diversos països en desenvolupament. De l’eventual signatura d’aquests acords de lliure comerç en les condicions actualment propostes dependrà que, una vegada superada l’actual crisi econòmica, milions de persones a tot el món segueixin atrapades en un model comercial global que els condemna a una crisi sistémica permanent.
Si la fi última del Comerç Just és millorar la qualitat de vida de les i els productors, des del moviment no es pot deixar deixar de denunciar decididament els passos donats en contra d’aquest objectiu. L’estat actualment obert de les negociacions justifica la seva vigència i el necessari
debat i actuació entorn d’aquesta problemàtica, una altra cara de la mateixa moneda a la qual aquesta publicació pretén donar llum.
Descarrega’t aquí la publicació (en castellà)
Aquesta publicació distribuïda per Icària Editorial i que va ser creada per SETEM Catalunya en 2002 i editada a nivell estatal per la Federació SETEM des de 2004 fins a 2010, ha estat en aquesta ocasió editada íntegrament per la Coordinadora Estatal de Comerç Just amb finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Strasbourg, 27/09/2011
Durant l’hora de preguntes al Parlament europeu aquest dimarts 27 de Setembre, el Comissari Karel De Gucht va enfrontar nombroses preguntes de parlamentaris en relació amb la greu situació dels drets humans a Colòmbia, i de les intencions de la UE de signar un tractat de lliure comerç amb aquest país.
“Comissari, Vostè ens està dient que el Govern colombià aquesta actuant de bona fé en el tema de drets humans”, va dir l’eurodiputat irlandès Paul Murphy, “però l’any passat Ud ens decia el mateix del Govern del President Uribe amb el qual es va negociar aquest TLC. No obstant això la setmana passada la Cort Suprema de Colòmbia va condemnar al Senyor Jorge Noguera, qui tènia rang de Ministre al Govern Uribe, perquè habia posat la seva administració al servei dels esquadrons de la mort. I altres alts funcionaris propers a l’antic president estan acusats de greus violacions dels drets humans”.
“Quants sindicalistes, defensors dels drets humans, camperols, treballadors van a haver de morir abans que la Comissió europea i el Consell actuin i suspenguin el procés de conclusió d’aquest acord ? “
Colòmbia és encara el país més perillós del món per als sindicalistes. “Aquest TLC és dolent per a Colòmbia, perquè recompensa les violacions dels drets humans, i perquè obre les portes d’aquest país per a les transnacionals que simplement estan mirant com explotar recursos naturals i ocupar terres, en detriment dels més pobres. Concloure tal acord és una burla de les normes de drets humans que la UE pretén defensar en primera linea”.
“Durant la campanya pel referèndum del Tractat de Lisboa, la Comissió va dir de manera repetitiva, que tan sols els temes purament comercials serien de competència exclusiva de la Unió europea. Aqui tenim un tema molt polític, que ha de ser almenys sotmès al consentiment dels parlaments nacionals de tots els països de la UE” va afegir Murphy.
Grup Parlamentari de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
www.guengl.eu
Brussel·les, 25 sep (EFE).- Els ministres responsables de Comerç de la Unió Europea (UE) abordaran demà els últims passos per a la ratificació del Tractat de Lliure Comerç (TLC) amb Perú i Colòmbia, que ha estat aprovat aquesta setmana per la Comissió Europea (CE).
El col·legi de comissaris va aprovar l’acord comercial amb aquests dos països andins el dijous.
L’acord passarà ara al Parlament Europeu (PE), que no es pronunciarà sobre el tractat fins al primer semestre de l’any proper, però que podria aprovar-ho per “àmplia majoria”, segons ha avançat a l’agost a Bogotà l’eurodiputat pel Partit Popular Europeu José Ignacio Salafranca.
Al TLC entre la UE i Colòmbia i Perú es poden unir els altres dos països de la Comunitat Andina de Nacions (CA), Equador i Bolívia, quan estiguin disposats a continuar les negociacions.
El comerç bilateral de mercaderies entre la UE i Colòmbia i Perú junts va representar en 2010 uns 16.000 milions d’euros.
Les negociacions entre la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) per aconseguir un acord d’associació no figura en l’agenda del Consell informal de Ministres de Comerç.
L’acord d’associació que ha negociat la UE amb Centreamèrica tampoc serà analitzat, o almenys no a fons, pels ministres, atès que el col·legi de comissaris preveu aprovar-ho a l’octubre, segons les fonts.
D’altra banda, els ministres europeus faran un balanç de les estancades negociacions de la Ronda de Doha per a la liberalització del comerç mundial, abans de la vuitena conferència ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) que se celebrarà en Ginebra del 15 al 17 de desembre, segons van informar fonts comunitàries.
A més, discutiran les negociacions bilaterals comercials amb Índia, país amb el qual la UE està prop de tancar un acord de lliure comerç, i amb Ucraïna, amb qui negocia un acord d’associació que inclogui també el lliure comerç i que aquest estat pretén que sigui una via per a un eventual ingrés en la Unió.
La Comissió Europea (CE) informarà als ministres de l’estat de les negociacions amb aquests dos països.
També s’abordaran les negociacions perquè Rússia es converteixi en un membre de l’OMC.
La intenció de Moscou és aconseguir el suport polític necessari (normalment un consens) per a la seva adhesió en la conferència ministerial de l’OMC de desembre proper.
Per la seva banda, els ministres avaluaran les relacions comercials amb la ribera sud del Mediterrani i la manera de recolzar a través del comerç la transició democràtica i econòmica en països com Egipte i Tunísia.
A més analitzaran els llaços comercials amb Estats Units i Xina, país al que el comissari europeu de Comerç, Karel De Gucht, va instar aquesta setmana en una conferència a obrir més el seu mercat a les inversions europees i donar igualtat d’oportunitats a les empreses estrangeres.
Mentre editem el material audiovisual del Congrés fundacional de la Xarxe Europea d’Economia Solidària RIPESS Europa, us compartim un recull fotogràfic musical del que han estat aquests intensos dies.
Davant el sistema econòmic caduc actual, es proposa un nou model econòmic, polític i cultural que impliqui una profunda transformació social.
Una democràcia participativa que es basi en la creació de:
- entitats financeres diferents per crear una economia diferent
- la pràctica d’un consum crític i responsable
- la creació de xarxes horitzontals i en els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari
- un mercat social que afavoreix l’aparició i integració de les noves iniciatives
Durant els dies 8,9 i 10 de setembre s’ha celebrat a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa Europea de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa. El Congrés ha estat la culminació, a nivell europeu, d’un procés que va començar a Lima l’any 1997, i va continuar a Québec, el 2001, Dakar el 2005 i Luxemburg el 2009.
Els dies 8, 9 i 10 de setembre de 2011, se celebra a Barcelona el Congrés Fundacional de la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidària: RIPESS Europa, una celebració que organitza i acull la XES, Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya a través de la implicació voluntària de persones i organitzacions vinculades a la XES, entre elles SETEM.
Aquest esdeveniment aplega a la ciutat de Barcelona 150 representants de l’Economia Social i Solidària, procedents d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Catalunya i Espanya, Flandes, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Suïssa, i també delegacions magrebís de Marroc, egipte i Tuníssia, així com representants de xarxes europees del desenvolupament local, la integració social, el consum responsable, el desenvolupament rural, el comerç just, la recerca en l’economia social i solidària, el finançament ètic, etc.
Lima 1997, Québec 2001, Dakar 2005 i Luxemburg 2009, constitueixen les fites del procés constituent de RIPESS Intercontinental. Barcelona 2011 serà una ocasió per recordar que tenim ja un llarg camí de lluites i experiències que han marcat la història social i política europea.
El Congrés Fundacional de RIPESS Europa és també una ocasió per posar de relleu que davant la crisi actual, caracteritzada per la cobdícia, la competència i l’individualisme, s’aixequen els valors de la reciprocitat, la solidaritat i l’intercanvi igualitari.
Cada dia constatem com neixen i creixen, a Europa i arreu del món, milers d’experiències d’economia solidària: cooperatives productives autogestionàries, mercats solidaris, iniciatives de consum responsable i sobirania alimentaria, formes alternatives de finançament, bancs del temps, serveis de proximitat, iniciatives mediambientals i ecològiques, iniciatives de gènere i pedagògiques, canals de comerç just, associacions de desenvolupament local, empreses socials sostenibles, etc.
En totes les esferes de la vida econòmica, de la producció, de la comercialització, del consum i de les finances, apareixen noves organitzacions que s’obren camí i volen superar la lògica del benefici individual i del capital de l’economia mercantil i la burocratització i jerarquització del sector públic. És sobre aquests valors i experiències que podem i volem construir una economia i una societat mes justes i menys depredadores i excloents.
També creixen la voluntat i les pràctiques d’articulació i coordinació del conjunt d’aquestes iniciatives i de les plataformes, consorcis, federacions i xarxes que les representen. La creació actual de RIPESS Europa s’inscriu en aquesta perspectiva, i és una ocasió per afirmar que un altre model econòmic no només és possible sinó que, sobretot, és necessari.
Tota la informació del Congrés la trobareu al blog noumodeleconomic.wordpress.com i també a la web www.ripesseu.net.
Nota de premsa sobre Consum Responsable, per SETEM, organització portaveu de la temàtica i grup de treball sobre Consum responsable i Comerç just del Congrés RIPESS Europa:
Considerem que actualment habitem i construïm un món impossible. La ‘petjada ecològica’, que mesura l’impacte del consum humà sobre els ecosistemes i la seva capacitat de regenerar-se, s’ha duplicat en només quinze anys, encara que la responsabilitat varia fortament entre els països rics i empobritss. Actualment consumim un 50% més d’allò que la Terra és capaç de generar. En el cas de l’estat espanyol, amb el ritme actual de consum, necessitem 3.5 “Espanyes” per a satisfer la nostra demanda de recursos naturals.
El principi bàsic estructural sobre el qual hem fonamentat el nostre sistema econòmic és el creixement indefinit de la producció… dels beneficis…. i del consum. Però aquest creixement no pot ésser infinit perquè el món és finit. De fet, entre un 80% i un 90% dels materials que usem són recursos no renovables (o de lentíssima regeneració) i el seu grau de reciclatge és molt baix. I explotem els recursos renovables (aigua, energies solar i eòlica, els éssers vius) a un ritme major que la seva capacitat de regeneració (boscos, peixos).
És cert que cada cop més persones són conscients d’aquesta situació, però no veiem canvis globals… com ens expliquem aquest fet? Un dels actors més interessats en aquest creixement desmesurat són les empreses transnacionals. El seu poder econòmic i polític és molt important: 51 de les 100 economies més fortes del món són empreses transnacionals, i aquestes controlen dues terceres parts del comerç mundial. En canvi, contràriament a molts arguments esgrimits, no generen els llocs de treball corresponents a les seves dimensions, ja que només ocupen un 3% de la força de treball mundial (i menys de la meitat en països del Sud). El nostre consum és un dels pilars dels seus beneficis, i la publicitat una de les eines més efectives per a anestesiar la nostra capacitat crítica i alimentar un model consumista.
Recents estudis afirmen que l’ésser humà es veu exposat a uns 3.000 impactes publicitaris al dia, podent arribar a més de 5.000 en les grans ciutats. La publicitat s’ha anat especialitzant a prometre la satisfacció de necessitats, anhels i aspiracions laborals, socials o sentimentals de la ciutadania, perfeccionant una estratègia d’insistència en les suposades manques que afligeixen a les persones consumidores. Aquest model genera alguns efectes nocius com insatisfacció permanent, una creixent necessitat de diners i de treballar més ( el que genera endeutament, precarització laboral i de la salut…) i una generalitzada confusió entre valor i preu: només té valor el que costa diners. Un terç de les persones consumidores europees presenta un nivell alt
d’addicció al consum.
Afortunadament, a dia d’avui existeixen un número creixent de persones que practiquen altres maneres de produir i de satisfer les seves necessitats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
